Aquests dies estic llegint al Antonio Gala en aquest llibre autobiogràfic, es interessant, amè i explica molt, molt, la seva vida, crec que no es deixa quasi res, amics, amors, viatges, llibres, premis, etc. de vegades però l’he trobat una mica pedant i també una miqueta cursilon quan fa servir diminutius i en segons quins moments dona la sensació de nen mimat. El domini de la llengua es impressionant i al llegir no se perquè però sento la seva veu amb el seu accent andalús dins el cap.

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats
 

Tema

Text

El teu nom

La teva adreça de correu

La teva pàgina personal (si en tens)

Dos i dos fan cinc?: