Dilluns, Maig 08, 2006

Viatge al passat

undefined

Hola Bloc,

He fet un viatge al passat i diria que remot ja que fa molts, molts anys que hi vaig estar i mai mes no hi havia tornat, en canvi em resulten molt properes totes les vivències que vaig experimentar en aquell indret potser perquè tot el que em va passar allí va ser per a mi excepcional, divertit i em va enriquir personalment.

Diuen que de vegades quan tornes ha anar ha un lloc que en la distancia del temps has idealitzat, tens una decepció i mes si la “civilització” ja hi ha passat, per això quan hi anava arribant estava una mica escèptica del que trobaria, però no va ser així, desprès d’uns quants revolts va sortir el Poble (el nom només tel diré fluixet, no vull que la “civilització” l’empastifi) allí estava rodejat de verdor, primer la costera (tal com ho recordava), desprès la casa on vaig estar, el petit mirador,(nits d’estiu a la fresca) el carrer que desemboca a la plaça de la Església vaig “veure” el Capellà a la porta “tirant els asperxus”, el silenci era extraordinari només unes quantes orenetes xisclaven tot volant esbojarrades i el rellotge del campanar donant les hores amb tota la calma del mon.
La netedat es extraordinària, ni un paper, i tot voltat de flors i molta, molta pau.

Per una nena de 8/9 anys va ser tota una experiència viure la vida quotidiana d’aquell poble:

Tenir un petit ruc per a mi sola i anar amb un canti a cada costat a busca aigua al “enjup”.

Anar al hort a collir, carxofes, albergínies ect. i desprès anar per las cases a “baratar”.

Anar a l’era a batre i pujar al “diable”, desprès puja al carro dalt de tot d’un munt de palla.

Fer conserves de tomàquet omplint botelles empenyent amb un bastó de fusta.

Anar al cinema “Gran salon cine Oasis de... *****) i ens portàvem la cadira de casa.

La forma curiosa que tenien de “medir” el porc, amb un cordill on cada setmana si afegia un nus.

Pogué “aiguaxà” em uns grans rentadors al mig del camp.

Menjar aquell pa tan bo i que només feien un dia a la setmana !!!

Descobrir que volia dir “salencios” o “silló”.

Tradicions als enterraments, “Adéu siau padrina” .

“Tenir” molts gossos i gats.

Eren temps de elàstics, brillantina, bebidas “D”, “Lili”, “Ana” (amb el seu bayon) i els préssecs eren préssecs.

undefined

[Respon]

Ui! les Garrigues no la conec, jaka. Et diria algun nom, però seria a l'atzar. Només de petit vaig estar una vegada a la Pobla de Cérvoles.

Comment by aladern (05/10/2006 08:41)

[Respon]

Ramon, no, no es de la Conca ? a veure si ho endevines? Una pista: “Les Garrigues”. :-)))

Comment by jaka (05/09/2006 22:56)

[Respon]

Violant, oi que queda un gran record d’aquestes vivències ?

Comment by jaka (05/09/2006 22:53)

[Respon]

Molt maca la teva explicació. Un poble de la Coca, pot ser? Que hi hagi palla, ha de ser d'allí en amunt.

Comment by aladern (05/09/2006 18:43)

[Respon]

Sembla un poble molt rústic, com apartat de la civilització, un reducte únic que fas bé de protegir! Algunes d'aquestes coses que expliques també les he viscudes no fa molts anys.

Comment by Violant (05/08/2006 23:54)

 

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: