RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

06 Maig, 2008 23:10
Publicat per anforsa, General

 carro tirat per animalscarro de festa

  1. POSTRES .- FINANÇAMENT .-  El politiquet ho tenia tot molt clar, sense pistrincs no és podia seguir endavant. Ja de jovenet, sa mare que era la que a casa guardava els calerets, el dissabte li dava els dos ralets – bueno, sí, el duret i no més  - per passar el dia de festa : anar a la barberia per afaitar-se, pagar la quota del ball, una graciosa o un zuavo per la núvia, i algun etc que segons l’estació del any havia de fer front com tots els joves mascles, ja que en aquells temps les noies ho tenien tot pagat o els hi pagava el nuvi o el acompanyant. Eren temps en que el vot no era per elles, les dones,i també el vendre o comprar estava en mans del home i tenia que accedir ell a que ella pogués mercadejar.
  2. Ara en els temps que vivim és superat aquest greuge i la dona té vot i veu i pot mercadejar. Però encara que això avui el dit és efectiu, el diner és el diner i la dona ha volgut sempre adquirir i tenir el dret de disposar de la bossa. El politiquet ho sabia per el que hem començat a explicar ho havia sofert en seves carns. Però contem el nostre propòsit.
  3. Des de feia una eternitat de la seva vida li preocupava el finançar la seva existència i sobre tot el de la seva família, el poble, la província, etc... En fi, la comunitat necessitava dels fets d’aquesta paraula i per tot arreu se’n parlava: diaris, teles... i s’havia endurit des de que Maragall i companyia de polítics i politiquets com ell s’havien preocupat per que els arreglos protegissin a tots de la ma tancada quasi feudalista dels directors circ nacional...
  4. Quan acabava de dinar cada dia es posava a dormir un ratet, una mini migdiada que el calmava i algun ronquet també se’l permetia mentre la seva muller rentava la fregasada, quan retornava al habitacle se’l trobava com el més feliç dels mortals. Aquell dia no seria menys.
  5. De sobte obrí els ulls tot espantat. Potser hauria tingut un mal son... Cridava i cridava...
  6. - FINA, FINA, FINA... per què no em dones la bossa, per que la guardes davall del refajo?  
  7. - Ai, fill meu, què somnies? – li diu la mestressa, ella no es diu pas Fina...
  8. - Si tu no et dius FINA... Oh, que dic ara, però... Deu ser que era en altre mon.
  9. - Ja ho veig. Despertat i conta’m que et passa, xato.- Es veu que l’enfado de l’altre dia ja li ha passat,però...
  10. - Doncs, la FINA... Erets la meva dona i estàvem junts agafant l’ ANSA d’un gran cistell que desprès s’ha transformat en un carro tot desballestat. Sí, les rodes per terra fora del fuell i les xavetes qui sap on... Ni empostissat ni bosses al carro, ja et dic tot desvalisat... Ni mules ni matxos preparades per tirar del carro quan estès llest... Jo a prop de les vares com si fos el ruc que l’havien de posar a arrancar el carro destrossa’t... Ui, mare, com sofria... Però si jo no soc un ruc, per que jo penso, jo tinc pensa MENT...
  11. - Un bon galimaties tens al davant. Haurem de veure si algú ens ajuda a desxifrar-ho, per que ho veig interessant. Ai, noi, noi,... Aquest cap teu un dia explotarà i a mi em faràs falta...
  12. - A veure si ho desentranyem, nosaltres. Ajuda’m...
  13. - Has dit FINA i jo no soc la Fina, desprès que una Ansa es transformava en carro desparat, i que tu no ets un ruc, això, si que sé que no ho ets, una mica tossut, però ruc, ets un ser intel·ligent, que pensa...
  14. - Ja està...!!!! FINA...ANSA...MENT... un carro desballestat . Ai, noia, això es un somni de mal auguri, com aquell del les plagues d’Egipte. Hem deixat passar els set anys bons i ara..., ara venen... Qui ho arregla tot això?
  15. Hi ha qui creu en els somnis, n’hi ha que els somnis els veu realitat. Que farà el politiquet?
  16. Explicarà el que creu ell...

                                   -----------------------------------------------

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: