Si us plau, consulteu la informació més actualitzada del congrés a:
http://www.modern-languages.qmul.ac.uk/hispstudies/catstudiesconf07_cat.shtml
[Programa del congrés
]
16 Juny, 2007 01:47
[Programa del congrés
]
20 Març, 2007 12:09
Al maig penjarem el programa detallat del congrés.
Més avall podeu llegir els resums de les presentacions que faran els ponents convidats:
Música i cultura catalana a l'era digital. Una aproximació
En aquesta ponència voldria fer una breu aproximació a l'impacte que han tingut les tecnologies digitals en la creació musical i, més concretament, en la difusió de la música, així com subratllar les possibilitats que s'obren a la música popular contemporània, feta des de les terres de parla catalana, d'eixamplar el seus oients a través d'internet.
Teaching Catalan literature on the Internet and the emergence of digital literature in Catalan
In 1995, the Universitat Oberta de Catalunya (UOC) was conceived as the first completely virtual university in the world. The very educational model required a redefinition of the concept of teaching, learning, and studying. Our virtual campus works asyncronically and serves the community of students and teachers. But even in this heterogeneous medium, the ultimate aim must still be to teach and to learn. Therefore, when the environment is not the 'classroom' anymore, but the virtuality of a computer screen, the methodological approach is crucial and demands a prior reflection: at the beginning of the 21st Century, should we continue to offer the same teaching patterns as we have been doing for many decades? I will argue that this question applies not only to a pioneer university such as the UOC, but also to more traditional universities. Even so, here I'll present several examples of the challenges we faced in order to show how we have chosen to teach Catalan literature on the Internet and using digital technologies. Ultimately, my aim is to reflect on the cultural and social changes that the Internet has brought about oblige us to widen our object of study, that is to say, not only to teach traditional Catalan literature, but also Catalan digital literature.
El ciberespai i les noves condicions de visibilitat global de la “marca catalana”
L’accés de les llengües a la xarxa i a la pantalla en xarxa és condició i garantia de la seva visibilitat en la nova civilització global i digital del XXI. ¿Quines són les noves condicions que permeten i possibiliten la presència i visibilitat de les cultures a la pantalla universal en xarxa? ¿Com assegurar una bona posició i una visibilitat diàfana de la “marca catalana” en els fluxos d’intercanvi permanent en el ciberespai? ¿Com potenciar l’espai català de comunicació també al ciberespai?
Aquesta comunicació pretén abordar en primer lloc una anàlisi de les grans tendències que marquen la transició de les cultures tradicionals al ciberespai, tot destacant la centralitat atorgada a la cultura de la imatge i dels mitjans audiovisuals. En segon lloc, examinarà a grans trets les dificultats que han hagut d’afrontar la llengua i la cultura catalanes per accedir en cada fase a les diverses pantalles d’interfície (del cinema, del televisor, de l’ordinador, de la cònsola, del mòbil, etc.). Finament, tractarà de plantejar alternatives per a un nou horitzó de visibilitat de la “marca catalana”, que comprengui alhora la capacitat de producció des dels territoris històrics, la voluntat política de fidelitzar els usuaris de la llengua i la potenciació d’una oferta normalitzada de productes i serveis a través del ciberespai.
El boom del bloc: la gran conversa a la internet de parla catalana
La comunitat catalana destaca pel seu dinamisme amb els blocs. Això explica que el català sigui una de les llengües capdavanteres en la bloquesfera. L’èxit dels blocs en català ha provocat que a la xarxa s’estableixi un diàleg, una gran conversa que no entén de fronteres administratives, amb la qual cosa s’ha bastit un espai de parla catalana, a l’anomenada catosfera, en què blocaires de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer i la Franja de Ponent, a més de catalans repartits per tot el món, participen activament compartint temes i sensibilitats comunes. El boom dels blocs polítics (de polítics i de ciutadans que parlen de política) és especialment destacat, sense comparació possible amb les comunitats de la resta de l’Estat espanyol. Eleccions amb canvis de govern, reforma estatutària i una vida política molt agitada (tensió política al País Valencià i les Illes, amb candidatures d’unitat per canviar els actuals governs) han fet possible que la temàtica sigui del màxim interès, i han situat els blocs com autèntiques seccions d’opinió digitals i vehicle per a la propaganda electoral també. Destaquen els blocs sobiranistes, una xarxa que no té referents amb mitjans convencials. El sobiranisme s’aboca als blocs perquè no té prou canals en els grans mèdia del Principat. D’altra banda, no tot són flors i violes i cal apuntar reptes de futur per aprofundir en la maduració d’aquest fenomen i evitar que es perverteixi.
National Identity and Globalization / Identitat Nacional i Globalització
In this paper I argue that the nation-state has been fundamentally transformed by the impact of globalization, however, such transformations instead of signaling the nation-state’s irrevocably demise have prompted its own reconfiguration. In my view, there is some kind of inherent contradiction concerning the effects of globalization upon the state’s ability to generate a single national identity among its citizens. Yet while globalization has provided the nation-state with the most potent means to achieve the cultural homogenization of its population, it has also rendered possible the emergence of cultural flows which bread national borders and threaten the state’s monopoly upon culture and the media.
The paper is divided into two parts. The first examines how some of the main features of the classical nation-state are being altered under the influence of globalization processes. Here I introduce the concept of the post-traditional nation-state to refer to a new type of state which has emerged as a result of substantial modifications being made to traditional conceptions of state sovereignty, territoriality and legitimacy over the absolute control of the means of violence. The second part focuses upon the study of national identity. It considers to what extent the main strategies traditionally employed by the nation-state to generate a single national identity among its citizens have been transformed under the impact of globalization.
El català com a llengua global. L'experiència d'internet
Quinze anys després de la posada en marxa d'internet aquest ha esdevingut un cas d'èxit pel català. I l'ha posat en l'escena global amb una força incomparable amb qualsevol altra experiència. Però això no ha passat per generació espontània. Ha estat un procés llarg, ple d'actors rellevants i moments clau, que podem repassar des dels inicis universitaris fins l'aprovació del domini .cat
Forging identity in an imagined - or imaginary? - community through the web: the “Paisos Catalans”.
Benedict Anderson's nation is an imagined community because "the members of even the smallest nation will never know most of their fellow-members [...] yet in the minds of each lives the image of their communion". To his mind the creation of imagined communities became possible thanks to "print-capitalism": printed books and media helped develop a common discourse. In this paper the author attempts to show how the emergence of the web provides a common space for Catalan-readers and writers, allowing people access to the widespread dissemination of their opinion and discourse, and to share it with others, without having to pass through costly or selective (or censored) media. Various examples of the use of cyberspace to channel opinion around a range of public issues will be given.
Wikiality and identity building, from being to becoming
My principal concern in this communication is that while traditional media, in special television, play an enormous role in the construction of collective identity, Internet influences the construction of individual identity, as individuals increasingly rely on their own resources to construct a coherent identity for themselves in an open process of self formation as a symbolic project through the utilization of symbolic materials available to them. The logic of Internet suggests a definition of self whose key quality is not so much being closed and isolated as being connected.
The real difference between the Internet and all preceding media forms is the role it gives to people: millions connected in many to many relationships and interactions. In Internet, common space is a direct result of synergy and connectivity.
How do Information Technologies, and specifically Internet, affect individuals and communities? What constitutes a community in the world of electronic mediation? What are the essential ingredients? Who are the new mediating forces? Which is the situation in Catalonia?
