Carme Mas

Federico García Lorca, el poeta de la força i del sentiment, va ser afusellat la matinada del 18 al 19 d’agosto de 1936, avui fa setanta anys, juntament amb el mestre Dióscoro Galindo i els banderillers anarquistes Francisco Galadí i Joaquín Arcollas. L’afusellament, just en els inicis de la guerra civil, va tenir lloc en el camí de Víznar a Alfacar, a Granada, en una vella olivera que es coneixia com Aynadamar, que vol dir "font de les llàgrimes". Allí, en una fosa comuna, reposen indignament les seves restes i les dels altres tres afusellats.

En la seva memòria, un fragment del Poema de la Soleà,, ¡Ay!, del seu recull poemas del cante jondo (1921), premonitori d’un final tràgic, com la dels milers d’afusellats en una guerra, com totes, injusta i cruenta.

El grito deja en el viento
una sombra de ciprés.

(Dejadme en este campo,
llorando).

Todo se ha roto en el mundo.
No queda más que el silencio.

(Dejadme en este campo,
llorando).

El horizonte sin luz
está mordido de hogueras.
(Ya os he dicho que me dejéis
en este campo,

llorando).