31.12.05
Publicat a
Costumari
| 14:03
Últim dia de l'any. A l'Home dels Nassos només n'hi queda un i surt al carrer per poder-se passejar entre la gent. Avui sí, com un qualsevol. Encara que tothom el cerca per poder veure'l d'aprop. Pobre senyor, si demà li tornen a créixer 365 nassos!
Tot i que si tirem cap a altres indrets, qui resta veure no és un home, sinó un arbre. De tantes branques com mesos té l'any.
Un arbre amb dotze branques (els mesos), a cada branca quatre nius (les setmanes), a cada niu set ouets (els dies) i cada ouet està batejat (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge). Versos extrets del Costumari Català de J. Amades, vol. 1, pàg. 260. Ed. 62.
Però encara n'hi ha més. Les bruixes. Que surten a buscar els nens i les nenes que són lluny dels seus llits quan és l'hora d'anar a dormir.
I car, ens manquen els pares i les mares, adults, en general. Els quals tenen en Sant Silvestre, qui els vetlli llurs propòsits: d'enguany i el temps que ve. És, per tant, dia de promeses i acompliments.
___________________
A Tarragona. Bona remullada als valents que vagin al bany de la platja del Miracle. I a tots i a totes:
Fins l'Any que ve!
Enllaç permanent
30.12.05
Publicat a
Cultura
| 22:25
A la platja de Sant Salvador del Vendrell s'hi troba
la Vil·la Casals. Una casa que s'ha reconvertit en un Museu
per honorar al seu antic propietari: Pau Casals. Sens dubte, una de
les figures més importants del segle XX. Malgrat viure en un
temps de misèria, guerra i destrucció.
El cert és que la visita al Museu esdevé
un recorregut útil per a qualsevol persona que necessiti
retrobar-se amb la dignitat humana, ja que a través de la vida
del violoncel·lista hom descobreix la capacitat de superar-se no sols
d'un individu, sinó de tot un col·lectiu. Igualment,
aconsegueix transmetre molts d'aquells valors que avui tant trobem a
faltar en la nostra societat. De fet, la seva ubicació
converteix la Vil·la en una espècie d'oasi de pau,
respecte i serenor. Potser perquè, uns quants anys enrere,
el seu propietari va saber trobar un equilibri mesurat en cadascun
dels elements que composen la casa. Sense obviar, és clar, la
proximitat de la mar. Un detall gens casual si es tenen en compte les
inquietuds del Mestre.
En qualsevol cas, es tracta d'un Museu que genera
totes les emocions sentides pel seu protagonista, qui tant va fer
pels drets humans de la gent en la seva època, amb els únics
estris dels que disposava: l'arquet del violoncel i la batuta per
dirigir orquestres.
No cal dir, que el moment cabdal de la visita, es
produeix quan en els últims anys de la seva vida va rebre
l'homenatge del ple de les Nacions Unides (O.N.U.). Amb 94 anys, el
músic encara va tenir prou forces per dirigir i interpretar
alguna de les composicions que més èxit li havien
donat. Va ser el mateix acte on va explicar al món la seva
procedència, tot reivindicant el diàleg i el respecte
entre pobles. Possiblement, un dels moments més inoblidables
per a qualsevol català que estimi la seva terra i la seva
gent.
Així doncs, la visita al Museu Pau Casals
esdevé una experiència recomanable per a qualsevol que
tingui una mínima esperança en la naturalesa humana,
per contundent que pugui semblar aquesta afirmació. I en els
dies de reflexió que, per a molts, implica el Nadal. S'hauria
de convertir en una opció gairebé imprescindible. www.paucasals.org
Enllaç permanent
29.12.05
Publicat a
Costumari
| 20:28
La ruta pessebrista podria començar en cadascuna de les cases on s'hi han disposat les figures que el representen, ja que com a tradició extesa entre la població de religió cristiana esdevé un fet molt comú entre tots nosaltres.
Segurament, es tracta d'un dels costums amb més acceptació entre la població i això n'ha possibilitat la pervivència. No obstant, és molt probable que bona part de la gent que els contempla, desconegui molts dels aspectes que els caracteritzen: personatges, escenes, època, història, etc.
Així hi tot, el gran nombre d'associacions i artesans que participen en la difusió del Pessebre, demostra fins a quin punt està arrelada aquesta tradició a casa nostra.
