www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

23 Mar, 2006

L'aigua de Gaia

Una pel·lícula d’aigua embolcalla les tres quartes parts de la Terra. Tots els organismes vius estem composats per aigua amb uns percentatges colossals. Hidrogen i oxigen son els components del líquid imprescindible per a la vida del regne vegetal i animal. El planeta Terra és el planeta blau; en la immensitat del nostre sistema solar, només Gaia té aquesta tonalitat visible des de l’espai.

L’aigua, l’element més abundant a la superfície del planeta, resulta que ara es un bé escàs, parlo, és clar, de l’aigua dolça o potable. Com és possible que el que ens dóna vida sigui de difícil accés per a milions de congèneres d’espècie?. M’ho pregunto pensant que és un bon exemple per entendre com encara la irracionalitat forma part de la nostra estratègia d’espècie.

Aquesta és la tesi que desenvolupa Eudald Carbonell a l'article publicat a la secció Prisma, al diari El Mundo del siglo XXI (edició Catalunya), el passat dia 22 de març, i que ara posem a la disposició de tots volsaltres per debatre sobre aquest assumpte.

Com pot ser -prossegueix- que amb la tecnologia que disposem no solucionem les necessitats de l’espècie sobre el nostre bé més elemental, l’aigua?. Dons bé, tenim un bon subjecte de reflexió, pensem sobre aquesta qüestió i fem-ho en profunditat; sinó, com a mínim, donem elements per al debat per més obvis que semblin.

Si establim una relació entre l’aigua existent i la quantitat que en consumim els Homo sapiens, la balança es decanta a favor de l’aigua: tres-cents litres del líquid per dia i per persona no representa res en comparació als milions de milers d’hectòlitres d’aigua que hi ha al planeta. Per tant, d’aigua no ens en manca; aquesta és la primera reflexió. La cosa canvia, però, quan parlem de la seva distribució i de la seva gestió; tothom estarà d’acord amb que hi ha un consum diferencial de l’aigua depenent del desenvolupament dels membres de l’espècie. Dels 280 litres de despesa mitjana del món occidental, passem als 10 litres de consum màxim que té la resta dels països amb un índex diferent de desenvolupament.

Es tracta doncs de consumir menys aigua, o que tothom pugui consumir-la en igual quantitat?. Que tothom la pugui consumir igual, aquesta és la resposta. I, per altra banda, és possible que tothom pugui accedir al mateix volum de consum?. Sí que ho és, i espero que s’aconsegueixi. Seria un consum d’aigua exagerat?. No veig així, sempre que se’n faci una bona gestió. El reciclatge, per exemple, és un bon sistema que permet tenir aigua constantment. Es així com fins ara ha funcionat el sistema Terra i, per cert, amb molt d’èxit. El reciclatge és bàsic per a l’augment del consum a l’Occident i la socialització de la tècnica és bàsica perquè la resta del món pugui també tenir i usar l’aigua.

Hi ha l’aigua del mar per dessalar, la subterrània, la dels rius i les fonts, la dels pols de la Terra; el nostre problema és que no la gestionem bé per la voluntat de les jerarquies i el seu interès a utilitzar l’aigua com a mecanisme de control social i polític.

Portar aigua arreu és complicat i car?. Bé es porta el petroli i ningú es queixa ni dubta que sigui factible. L’aigua es un bé de primera necessitat i ha de ser accessible per a tothom, tothom n’ha de poder disposar. Abans que qualsevol altra necessitat, l’aigua és la infrastructura més important.

Espero que la recent conferència de l’aigua serveixi per forçar unes polítiques que permetin la seva socialització efectiva. L’aigua no pot ser un luxe per al 50 % de l’espècie. Cal ésser raonables, raonar en aquesta perspectiva i deixar de banda la demagògia col·lectiva. Reivindico la seriositat quan reflexionem sobre qüestions serioses; fem pressió amb l’ànim de provocar canvis que motivin la millora de la salut de l’espècie.

Eudald Carbonell

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: