Dilluns, Octubre 16, 2006
Diana
Bona niiiiiiiiiiiit !!!
Ei, Katerina, fa dies que no passaves.
Es veritat, tinc poc temps i estic cansada, això de fer de model es pesat.
Ai, si, i els dilluns son fatídics oi? Avui que es model Diana?
Si, si, encara no he tingut temps de canviar-me.
Va doncs t’acompanyo que encara es confonen i et disparen.
Oh que be així parlem una miqueta.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Bellosoli, ja he passat pel teu bloc i ho has fet molt be!!! Jo diria que massa be hi tot perquè desprès els altres quedem en ridícul.
:)
Joan-Andreu, això si que es un comentari, no se com ho has fet que d’un post tant “ridícul” hagi sortit una reflexió tant magnifica.
Moltes gràcies per la teva visita.
:)
Endianar (encertar la diana)
Són moltes les qualitats que una persona ha de tenir per a poder posar el dard al centre de la diana.
La que jo voldria remarcar-li avui a la teva vaca és "la paciència". No d'haver-te de guantar, que no en dubto que és un plaer, per això fa temps que us manteniu aquest afecte, sinó per la capacitat que té la vaca de no perdre els nervis, de mantenir el seu ritme vital equilibrat. Tard o d'hora ja arribarem a les nostres fites, però no ens posem nervisos, no parem de "pacer" com fa la vaca.
