Diumenge, Abril 08, 2007
Vampíria Sound
Bona nit Bloc,
Vampíria Sound, “amb massa sexe, massa sang i massa alcohol” això es el que diu a la contraportada del llibre del Pep Blay.
Analitzem:
El llibre m’agrada’t mes del que em pensava, primer el vaig començar perquè el Pep Blay es maco i em cau be, perquè es de Tarragona, m’agraden les presentacions i els programes de T.V. que ha fet ect.
La història segons m’he assabentat es bastant autobiogràfica, el protagonista, J. B. (i no es el whisky) un reporter musical del diari “Avui” al que li passen un munt d’aventures esgarrifoses durant el “Sonar 2003”, on hi ha uns estranys assassinats... molta música i moltes camises (col•lecciona camises extravagants), descriu tota una sèrie de “antros” Barcelonins i va teixint una història que enganxa fins ha descobrir el assassí.
Diu el Pep que els personatges son ficticis però que estan inspirats en persones reals, crec que alguns els he identificat i ho trobo molt divertit i encertat.
Com anècdota personal, la única vegada que he parlat amb el P. Blay, li vaig dir: Quina camisa mes xula que portes !!! Es veu que ho vaig encertar.
Al pròleg del llibre hi ha uns "avisos", en un diu: “La força dels vampirs és que ningú creu en ells. Aquesta frase no es del autor però queda be.”
No puc amb en Blay
Doncs a mi en Pep Blay em sembla una lapa oportunista, el típic col.lega pesat i enteradillo. Es creu que sap més de la vida de la gent que la própia gent. Tant de temps amb els grups d'aquí i no ha entés el r'n'r. Dubto que conegui cap "antro" de Barcelona que qualsevol guiri no hagi trobat venint de vacances. Ho sento però no el soporto i cada cop som més.
Amistats vampiriques Júlia? Sí que fan por, però tot s’arregla portant un bon rostoll d’alls penjats al coll.
=;)
Justa la fusta Manel !!! Encara que jo de moment no hi queia, vaig tardar un parell de pàgines... primer comença una mica xau-xau però desprès la cosa s’anima i enganxa.
=;)
Violant, em fa gràcia això que dius que no m’he imagines llegint històries de vampirs... doncs n’he llegit bastants i les pelis crec que les he vist totes. Ara el llibre de vampirs mes bo que he llegit es “Les històries naturals” d’en Perucho, si tens ocasió tel recomano.
Petonets,
=;***)
Ei Joan, ha fet mooooooooooltes coses !!!
=;)
Violette, celebro que hagis trobat el llibre precís per regalar !!!
=;)
Jo no hi crec, però em fan por. Haurem de cercar el llibre. De vampirs no ho sé, però d'amistats vampíriques n'hi ha unes quantes, pel món, i cal fugir-ne...
El llegirem, el llibre. De JB hi havia un entrenador galés, el John Benjamin. Però en aquest cas crec que només cal que recuperem el Josep, de Pep Blay, per trobar qui és JB. No?
Jaka, no t'imaginava llegint un llibre de vampirs. A mi el que em a agradar i el trobo en certa manera romàntic és Lestat el Vampiro. Me'l va recomanar un amic!
Ostres, Jaka! Ja sé a qui li regalaré aquest llibre el 23 d'abril... li va que ni pintat! Vampirs, Sònar, sexe i alcohol... Uf!