En el cas de Tarragona, qui s'encarrega de vetllar per la salut d'aquest vell costum és l'Associació Pessebrista de la ciutat, que cada any disposa d'un espai al Carrer Girona on els seus associats exposen els seus treballs.
Tanmateix, al local de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, també hi podem trobar un magnífic Pessebre, per bé que les seves dimensions el fan una mica especial. Igual que el que trobem en un dels laterals de la Catedral, que tot i no ser tan espectacular, es mereix totes les visites que s'hi puguin aplegar.
Qualsevol dels Pessebres que trobarem en aquests tres espais, configuren uns paisatges d'allò més reals i que de ben segur despertaran les ganes de conèixer el món que representen.
www.elpesebre.org Enllaç permanent
28.12.05
Publicat a
Cultura
| 18:21
En aquests dies en què tothom corre amunt i avall cercant els seus regals o, més ben dit, els dels altres. Resulta interessant intentar recordar el per què de tot plegat.
I precisament en aquest exercici de memòria, pot ser que aconseguim recuperar el sentit de cada gest. Fins i tot és possible que ens vingui al pensament el regal més idoni per a cadascun dels nostres.
Segurament, un dels regals més recorrents sigui el llibre. Encara que, en el cas de Catalunya, ja disposem d'una data ben assenyalada per a regalar-ne algun.
Personalment, penso que sempre és bo tenir quatre títols ben presents. Tot i que molts d'ells s'acaben imposant com a imprescindibles.
Aquest seria el cas de l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana de Joan Soler i Amigó.
Es tracta d'una obra de referència per a tots aquells que viuen i estimen la vessant més folklòrica de la nostra cultura. Una bona manera de descobrir el significat de tots els símbols que configuren el panorama festiu català.
A més, també ens demostra que el nostre imaginari popular és tant ric com el que hagi pogut inspirar la saga del Senyor dels Anells o d'altres que recentment s'han estrenat als cinemes.
I qui ho vulgui comprovar, només ha de cercar el significat d'alguna de les bèsties que apareixen en la pel·lícula de les Cròniques de Nàrnia.
Enllaç permanent
01.01.00
Publicat a
Paisatges
| 00:00
Sortint de Tarragona, tot
fent camí cap a Santes Creus, es van succeint pobles com: Els
Pallaresos, La Secuita, Vilabella, Nulles, Rodonyà, Bràfim
o Montferri, entre d'altres.
Tots ells, mereixen la
nostra atenció. Així que el més aconsellable és
escapar-s'hi amb el cotxe sempre que es pugui, fent petites
variacions en la ruta amb la il·lusió de perdre'ns per
algun dels traços que se'n deriven. D'altra banda, qualsevol
dels pobles que ens trobarem, connecta amb una extensa xarxa de -GR-
i vies verdes ben senyalitzades i plenes d'al·licients pels
amants de la natura i l'excursionisme. Per bé que són
rutes sense massa dificultat i a les quals hi pot accedir tothom que
tingui una mínima preparació.
Amb tot, també hi
ha l'opció d'accedir-hi amb bicicletes de muntanya, o fins i
tot, limitar-se a contemplar el paisatge des del cotxe. Això
pot privar de veure alguns racons, però no esdevindrà
cap entrebanc a l'hora d'arribar-nos a indrets tan sorprenents com el
Santuari
de Montserrat situat als voltants de la població de
Montferri.
La impressió que
suposa l'encontre amb aquesta església esdevé
indescriptible. Més encara si no se'n té un coneixement
previ.
Com que es troba situada
en un punt elevat del territori, la imatge encara esdevé més
impactant. Sobretot, si hom té en compte que el paisatge que
l'envolta és més aviat pla i de vegetació baixa.
Tanmateix, la resta de poblacions de l'entorn, malgrat estar
presents, mantenen l'aïllament solemne i majestuós que
requereix el temple, alhora que configuren un exemple de convivència
entre l'home i la natura.
El resultat és un
conjunt totalment harmonitzat ple de llums i ombres. Fruit del dibuix
perfilat dels campanars, en el fons de cel daurat que s'emmiralla en
la plana, i que tant ha caracteritzat aquestes terres.
Qui sap si aquest joc de colors, va ser
el que va inspirar Jujol
a l'hora d'aixecar el Santuari a la "nostra Moreneta",
que espera, pacient, la visita dels més curiosos.
Enllaç permanent
