RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
08 Abril, 2008 21:30
Publicat per anforsa,
General
- General49.- Busca una excusa encara que sigui per fer el bé. No et quedis quiet davant les misèries del pròxim, pot ser que la teva ajuda el tregui del pou on s’ofega. Fes un esforç, si et canses tindràs la satisfacció del deure complert
- 50.- Mentre un promocionava el seu disc, l’altre ho feia del seu cilindre i boletes. Ara es venia tot això i fins et podies fer inútil...que jo sàpiga.
- 51.- Si dius : - No vull parlar ara -. No pateixis que et faran parlar. Ara, que potser és el que pretenies, i és que, quasi sempre, el negar predisposa.
- 52.- Quan arriba al poble un nouvingut, tothom s’hi aboca i li ofereix tot quan té d’amistat, consell, ajuda, etc. El tracten com un rei. Tots els bàndols que aniuen al poble, quasi que lluiten per fer-se amb seu tracte. El religiós, el polític, el de treball, de negoci,,, Tots el volen seu. Però, després quan el temps declara tots els pergamins com útils o innecessaris es va refredant el incessant assetjament a l’individu i es va arrupint la primera i colpidora invasió per agradar i complaure i se’l deixa més o menys arraconat com si fos un qualsevol del poble que se li coneixen totes les virtuts i defectes.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
07 Abril, 2008 22:07
Publicat per anforsa,
General
- 44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena, és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pí o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...
- 45.- Rebre la mateixa educació no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.
- 46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat amb volença - des de el seu lloc de roca -.
- 47.- La felicitat no la busquis, està dins teu si plenament la desitges. Ara, si la maltractes, com vols que estigui amb tu.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
06 Abril, 2008 21:23
Publicat per anforsa,
General
- 27. A - Anava al wàter per desfer-se dels mals humors, sòlids i líquids. També així perdia de pes i no calia fer règim. Durant quaranta anys l’havia tingut present i ara que se’n lliurava, que content!! No cal ser fidel a qui t’imposa i això es nota...
- 28. A - Aquest el Castro si que és FIDEL, - ja el voldrien el rectors de poble un de tant fidel -. Fa un grapat d’anys que és fidel a si mateix i no se’n cansa. Ser FIDEL i fidel i sempre el mateix? Fins que se’n vagi a l’altra illa, allà potser hi tindrà un TRULL per administrar com aquí ha fet amb la CUBA.- Això és així, que deia aquell.
- 29. A - FRANCO, és clar que anava contra els infidels a ell. Era un home molt Franc... Per que va voler que tothom fos fidel als seus dictats que no tenien faltes d’ortografia i això ajudava als mestres i als alumnes, per això, tret de quatre gats que miolaven ..., tothom acatava els dictats,I tothom escrivia normal i bé. Ara, això de la fidelitat és més discutible, ja en parlarem un altre moment.
- 30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que ofereixen, no es TRIA.
- 31. A.- El polític va declarar en el seu discurs : - Votants, deixeu de fer l’amor i feu l’amor propi, que és més rentable. Per que, no voleu la felicitat ?, doncs no us poseu en pena.
- 32. A - La felicitat del riure ens produeix arrugues a la cara, si ho mirem neutralment hauríem d’acceptar-ho, però és mal vist tenir arrugues com les patates velles i la silicona hi té el seu pa i coques.
- 33. A - Comencem a despullar-nos traient-nos el barret del cap, i procurem vestir-nos primer posant-nos el vel dels nostres secrets íntims, abans que res ens contempli, no sigui que si algú ens pot atènyer pot entendre i airejar després els íntims secrets que tots tenim, veritat?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
05 Abril, 2008 18:32
Publicat per anforsa,
General
41.- Els polítics ens diuen i volen fer-nos creure que es maten per nosaltres, que... Jo encara no he anat a cap enterrament d’algun d’eixos que hagi mort per salvar-me a mi .
42.- Tot ho arreglava a cop de geni. Rebia al contrincant amb estirabots. Es feia el prepotent per acollonir, era la seva forma de guanyar. Fins que un dia li en tocà un que tenia la veu més potent que ell i allí s’acabaren les seves victòries, afònic i tot encara cridava, però el seu vencedor no parà i el deixà rebregat i pansit per molt de temps.D’ara en endavant hauria de pensar-s’hi en cridar, ja sigui exercitant la veu convenientment per casos extraordinaris o bé canviant de tàctica més adequada i factible per els motius que buscava. Jo diria que ser-ne més diplomàtic. Tant bonic que és sentir una veu dúctil que quasi consoli i que al mateix temps amb paraules apropiades desplegui les seves teories i les imposi amb una parla fluida i fins ens convensi...43.- Riu-te de tu mateix i les malalties no tindran cabuda en el teu cos. No és una bestiesa, no! La malaltia vol draps calents, somics, rebaixar-te fins a ella, ser-ne obedient i dedicar-li el teu Jo. No ser-ne pessimista, si no optimitzar tots els actes i pensar que el dolor és un avís per preparar-nos contra el mal....
technorati tags: politics , geni , prepotent , malaltia , pessimista , optimitzar
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
04 Abril, 2008 19:53
Publicat per anforsa,
General
38.- Qui t’ha pujat al pedestal, et pot treure, tallar-te els peus, seure’t de cul, segar-te el coll i deixar-te com un inútil i sol amb el teu pensament i idees. Però et queda la pensa per digerir la contrarietat. Aquí la grandiositat de que un cos desvalisat per l’amic o amics que l’exalten, li queda el raciocini per poder començar de nou.
39.- Opinem en vers l’altri com si fóssim nosaltres mateixos? El veiem gandul quan no fa el que seria treballar a cert ritme sense col·legir si és capaç de seguir el ritme que nosaltres imposem. El titllem de lladre quan cull uns pocs grans de raïm d’un cep que té al camí per on passa i no veiem que la set del personatge és notòria per que li falta l’aigua pel caminar llarg que ja porta. I, així, anem posant l’etiqueta falsa en les persones i no mirem que fem o faríem nosaltres en igual situació o circumstància.
40.- Enfadar-se, ofendre’s ... Una pedra davant del peu ens fa trontollar, fins caure i ens podem enfadar per el mal moment, la mala sort, etc. però no podem ofendre’ns contra la pedra, ella estava en el lloc fent el seu paper.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
03 Abril, 2008 12:54
Publicat per anforsa,
General
- 34.- Li preguntaren al jutge si podien seguir amb la vista. Ell, quelcom distret davant tanta feina, contestava : - I fins amb el tacte. Toqui, toqui el gruix de quartilles i busqui amb la vista la seva contesta, sr. advocat –.
- 35.- Fer-li el 69 al got del cubata deu ésser: besar-li el cul, mentre ell et banya el nas amb el contingut.
- 36.- El futur és el quelcom invisible que sens mostrarà en el present fent-se real i passar al bagatge del passat com a record.
- 37.- La tradició és l'esbós fet realitat d’un primer pas que se’ns mostrarà en el temps per assegurar una permanència d’un fet, un record, una celebració que ens importa que no es perdi. Encara que continuadament canviï i agafi noves tonalitats i formes no borra el seu principi tolerant que estableix un seguit de successos que ens marquen com a individu, col·lectivitat, poble, nació, etc.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
02 Abril, 2008 19:50
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Als escacs, la partida acostuma acabar en MAT. -- En la part elèctrica M.A.T. significa complicació important difícil de resoldre. Uns diuen Monti i els altres des-Monti.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Els nets no anaven a l’escola, era dissabte i algú se’n havia de fer càrrec. La de dotze anys i la de deu jugaven als escacs. El iaio els hi ensenyava en un tauler, no en un programa de P.C. Ell deia que per competir havies de tocar les fitxes i saber el mal que fa perdre un peó, un alfil,etc. i el goig que suposa quan treus del combat una fitxa del contrincant. Es una lluita a mort i un ha de filar prim i el ull viu. Això, educa per el demà, deia el vell. La iaia feia el dinar, la jove a comprar i els dos menuts per la catifa rebolcant-se o fent pastelets amb material que la cuinera els dava. L’amo de la casa, el Maties era present en una reunió de pancarta en la plaça del poblat per defensar interessos propis i del veïnatge. La manifestació tindria lloc a les dotze i tot els mascles hi serien presents. Segurament que les dones amb el senalló de la compra farien cap per donar caliu, per que també eren part de la queixa,.Era una guerra de tots. Els bàndols sempre son dos: a favor o en contra i que per més que es busqui, sols poden trobar-se en punt mig, en la confluència entre les dos forces. Aquí no s’havia donat l’encontre i la iniciativa dels en contra si es feien forts podia acabar en aldarulls. Allí també i com a contribució a l’entesa o a que el riu no sortís de mare els guardians de l’ordre eren allí aspectants. De moment era tot quasi quietud fins que els dirigents donessin l’ordre en el temps consensuada per l’autoritat.La iaia crida a les netes grans per que l’ajudessin a pelar trumfes. El iaio anà al wàter per desfogar el suc de les olives, abans que l’eixidiu no aguantés. I els menuts al veure el camp lliure començaren a moure fitxes sense to ni so. Potser feien mèrits per un càstig. El menut de quatre anys – que quan està quiet sembla que no existeixi – fa un crit per que la neta de sis anys se’n adoni que la partida que juguen d’estranquis ha acabat per que ell que ho sent dir a les més grans i al iaio ho fan així : Mat, Mat, Mat, Maaaat...Baix a la plaça el xivarri augmenta de to i el soroll deixa entendre . Mat No, Mat No, Mat Nooo.Les que pelen trumfes deixen ganivet i venen a cerciorar-se dels fets. El iaio que atropelladament surt del wàter botonant-se la bragueta, mira el tauler i diu: - Doncs, sí, és MAT, aquest parell de menuts van per bon camí.- Les netes grans criden a la iaia que vingui, mentre al carrer . MAT NO, MAT NOOOO....La iaia arriba a la balconada: - Con tal que no es facin mal. Això de la MAT, Déu meu, Déu meu... La de deu anys diu: -Mira, la MAT i el MAT .- La de dotze anys expressa rellevant: -La pancarta ho diu ben clar, MAT NO... I la iaia que no pot més, nerviosa com un flam envestit per la cullera, - Que dius que no és la Mat, no és la Mat?, son el MAT i la MAT... erile... I els menuts, quan la senten es posen a ballar amb els reis a les mans...- Es MAT erile, rile ron xim pom. I llancen els reis d’escacs cap al tauler . – Hem fet MAT, hem fet MAT.................
Millor que els dos bàndols s’entenguin. Perdoneu les molèsties.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
01 Abril, 2008 23:26
Publicat per anforsa,
General
- 30.- En ves de dir per no, sento dir cada vegada més por no. No sé si és que volen castellanitzar-nos la parla nostra. Qui sap si puja la quota d’eixa paraula per esnobisme. I ha qui diu que no és la mateixa expressió, si no que son conceptes diferents.Estic analitzant: PER NO , POR NO. Sumem, hi ha més POR NO que PER NO. Acabarem castellanitzats?
- 31.- Sí que és honrat i honest defensar la salut de tots, no podem separar eixos adjectius, però hem de qualificar i classificar degudament quan parlem de diner i amor. S’ha de demostrar ésser honrat en el diner i honest en el amor, veritat? Encara que el diner pugui pagar l’amor i l’amor gaudir-se del diner. Fantàstic...!
- 32.- Per molt que t’avancin, qui sap qui arribarà a la meta? Primer o després no importa tant com cloure de veritat l’objectiu final.
- 33.- Si tens por de perdre, perdràs. L’angoixa no et deixarà veure el finestró per sortir. Es millor que respiris fort i salvis eix moment de patiment. La por potser és l’avís per reflexionar, plantar-te ferm davant l’adversitat i actuar amb el cap fred.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
31 Març, 2008 19:49
Publicat per anforsa,
General
POSTRES ...
VESTITS DE PAPER.
Desfilada de vestits de paper a la Torre de l’Espanyol – 24 – 2 – 08Escrit d’Antoni Fortuño – 26 – 2 – 08.La meva neta Miriam va actuar per primera vegada. ---------------------
Catifa vermella en la passarel·la,
Sabates tenses, fina pastorella
Erecta cintura. Immòbil el cap.
El vestit circula olor de princesa,
Corbes marcant-ne en la figura impresa
Que camina reina d’aquest taulat.
Marca el pas de temps amb fina cadència,
Ensenya l’orgull de digna vivència
Amb hàlit de jardí, flaire floral.
La veu viva explica i controla l’eina.
Narra i recita, concòrdia en la feina...
El públic s’emmiralla amb Oh!! cantat.
Ja surt del quadre la visió primera
Que ha mantingut els passos fina i encisera...
L’aplaudiment brolla en càlides mans.
Ha complert la cuita. Ara n’és contenta.
Quanta joia al aire! Goig no s’inventa...
Ara gaudeix a galtes petó i abraç.
..................................
És el treball amb paper que don joia...
Mans experts han brodat eixa toia
Que jove núbil ha dignificat...
Seguiran vestits, compliran la meta,
Matèria exalçaran ben feta,
Lluïssor de cos brollarà exultant.
Sorgeix brotims d’Ohs davant meravella,
Els passos no paren, carícia és bella
Els ulls s’omplen d’esgarips i parrups...
Molta és la feina, dignitat de noble
Seriositat que empeny ales el poble
En oriflama i naixement de llum.
La llum embelleix el pas de la fera
Que compleix el ritus en roja llera
Sadollant l’aire amb aura triomfal.
Brodats sedosos enlluernen l’aire,
Constants belluguen inundant del flaire
Que els cossos transmeten vibrant-ne al pas.
Una rera l’altra lluint les joies
De vestuari excels, lloables boies
Que es passegen per el jardí dels déus.
Com deeses afronten fugaç glòria,
De sa vestimenta se’n farà història
Tots hi convenen, una sola veu.
..........................
Dia de bon record. Quina festassa...!!
Que uns papers senzills puguin ser vestits...!!
Que agulla i mans transformin arbre en gasa...!!
A qui s’escarrassat jo vull aplaudir.
------------------------------------------
Primera poesia que penjo en el bloc. I és que la meva neta junt amb un estol de noies i dones del poble tingueren la gosadia de fer un pase de models de vestits de paper. A totes dec felicitar. Semblava que ho havien fet sempre. Professionals. Agrair a l'Associació de Dones la Bassa d'oli per l'iniciativa i als dirigents de Mollerusa per desplaçar eixa col·leció a la Torre. Crec que és la primera vegada que ho fan. L'èxit va ser apoteósic. Refermo les meves gràcies a tots per la vetllada.Anton.RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
30 Març, 2008 18:33
Publicat per anforsa,
General
- 25.- Més val que et trobin en falta que no pas que facis nosa. -Ho pensava per mi, no per cap polític... Je, je... -.
- 26.- Tothom vol estar al rovell de l’ou. No pensem que si no fos per la clara el rovell se’ns assecaria. I no per el canvi climàtic.
- 27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. - Hi ha cada misèria ...!
- 28.- Fer-se el pecador, el pobre i a les primeres de canvi actuar amb prepotència, és vertaderament indecent.
- 29.- Quan de l’altra part de mon arriba un carregament de pebrots, és que volen demostrar-nos que aquí no en tenim i volen colonitzar-nos?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
29 Març, 2008 17:02
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Dilluns de Pascua. Us heu menjat la mona?
-- Un pastisser volent fer davant del poble un pols a favor d’una qüestió important es posà en l’obrador a treballar per deixar ben clara la seva posició. Les mones era una feina que dominava i quan les va tenir fabricades les va exposar en l’escaparata de la botiga per fer ganyetes a tots els que amb paraules i fets, deixen de fer el que haurien de fer per compromís, sobre tot els polítics i politiquets per defensar el que ell es comprometia en l’exposició. Darrera el vidre i en lloc preeminent havia col·locat la muralla xina feta de crocant,En segona posició figurava un vaixell de guerra amb la insígnia anglesa. Ja més avall i bastant més petit un toro de xocolata. I per últim en un racó una barretina catalana. Damunt de les quatre mones un rètol molt ben fet que deia : Qui es el valent que conserva la Llengua?
Una muralla és una protecció. Un vaixell de guerra un atac al veure’s l’escomesa que pot venir. El toro de xocolata pot desfer-se amb la calor. I la barretina...? Es cosa de cap, si senyor, de cap i no per guardar el cabell si no preservar les idees. Que hi afegiu ???
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
28 Març, 2008 21:36
Publicat per anforsa,
General
eral
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
28 Març, 2008 21:25
Publicat per anforsa,
General
23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...
24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
27 Març, 2008 20:18
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Homenatge a un gosset. El RAI, un tequel preciós - retroactiu - . Quan avui, el gosset que tinc m’ha portat el tornavís i la clau anglesa que li havia demanat per reparar una aixeta d’aigua de la granja, m’ha dit amb la seva suavitat de ganyol : El visitador – un noi que l’envia l’empresa per veure com va l’aviram – ha perdut una revista i potser li farà falta. – Va deixeu estar que tenim feina. – Com que no li manava res ha desaparegut del meu davant. He acabat la reparació i he sortit al carrer. Una mica lluny estava esgarrapant a la terra llaurada de la parada contigua amb deliri no massa comú. Allí al costat del seu treball hi havia la revista que m’havia dit. També els ossos rosegats, nets de carn, d’un pollastre. Com que sé que de vegades en colga algun per si un dia té gana i no disposa de menjar fresc, quasi no en feia cas. He caminat fins ell per interessar-me per la revista. Abans d’acotxar-me per collir-la he vist la portada que es referia a una troballa d’una mandíbula antiquíssima d’un predecessor humà. Ja a prop del RAI ha tornat a suavitzar el seu ganyol dient-me : Va, home, ajuda’m a enterrar aquest esquelet. Així quan vinguin d’aquí a milions d’anys els d’altra galàxia trobaran restes de la nostra manduca. Volia fer-li un petó. I després diem que els animalons no son intel·ligents. Abans d’acomiadar-nos, Rai, potser saludessis a qui... – g HU – GUET, gHU-GUET. – Si, que siguis agraït ..
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
27 Març, 2008 17:43
Publicat per anforsa,
General
- 21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...
- 22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.
- 23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...