POSTRES.- He arribat a la entrada classificada CENT. El dia vint de març d’aquest dos mil vuitvaig fer la meva primera entrada, amb recel, però amb ganes. Ara veig que no sabia res o quasi res d’aquest panorama dels internautes. A principis d’any aconseguíem l’Adsl hi començava a gaudir dels beneficis de la xarxa. ( No toquis això, no miris això – em deien.)
I vaig entrar a TINET, facilitats, sí, per el que ho sap, per el que no ho sap... valor. Trobes argelagues, romers, i pins i alzines, t’apropes i no punxen son virtuals i mira... tecleta i pantalleta i vés cap aquí, vols tornar ? ara mirat el melic,ara avança el peu... un que escriu amb anglès i que no saps el que et diu, i a buscar la paraula i aprendre noms i més noms que els necessites... Però, al final, sense ajuda de monitors ni mestres, soc aquí donant tabarra i aprenent molt, sí, això sí, ...i amb voluntat i constància per seguir fins al dos cents, al menys. Què hi farem, tossut que és un.
Porto també més de trenta entrades en altre bloc a BLOGGER... Aquest ha set més fàcil. Gat escaldat... Ara, que no em facin aprendre xinés, per favor, que son capaços de canviar-ho tot con tal de fer-nos la punyeta.
No sé si els dos en fan un, el cas és que hi son. No em cansa i m’emociona, m’ho passo bé. Que duri ...
Amb tot això he de posar la catifa dels AGRAÏMENTS.
A TINET.- Un servei grat i gratuït. Què volem més els jubilats? I els altres que no hi han exclusives, ni exclusivisme ...Atencions per tot arreu. Si fos pagant també els daria les GRACIES, ara molt més... GRACIES DE TOT COR..., queda millor així.
A TOTES LES PERSONES que han entrat i que poc o molt han llegit el que jo voluntàriament hi he escrit Moltes han degut tornar, per que si no, impossible d’obtenir la cota que Tinet em dona. Em faig cabdells al cap del èxit... Ni somniar-ho, és d’aquesta manera i he de creure-ho.
I A UNES PERSONES, elles ho saben bé, QUE EN MOMENTS PUNTUALS I SEMPRE han tapat el foradet per on em marxava la il·lusió i em desinflava. Crec que sense aquestes persones que han set la meva crossa per collir-la i fer el camí no sé si estaria aquí.
A TOTS – sols em resta repetir – GRACIES, MOLTES GRÀCIES.... ANTON. -7 – 6 – 08
I A CONTINUAR QUE SI NO ES TREBALLA NO ES COBRA.
DEIXALLA EXCLUSIVA PER AVUI.-
LA FELICITAT ÉS L’ORGASME DE L’ALEGRIA ? AVUI JO TINC LA FELICITAT.- EN ESPESIAL PER POÉTIQUES. I MARIONA – GRÀCIES..
--------------------------------------------------------------
