MUCHA

18 Set 2009

Alphonse Mucha nació en 1860 en Ivancice, Moravia        


Aunque la historia ha colocado a Mucha como un dibujante populista, dedicado al diseño de carteles y reclamos publicitarios, ciertamente era mucho más que eso.

 Su trabajo se basaba en las mismas raíces que sus contemporáneos impresionistas y simbolistas. La búsqueda de una nueva manera de ver el arte, que debía ser diferente al consumismo incipiente de principios del siglo XX llevará a las diversas corrientes artísticas.

 

Mucha reinterpretó sus influencias eslavas y las adaptó a una nueva manera de hacer arte. Su obra y su técnica es la base del merchandaising actual. El sistema de apropiación y venta de sus obras se desarrollaba en circuitos parecidos a los actuales. Un ejemplo es el dibujo publicitario de los chocolates Amatller de Barcelona. El señor Amatller, burgués barcelonés que promovió y construyó la primera casa modernista de l’eixample de Barcelona (casa Amatller –arq. Puig i Cadafal-1900), compro el dibujo de Mucha a un impresor italiano, que a su vez había obtenido los derechos sobre esa obra a otro impresor parisino que la había adquirido directamente a su autor. Es el principio de los derechos de autor.

 

Mucha compartió estudio parisino con su amigo Gauguin. Al llegar este ultimo de su viaje a los mares del sur, se instaló en casa de Mucha, trabajando y llevando la vida bohemia propia de los artistas de la época. De esta relación aparecen los vínculos artísticos. La imagen de mujer complaciente, dulce y sonriente, como centro de sus obras, rodeadas de ambientes y alusiones exóticas. Gauguin dibujaba el exotismo de los mares del sur, y Mucha el exotismo de su tierra.

 

Pero la verdadera importancia de Mucha radica posiblemente en ser el padre del Art Nouveau y el posterior Art Decó. Su estilo y sus formas acabaron por crear escuela en toda Europa. En Catalunya  este estilo se reconvirtió en el modernismo.

 

La historia del primer hito de Art Nouveau, es como poco curiosa. Como en muchas ocasiones a lo largo de la historia de la humanidad, la casualidad tiene pero especifico.

En las navidades de 1895, Mucha trabajaba en una imprenta de Paris. Al impresor se le encargó un trabajo urgente. La diva Sarah Bernhardt iba a interpretar la obra Gismonda y se necesitaba un cartel urgentemente. Mucha nunca había diseñado un cartel para teatro, ni era su trabajo el de diseñador. Al estar en fiestas, él era el único otro trabajador en la imprenta y el impresor le puso en el aprieto del diseño. Era un diseño complicado, ya que la diva, como buena diva, era muy especial, y en sus últimas obras había criticado fuertemente los carteles que la promocionaban. El diseño se planteó en formato, muy diferente al tradicional apaisado o cuadrado. La diva tomaba protagonismo y se sitúa en el centro del diseño, en posición idílica y destacada con mucho colorido. Se atrevió incluso a tapar el nombre de Sarah bajo una rama de palma que sostiene ella misma en su mano derecha. Mucha desafió a la diva. Es usted tan famosa que todos conocen su nombre. Imagino que le diria.

 La base de este diseño conforma la obra de Mucha. No solo son carteles y dibujos para publicidad. Mucha también diseño joyas y experimento con la fotografía.Las fotografías de Mucha nos describen su inquietud por como afecta la luz a los cuerpos y a los objetos. A las expresiones de las caras.Las fotografías cotidianas en su estudio expresan esta vida bohemia y un poco desordenada del artista. Su celebre fotografía de Gauguin vestido con chaqueta y tocando el piano, bien encuadrada, proporcionada e iluminada a conciencia, nos refleja esta presunta despreocupación, basada claro esta, y ahí esta la clave de la filosofia de la foto,  en el pequeño detalle de Gauguin en paños menores.Les invito a visitar la exposición de Mucha en Caixaforum de Tarragona

Museo Mucha en Praga

http://www.mucha-museum.co.jp Museo japones .Obras datadas y dimensionadas

http://www.illusionsgallery.com/Mucha.html Cua
dros de Mucha


 

Els cotxes de la meva vida

7 Ago 2009

Les meves marxes de jove amb els amics van ser amb un dos cavalls taronja. El meu cotxe preferi. Vaig fer l'error de vendre'l. Ara m'arrepenteixo. Busco un "desesperadament"¡, igualet, pero es veu que s'ha possat de moda i els venen mes que cars.

Per altra banda donaria el que fos per donar una volta amb un ferrari, si pot ser amb l'Enzo. Per cert, el tinc l'Enzo¡. I he corregut amb ell a circuits. A circuits de slot.

Us heu parat a pensar que pasaria si els essers inanimats poguessin procrear i mestizarse? El crac dels cracs en cotxes seria la fusió entre el "doski" i l'Enzo. Doncs, maravelles de la tècnica, existeix. o quasi. Es un doski furgo i no es un Enzo, es un F355.

Es el doskirrari o com diuen els seus creadors el citrorrari.

 

 


 

Carta A TV3 Esports

1 Ago 2009

Estimats senyors:  M’adreço a vostès desprès de esperar molt per fer-ho i mossegar-me  molts cop la llegua.

Em sembla del tot vergonyós i quasi sempre insultant el partidisme dels seus periodistes en temes esportius. Ningú dubte de la importància social i esportiva del Barça a Catalunya (i no oblidin mai que a la resta d’Espanya el Barça es el segon equip amb mes aficionats). Es menysprea qui no es català i del barça, per que no parlem ja del menyspreu al meu club de l’ànima, el Nàstic, i no diguem de l’altre equip català de primera, o potser no es català?. Potser no. No oblidin que l’Espanyol te aquest nom per que es va crear com alternativa al equip d’estrangers de la ciutat de Barcelona. O sigui que de fundació i arrels catalanistes del Tricampió res de res.

El Poc rigor dels seus periodistes porta a ser tant i tant cabut que fins i tot la Gemma Mengual a guanyat medalles amb l’equip espanyol sense haver participat. Es que encara no s’han assabentat que la bona de la Gemma ha deixat la competició en equip per donar pas a les joves? Per que la Gema es Barcelonina i l’Andrea Fuentes no es Vallenca sinó catalana? Em sembla penós el monopolitzar-ho tot i només mirar-se el melic barceloní.

Com ja he dit soc aficionat i soci del Nàstic, i m’agrada el bon futbol, sigui qui sigui el que jugui.Doncs be, aquest mati, a les informacions esportives del 3-24 m’he donat compte que no vaig veure el partit Juventus – Real Madrid. Crec que em vaig dormir i vaig somiar durant dues hores. No tenia res que veure la informació donada amb el partit que vaig veure (o somiar). I el mes preocupant i penós (que crec que ja arriba a malaltia per part del periodistes esportius de casa seva) es la mala intenció de la redacció de la noticia.L’únic cert es que la Juve va guanyar. Però ni va jugar be, típic catenagio italià, que als que ens agrada el futbol no som gens partidaris, ni va donar un bany al Madrid, potser al reves, ja no hi entro. Però la mala intenció de veritat es en la informació de la duresa del partit. Es cert que va ser un partit molt dur, sobretot i amb molta diferencia per part italiana, que inclús li van doblegar el genoll brutalment a Ronaldo, i a la informació del 3-24 es posa una imatge d’un jugador del Madrid fent una dura entrada i donant a entendre q els assassins son el madrilenys. Si la entrada a  Ronaldo li fessin al bo de Messi, ens menjaríem la imatge durant setmanes i segur que es demanaria pena de mort per que ho hagués fet, no ho dubto, es la seva manera d’informar.

Sàpiguen vostès que mengen dels meus impostos, de la meva feina. I no es lícit mentir a costes dels demes. I no dir la veritat com es, es mentir. Això em van ensenyar de petit, principis i rigor.No s’estranyin doncs que quan vagin pels camps de Catalunya sentin càntics de Put... TV3 i els seus tècnics tinguin que treure el so ambient, com ho han fet mes d’un cop. Ho se perquè jo vaig al camp i gravo els partits, i tot son flors i violes, quan al camp es tot el contrari.Sento de debò haver tingut que escriure això, que ja se que no servirà per a res, però al menys crec que tenen que saber que fora de Barcelona i el Barça, i han ànimes, que poden ser del Barça o de Barcelona, tenen sentiments mes profunds i arrelats que es poden dir, Nàstic, Penya, Sabadell, Girona, Manresa, Sant Pere i Sant Pau, C.N. Tarraco, CBT ......... que molts cops fan coses mes importants per el gran esforç que signifiquen que no la metròpolis o el club milionari. 

 

Una Salutació


 

TARRACAJORRANI

13 Mai 2009

 

Per un cop podem tenir alguna cosa nostra. No depenem de les restes de Barcelona. Som nosaltres sols i tenim que demostrar que som els millors. I més, quan la federació catalana de futbol, ens ha fet el gran lletg de ni enomenar a Tarragona com a posible seu de les preliminars del Mundial d'Espanya-Portugal. Es veu que l'estadi de Girona, i la afició al futbol d'aquesta ciutat, ens dona mil voltes. Creieu que es així? O es que tornem a ser els tontos de Catalunya? 

Tan de bo tinguem aquests jocs, i poguem demostrar que som millors del que ells es pensen. "Del Llobregat cap a baix es Africa". Quants cops m'ho he sentit!!!!.

Com va dir aquell gran orador: "Pare perdonals que no saben el que fan"

 

 

Tarracajorrani Descàrregues

Web Oficial Tarragona 2017

Imagina 2017