www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

19 Mai, 2006

Catalanisme social i consciència crítica d'espècie (I), per Eudald Carbonell

L’acceleració històrica dels processos d’espècie és una realitat d’una gran contingència social. Això ha fet que emergeixi en el sí dels humans la consciència crítica d’espècie. És en aquest marc on podem entendre les transformacions que s’estan produït en el nostre procés evolutiu i, com a conseqüència, la recerca de la nostra identitat animal i cultural.

Aquest plantejament general em serveix d’excusa per poder desenvolupar una fragmentària però contingent anàlisi històrica que em serveix per plantejar com ha de ser el futur del nostre poble, el català, en el marc de la planetització irreversible.

Així com la revolució industrial del XIX a Catalunya no va acabar amb l’organització social rural ni amb les unitats domèstiques tradicionals, la revolució científico-tècnica sí que està transformant tant l’organització de les unitats domèstiques com les relacions socials de producció tant a l’Occident com a l’Orient.

Mentre que en el segle XIX i a l’inici del segle XX, la feble estructura urbana catalana sovint és del poble pagès tant per tasques lligades a la producció com a l’àmbit domèstic, ara, al segle XXI, l’estructura rural ha desaparegut i Catalunya és totalment urbana, és correcte parlar de la Catalunya ciutat, no és cap eufemisme. L’espai rural ha deixat de ser un espai productiu per convertir-se en espai d’esbarjo i, per tant, marginal a l’hora de socialitzar la població que hi viu. A Catalunya, la producció agrària s’ha concentrat en determinades parts del territori, avui només representa el 4 % de la població. La resta de catalans es dediquen als serveis i cada vegada menys a la producció industrial.

Una vegada perduda la Guerra de Successió l’any 1714, el decret de Nova planta fa que Catalunya entri en un procés molt delicat per la persecució de la nostra llengua i dels nostres costums. Això, que històricament és una realitat, moltes vegades s’oblida. La realitat servirà per justificar històricament el renaixement del catalanisme, una forma ideològica interclassista d’organització de la nostra nació al segle XIX. No és, per tant, res més que l’intent de normalitzar una situació injusta. En aquest segle, es va produir un fenomen molt interessant que es manifesta amb la Renaixença; en aquest esdeveniment i en la seva socialització, és on hem de buscar els fonaments del que passarà al segle XX.

La industrialització, més ben dit la revolució industrial, no és possible sense fons d’energia viable. L’aigua, i més tard el vapor, signifiquen fonts d’energia bàsica per al cicle productiu, per això tots els rius importants i no tant importants de Catalunya són aprofitats per produir força motriu al segle XIX i principis del XX. La burgesia industrial, bàsicament sustentada en el sector tèxtil, i més endavant la paperera i altres sectors aconsegueix bons excedents la qual cosa permetrà que les classes dominats de l’època puguin dedicar una gran quantitat de temps a la cultura i a l’estructuració social. Molts dels protagonistes d’aquell procés eren fills de la burgesia rural i industrial els quals havien estat en contacte amb les mainaderes que els van transmetre els costums rurals i catalans de les quals havien viscut impregnades des de l’edat mitjana. L’accés a la cultura de la Il·lustració i el Romanticisme, així com els hàbits locals i la llengua cristal·litzen en l’emergència del nou catalanisme.

Eudald Carbonell

Comentaris

El descobriment del vostre bloc ha estat avui una bona sorpresa. A partir d'ara tindreu un nou lector assidu.

Enhorabona, endavant i records!

Publicat per Pere Izquierdo 29 Mai 2006, 08:47

Marc, moltíssimes gràcies per fer-nos adonar d'un error important que ara mateix hem corregit a l'article publicat en aquest bloc.

T'estem molt agraïts

gràcies pel teu interès

Publicat per Cinta S. Belmunt 27 Mai 2006, 16:46

Hi ha un errada. La Guerra dels Segadors va ser del 1640 al 1652. Al 1714 hi va haver la Guerra de Successió, que acabà definitivament el 1715 amb la caiguda de Cardona i Menorca.

Publicat per Marc 27 Mai 2006, 01:29
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: