Dimecres, Agost 09, 2006
Venezia
L’Àlex Susanna diu a “Palau d’hivern”
L’hivern, inclement, ha arrencat l’heura.
Fins fa poc va oferir-nos els seu esclat incendiat
Tot al voltant d’una gran arcada d'església.
Ara, els murs, desolats, s’aferren a les últimes
traces del qui fou sempre un hoste sol•lícit.
Pels teulats d’un convent passeja un gat,
estols de coloms també si redossen, però més
ens valdrà
avesar-nos a la idea del dur hivern que comença:
tremola l’aigua del canal, i ja no cap raig
de sol s’hi abeurarà fins a l’abril...
Per tota música, ràfegues d’un vent impenitent
o el clapoteig d’una pluja incessant, ens
recordaran
de qui es la ciutat durant mig any.
Segur que els agradarà molt... Venecia es una cosa fora de tot context ... ja ho he dit es un somni.
Violant, ja he vist que tu també has anat de vacances eh? Que be !!!
Quina casualitat, aquesta setmana els meus pares marxen cap a Venècia i fa tot just un mes que vaig veure en persona l'Àlex Susanna presentant "Quaderns dels marges".
És curiós!
Hola Dessmond !!!
Ja veig que també t'entusiasma aquesta ciutat única com dius tu i es que pensar-hi en la distancia es com si no pogués ser realitat.
Gràcies per la teva visista. :D
Antoni, tu ets molt jove tens molt de temps per pogué anar a Venecia i allí on sigui... quan tinguis l’ocasió no t’ho perdis es flipant!!! :D
Venezia és única, realment.
Quina embeja poder-hi viure una temporadeta llarga. Ja ben pots morir-te que ja ho has fet tot en aquesta vida.
