Dijous, Gener 24, 2008
Em parla de Marta...
Bloc,
Al obrir el llibre la he trobat, una carta de la Marta, allí romania des del any 68, les vivències llunyanes han vingut de sobte, he passat la pel·lícula de la Marta, fins hi tot m’ha semblat escoltar la seva veu, i he recordat, ordenat, moments amb ella, i també el guió de la seva vida, vida quasi inversemblant, ella, una nena/dona preparada per portar una vida “normal”, mes aviat feliç, però la boira negre que va engolir tot el seu entorn, cap oracle li havia vaticinat.
La Marta ja fa molt temps que no hi es ... només quan la penso.
Hola JM,
Sí la cançó es preciosa, però la vida de la Marta si entrés en detalls fa esgarrifar una mica, es allò de la fatalitat.
Petonets,
=;)
Jaka aquesta cançó m'ha encantat és preciosa... . L'història que expliques de la teva amiga també és molt potent, evocadora d'una tros de vida que podria ser el de tothom...
Un petonet al Mariano
