compartir…

Hola Isabel.

 Fa mesos, molt abans del 15M, vaig entendre que les diverses qüestions que ens preocupen en major o menor mida a tots, tenen una rel comuna anomenada neoliberalisme en el que un sistema d’organització capitalista molt útil en diversos moments de la darrera historia de la nostra societat ha fet evolucionar les nostres vides cap a una trampa de la que únicament podrem sortir tots amb un trencament mes o menys profund de totes les estructures que premien la rendibilitat econòmica envers la rendibilitat social entesa com la felicitat de les persones.

 Dono gracies als pocs dies que varem compartir a la Vall d’Aran, recordes?, perquè sento que allò em va obrir els ulls, primer per prendre consciencia de la pròpia existència i darrerament i això es lo que mes feliç em fa al adonar-me que no estic sol, que no te cap sentit fer meditació o reflexió personal o creixement personal mirant-me tota la estona el melic si el camí no em porta afora de la meva insignificant existència per entendre que soc una unitat amb el cosmos que m’envolta i poder fer també un creixement de la meva consciencia social o col·lectiva.

Questions com el canvi climàtic, la injustícia alimentaria, l’espoli energètic dels països mal anomenats emergents o del tercer mon tenen per mi una rel comuna; ningú dubta que es el mateix neoliberalisme que ha generat la actual crisis econòmica i financera del primer mon el que també esta accelerant el canvi climàtic generant mes CO2 al cremar els combustibles fòssils que espolia a països del tercer mon per crear productes superflus que nosaltres acabem comprant al primer mon. I lo que es encara mes greu, deixar, per omissió, que cada dia milions de persones al tercer mon pateixin fam o malalties que tenen una fàcil solució clínica nomes per que no son rentables econòmicament.

Em sobta que desprès de 500 anys de capitalisme i les seves dos revolucions industrial encara la humanitat pateix fam, guerres, malalties que no es tracten per qüestions econòmiques i tot això al mateix temps que ens carreguem el planeta.

Quan de temps mes hem de esperar per canviar la direcció del esforç comú, aquell que fem tu i jo per que tot això s’acabi.

Es amb aquestes premisses que jo em solidaritzo amb les reivindicacions del indignats, el sistema ha generat unes estructures financeres i politiques al seu servei sense tenir en compte per res la nostra opinió, nomes cal que cada quatre anys anem a ficar un vot en una urna per legitimar uns professionals de la política que son titelles en mans del sistema.

Penso que la meva presencia i la meva solidaritat amb els indignats es nomes un petit gra de sorra, però es un mes i això compta i en tot cas no ficaré pals a les rodes d’un canvi que considero imprescindible per millorar les condicions de vida de la humanitat.

Tinc moltes mes reflexions per fer però me les guardo perquè no et vull cansar i la meva il·lusió seria que al menys acabessis llegint aquestes ratlles.

Una forta abraçada, saps que t’estimo.

Miquel.

Perdo per avançat per distreure el teu temps, però penso que tots hem de ser conscients que els moments que estem vivint marcaran una fita en l’historia de les organitzacions socials de la nostra espècie.

 Et considero una amistat, junts hem compartit moments de disbauxa o moments de aprenentatge o moments de reflexió i sento que també hem de compartir aquests moments que em semblen transcendentals  per la nostra societat.

 L’actual sistema d’organització que alguns anomenem capitalista i al que considerem desbocat i sense control no te recances en encetar guerres, produir desastres ecològics, tolerar la fam i la injustícia alimentaria generant els greus desequilibris socials del nostre planeta.

 Aquest sistema, no tinc cap dubte, posarà sempre els seus interessos de perpetuació per davant de la felicitat de les persones; esta clar que ningú vol la mort de nens a l’Africà a causa de la fam, cap persona es tan malvada com per amagar la curació del càncer per raons econòmiques, cap individu es capaç de desfer les grans masses de gel per obtenir un rendiment econòmic, però el sistema si es capaç d’això i de molts disbarats mes.

