Dimarts, Octubre 03, 2006
Adéu-suau
El que m’agrada’t mes a mi del llibre es el final... he dit: Per fi s’acaba’t (es broma) El final te un cop d’efecte xulo amb allò de la pedra i la invisibilitat, tot es difumina, s'esvaeixis, sensació de pau.
Teresa, moltes gràcies per la teva valuosa aportació al bloc.
Tens raó en que es una història trista, ara penso que a la vida ni ha moltes d’històries com aquesta... el final del llibre jo vaig trobar que li donava una mica de “fantasia” si mes no que deixava coses al aire. La metàfora jo tampoc la vaig veure per enlloc fins que ho va explicar ella, encara que considero que està agafada una mica per els pels.
M’agraden molt els comentaris que es fan a la tertúlia i les interpretacions tant diferents, ajuda molt ha comprendre moltes coses i també s'aprèn molt.
Fins aviat,
:)
Adéu-Suau
Rosa,
Tot i que fa dies de la tertúlia amb la Isabel Clara Simó m'agradaria comentar també el llibre en aquest espai.
Jo el vaig trobar amarg i trist alhora. El final no em va agradar gens; el recurs de la pedra que et fa invisible em sembla incoherent amb el to general de la novel·la i per altra banda, veig que dóna a entendre que no hi ha esperança per a les persones que com el Nor tenen l'autoestima trencada per una infantesa dissortada.
No vaig saber llegir la metàfora sobre el poble de Catalunya, em va semblar que la novel·la parlava d'una visió concreta del ser humà. Una visió determinista i molt pessimista.
En fi, ja veus com cadascú en fa una interpretació diferent, d'un mateix text. Això deu ser la riquesa d'una tertúlia oi?
Teresa
Cristina, moltes gràcies per la teva visita !!!
El final jo el veig així... crec que en Nor deixa de lluitar encara que també penso que de fet no ha lluitat mai... Clar que el final, final es el següent capítol que ja ho diu tot: “Res”.
Veurem demà !!!
Adéu-sua
Tens raó amb això de les múltiples interpretacions; els escriptors ho deuen trobar sorprenent. Un mateix text pot provocar sensacions constrastades i això es veu molt a la tertúlia.
M'agrada la teva descripció del final. Concorda molt amb el títol.
A veure que ens diu la Isabel-Clara
Adéu-suau
Crec que tens raó amb això de les múltiples interpretacions d'un text. En el comentari hem vist com les sensacions que provoca no són les mateixes per a tothom...Potser el moment personal de cadascú també hi té a veure.
Per cert, el títol no el veia gaire però amb el teu comentari sobre el final és força aclaridor.
Ja veurem que ens diu la Isabel-Clara
