Diumenge, Gener 13, 2008
Ahir va ser un “Gran dia”
Ja t’ho vaig dir abans d’ahir bloc, que ahir podia ser un “gran dia” per això vaig posar la cançó del Serrat.
Doncs sí, ahir tot canta-la... Bus, aeroport, Sant Joan, Bailen, Girona, Centre, palpitacions, emoció, obrir la porta...i... tot un batibull de blocs, i blogs, abraçades, petons, rialles, totes les neurones revolucionades, quin munt de paraules flotant al ambient, posts escrits, llegits, el Saragatona diu, la Katrin corrobora, l’Arare riu molt, la Júlia els contradiu, el Sani reclama la paraula, l’aiguamarina escolta, la xurri somriu, el Changing, again doncs again, la Katerina no diu ni mu, entra transformacions en el joc i tot plegat es forma una gran tertúlia clar nosaltres també, parlem, riem, i copes, brindis i ai es fa tard, el temps ha passat volant... desprès les fotos, el record, i aquesta sensació de que alguna cosa gran hem viscut, la virtualitat es realitat.
El temps passava...
Fotografia Sani
A mi també em va saber molt greu no conèixer-te personalment, ja que virtualment sí que passo per casa teva i llegeixo les teves poesies, encara que no deixi comentari. M’ha fet molta il•lusió que em deixessis el teu comentari ja que et considero una blocaire de primera fila.
Una abraçada i la calçotada... potser la propera ok?
=;)
...
ai... i nosaltres, que vam arribar cinc minuts tard.
Ens va saber greu no poder conèixe't, però espero que hi haurà una altra ocasió.
una abraçada
-el dia 9 fem calçotada, t'hi apuntes?
Arare la riallera !!!
Petonets,
=;)
Sí Carolina, va ser molt emocionant, crec que qualsevol dia ho podríem fer aquí a Tarragona. OK?
=;)
M’ho vaig passar bomba, Júlia !!!
=;)
Ei, Tondo, gràcies per la teva visita. Sí que està be saber que hi ha algú al altra costat del Bloc...com ara tu.
Fins aviat,
=;)
Jo ric molt? Ben cert! I és que no penso pas que haguem vingut a aquest món a patir, ans al contrari: gaudim els uns dels altres, que el temps s'acaba!
;)
Un veritable plaer, jaka! Molts petons.
Felicitaciones y que alegría haber tenido esa experiencia.
Saludos Jaka
Tant de bo sempre pugui ser un gran dia... Felicitats per lo del diari Avui, sempre una mica de reconeixement a les hores passades fent el blog venen a estimular-nos a passer-n'hi més d'hores des de la certesa de que hi ha algú a l'altra banda, no? Salut
http://cucadellum.blogspot.com/
Pere, va ser un moment tant, però tant fugisser !!! Espero que si que ens tornarem a veure.
Una abraçada,
=;)