 Aquests dies a moltes ciutats i pobles de tot el mon s’estan produint mobilitzacions sempre pacifiques per mostrar el descontent de les persones amb els desajustos del actual sistema capitalista; sistema que  permet la influencia del poder econòmic per sobre de la sobirania popular arribant fins al punt de tenir les eines de manipulació necessàries per controlar l’opinió dels individus i en cas de pèrdua de aquest control sempre te al poder polític, entès com a classe privilegiada, que disposa de les eines de repressió de les expressions pacifiques dels ciutadans.

 Penso que els acampats estan lluitant per els seus drets que son els meus drets, el canvi social reclamat per els acampats i quin reflexa es el canvi en l’organització financera i econòmica propiciat per el canvi en l’organització política es també treballar contra les injustícies socials, contra la fam, contra el canvi climàtic, per mantenir la biodiversitat, per establir la justícia alimentaria, per acabar amb la violència, en el fons per aconseguir la felicitat plena de les persones que al segle XXI encara  ens es negat per l’actual organització social.

 Compartim opinions, informem-nos, busquem canals d’informació independents, lliures, objectius i desprès decidim, però fem córrer la necessitat de ser conscients de on estem i cap a on anem, o ens convertirem en un totxo mes al mur construït per el sistema sense la nostra aprovació. .

 Comparteix, comparteix, comparteix...

Justo cuando yo estaba escribiendo mi critica opinión sobre la aportación de Punset a los actuales debates sobre el cambio social, el estaba en Asturias visitando casualmente la acampada de Oviedo y hacia unas declaraciones, a mi entender un poco ambiguas al principio, en las que finalmente y casi fuera de camara dijo la frase “NO PAREIS”; esas dos palabras pronunciadas por una persona con la aceptación social de Punset son un acicate muy valioso y que creo merecen el reconocimiento y el agradecimiento de todos.

Gracias Punset, ahora podrías iniciar una lista de eminencias adheridas a los actuales movimientos sociales, seria tu gran aportación a la evolución histórica imparable que estamos viviendo estos días.

Gracias Punset, sigue haciendo aportaciones.

 " title="" class="ltVideoYouTube" />

Penso que un dels principals papers que podem jugar cadascú de nosaltres a les xarxes socials es la transmissió d’opinions d’aquelles persones amb les que ens sentim identificades.

En el meu cas es tractaria de persones conscienciades amb els problemes globals que pateix el nostre planeta i que a grans trets son el consumisme absurd del primer mon que el sistema capitalista necessita per sobreviure, el consum inconscient de recursos fòssils generat per aquest consumisme i la injustícia social global que la explotació d’aquests recursos genera.

Davant de tot això i per canviar l’estat actual nomes em queda la meva petita aportació amb la difusió dels pensaments d’aquelles persones  que cada dia se situen en primera línea per defensar els nostres interessos com a espècie davant d’un sistema anomenat capitalista quin únic interès es la perpetuació.

Penso que el despertar de la pròpia consciencia es converteix en quelcom intranscendent si tot seguit la deslliguem del despertar com a consciencia col·lectiva de espècie.

Ara mateix veig dos camins mitjançant els que tots podem fer aportacions, el primer es transformar el nostre consumisme inconscient en un consum responsable al mateix temps que aportem els nostres petits gestos quotidians encaminats a reduir el espoli energètic del planeta.

L’altre camí simultani es el fomentar la educació en tots els sentits, des de les escoles fins als grans mitjans de comunicacions i en aquest punt es on penso que tots hauríem de sentir la obligació de divulgar qualsevol noticia i qualsevol pensament que ens apropi al objectiu final; que ara i aquí resumiria com el aconseguir que el individuo no treballi per el sistema i sigui el sistema qui pensi en la felicitat de l’individu.

  La riquesa promocionada per el sistema capitalista es refereix a riqueses materials, aquelles que permeten el consumisme sense un fi concret, nomes per posseir coses i fer rollar la roda. Evidentment hi han altres tipus de riquesa, penso que la riquesa espiritual, la riquesa de visions, de diferents punts de vista, d’opinions son sens dubte les que haurien de ser valorades per tots nosaltres, totes molt lluny del consumisme.

 El consumisme en el que tots ens trobem es intrínsecament de tot menys verd, ningú ha de tenir dubtes de que cada cop que agafem el cotxe, cada cop que fem servir l’ascensor, cada cop que veiem anuncis sobre productes superflus estem col·laborant per que aquest tronat planeta es cansi de suportar les bajanades de la nostra espècie i es desfaci de nosaltres, ben pensat potser ja ho esta fent.

 Hi han molts factors que intervenen en tota aquesta historia però hi han dos que tenen una importància gens menyspreable, em refereixo a la publicitat i als viatges; la publicitat que patim tots cada dia i els viatges que per un o altre motiu tots fem; m’explicaré:

 Penso que la publicitat tal com avui la coneixem es un mecanisme imprescindible per fer funcionar aquest sistema capitalista de consumisme absurd, us heu preguntat quants minuts estem cada dia llegint, veient o escoltant anuncis de productes que mai necessitarem, entenc que te mes sentit buscar un mateix la informació sobre els productes que t’interessen quan t’interessen. En aquest sentit Internet pot ser una eina de gran vàlua per alliberar-nos de la publicitat.

 L’altre qüestió es el viatjar, m’he es igual que sigui de plaer o de feina, tots dos estan consumint recursos d’una manera que aquest planeta no es pot permetre. Es calcula que el turisme es responsable del 5% de la contaminació mundial; es dur pensar-ho, però potser seria millor per tots anar reduint els nostres desplaçaments ara que encara estem a temps.

 He de confessar que tinc els meus dubtes, però potser es molt egoista per la nostra part –em refereixo al primer mon- el consumir energies fòssils irreemplaçables per conèixer nous llocs on potser les persones tenen fam i on els menuts no tenen aigua en condicions sanitàries aptes per veure; siguem sincers, el viatjar amb les tecnologies actuals a qualsevol lloc consumeix sempre energies irreemplaçables, encara que sigui al poble del costat.

 El intercanvi cultural i les noves experiències en llocs desconeguts es millor que les deixem per quant s’ho pugui permetre el planeta terra.

 Acabo de guanyar-me dos bons grapats de enemics, els publicistes i els que treballen per el sector turístic; tot i això crec que tots ens hauríem de plantejar el anar canviant els nostres hàbits; un dels luxes que ens podem permetre per estar al primer mon es poder escollir.

 Vull pensar que els nostres petits gestos son imprescindibles per canviar aquesta dinàmica.

Llibertat, igualtat, on esta la fraternitat?

Em fa vergonya el meu desconeixement, acabo de descobrir una alta persona conscienciada, una mes; penso que tots som afortunats de que cada cop son mes els professionals que fan arribar els seus missatges de forma clara i entenedora a tothom, gracies Juan Torres Lopez per existir.

El paper que podem i hem de jugar la resta es el de transmissors dels seus missatges i el de tenir aquells petits gestos, que fen un símil amb la desafortunada dialèctica capitalista, ens permeten aprofitar una “economia de escala” i fer créixer de manera exponencial les nostres opinions.

En aquest aclaridor vídeo Juan Torres ens explica moltes coses amb un llenguatge entenedor i les posa al seu lloc tocant temes tant importants com la fam o la desacreditada democràcia actual.

Parlant de democràcia, es pregunta on rau la fraternitat que se suposa acompanya a la llibertat i a la igualtat heretades dels moviments revolucionaris que van inspirar les actuals democràcies.

Penso que cal recuperar el concepte de fraternitat i que deuria anar molt lligat amb el de una altra paraula també molt en desús: la austeritat. Em sembla que l’actual sistema de valors neoliberal que ens estan imposant te aquests dos conceptes segrestats sense el nostre permís.

Per definició, la economia capitalista es de tot menys austera, per sobreviure necessita estar contínuament engrassada amb el consumisme, el nostre consumisme; i també per definició tampoc es fraternal, es tot el contrari, precisa la col·laboració conscient o inconscient de tots els que tenen poder adquisitiu per exprimir les seves butxaques i recaptar tot lo possible amb voluntat gens fraternal.

Potser els altres dos conceptes tampoc surten ben parats en l’actual sistema de valors capitalista, nomes es fan servir per recordar-nos que som lliures i tots iguals per escollir quins productes consumim, però gens lliures per decidir a on ens porta el gran capital.

Que gaudiu del vídeo, val la pena.

Penso que el despertar de la consciencia a la realitat que m’envolta es una de les experiències mes gratificants de les que he pogut gaudir.

Per a mi, la tasca del creixement personal es quelcom ineludible una vegada iniciat el camí i es com un fuet que em recordar que estic aquí per gaudir de la meva existència i de retruc per fer gaudir als altres de la seva.

Les ànsies de conèixer mes, de aprofundir en allò que m’inquieta es una prova de que estic viu, de que soc el conductor del meu carruatge i de que jo decideixo per on vull conduir.

Però una vegada iniciat el camí m’he adonat de que estic acompanyat, que formo part de quelcom mes gran, mes important, tinc família, amics, coneguts, estic immers en una societat amb una xarxa de interrelacions molt complexa i inimaginablement gran, inabastable per la meva imaginació.

Necessito ajuda per entendre aquesta societat i les seves complexes interaccions.

Soc conscient que la informació que m’arriba a vegades es parcial, altres vegades es incomplerta i massa sovint es inexistent.

Soc conscient que els encarregats per la societat d’administrar els bens de tots tenen uns interessos molt diferents dels meus.

Soc conscient que les decisions que afecten a la felicitat de les persones es prenen sense consultar-los

Soc conscient que es maltracta el nostre habitat sense tenir en compta el seu interès.

I abans que res m’he adonat que estic acompanyat per persones amb les meves mateixes inquietuds.

Esperarem a que sigui massa tard? el planeta pot seguir sense la humanitat, però em sembla una barrabassada que haguem arribat fins aquí nomes per deixar constància de la nostra extinció.

Desprès de milions d’anys d’evolució encara estem buscant la felicitat i no som capaços de tenir un planeta sense fam, sense pors, sense guerres; jo necessito poder mirar als meus fills i dir-los que, potser costarà molts sacrificis, potser passaran molts anys, però ara i aquí estem disconformes amb l’actual escala de valors imposada per el mercat i es la nostra obligació i la nostra voluntat intentar el canvi.

Aquesta conferencia te mes de dotze anys però penso que els seus plantejaments son absolutament vigents, llàstima que els missatges dels visionaris com Anguita no son valorats com cal.

Ell fa servir la paraula austeritat com a expressió de un model de vida al que molts aspirem, la autentica riquesa no rau en les possessions materials sinó en la curiositat vital per poder créixer en tots els sentits.

Les crisis actuals explicades amb noms i cognoms i amb prou claredat.

Podem estar d’acord nomes en alguns aspectes, però això es suficient motiu com per donar-li difusió.

ARCADI OLIVERES - PRIMERA PARTE - Una nueva Arquitectura Internacional para después de la Crisis - SUBTITULADO CASTELLANO from La Caja de Pandora on Vimeo.

ARCADI OLIVERES - SEGUNDA PARTE - Una nueva Arquitectura Internacional para después de la Crisis - SUBTITULADO CASTELLANO - from La Caja de Pandora on Vimeo.