Aquest llibre de J.D. Sanlinger es llegeix com si algú te estes empaitant, encara que la història no interessés massa no se que hi ha que et fa avançar a pressa feta, es un llibre que fa un munt d’anys que està per aquí però encara que li he tret la pols tropezientas vegades mai em passava pel cap llegir-lo ja que per començar el títol no m’agradava, be, el trobava molt poc atractiu, i... ara resulta que es part d’un poema, i que només rascant una miqueta resulta que es molt famós i de lectura obligada etc. etc. Ai, be, m'agrada’t

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats
 

Tema

Text

El teu nom

La teva adreça de correu

La teva pàgina personal (si en tens)

Primavera, estiu, tardor i: