![[+]](https://blocs.tinet.cat/lt/templates/spollo/imgs/computer.gif){kind=small}
Inici![[+]](https://blocs.tinet.cat/lt/templates/spollo/imgs/bricks.gif){kind=small}
Albums![[+]](https://blocs.tinet.cat/lt/templates/spollo/imgs/vcard.gif){kind=small}
Presentació![[+]](https://blocs.tinet.cat/lt/templates/spollo/imgs/mail.gif){kind=small}
email
Els resultats d'ahir al vespre no van ser els esperats. S'imposa una seriosa reflexió sobre l'alt grau d'abstenció del 43,4 %, els 60.000 vots en blanc, els 13.200 vots nuls, la pèrdua de vots del PSC-CpC (280.000), l'ascens d'ICV-Verds i la irrupció amb 90.000 vots de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía.
Les dades a Tarragona ciutat han estat les següents: PSC-CpC i CIU gairebé empatats, encara que tots dos perden respecte del 2003. La dada rellevant són els 2.504 vots de C's
2006 | Vots | % | 2003 | Vots | % | |
CiU | 14198 | 27.70 | CiU | 16623 | 28.63 | |
PSC-CpC | 13995 | 27.30 | PSC-CpC | 18406 | 31.71 | |
ERC | 6790 | 13.24 | ERC | 8417 | 14.50 | |
PP | 8115 | 15.83 | PP | 9760 | 16.81 | |
ICV-EUiA | 3488 | 6.80 | ICV-EA | 3659 | 6.30 | |
C's | 2504 | 4.88 | - | - | - | |
Otros | 1303 | 2.53 | Otros | 609 | 1.05 |
Podeu fer consultes molt fàcils dels resultats a "El Periódico"
A la web del Parlament trobareu tots els resultats del 2006 i, també, els resultats d'eleccions anteriors.
Ara, caldrà cercar una majoria parlamentària que formi govern.
De les declaracions dels líders polítics destaco la de Montilla anunciant la seva voluntat de formar un govern catalanista i de progrés.
Una recomanació per llegir: L'editorial d'avui de "El Periódico".
Tripartit, segona oportunitat
CiU va ser l'opció més votada, però el tripartit va aguantar les eleccions. Els catalans van mantenir ahir amb els seus vots les línies generals del mapa polític que el 2003 va arrabassar el poder a Convergència i va donar pas al primer Govern catalanista i d'esquerres de la història recent de Catalunya. Un Govern compost pel PSC --com a força majoritària-- ERC i ICV.
L'aritmètica continua fent possibles altres variants --entre aquestes l'anomenada sociovergència--, però la lògica política, avalada per les declaracions realitzades ahir pels portaveus dels tres partits, indica que l'opció més probable és una renovació de la majoria progressista que amb grans dificultats va funcionar la legislatura anterior.
¿Què ha passat perquè el tan criticat tripartit pugui reverdir, encara que lleugerament a la baixa, ara? Probablement, que la ciutadania no ha vist en termes tan catastrofistes com ha estat presentada als mitjans la gestió a la Generalitat durant els últims tres anys. I també que no ha percebut com a alternativa en aquest moment l'opció que encapçalava un Artur Mas, líder de CiU, incapaç de teixir complicitats amb cap altre partit.
El resultat de Mas
Mas ha obtingut a primera vista un bon resultat, perquè CiU ha guanyat dos escons i ha aconseguit superar també en vots i a totes les circumscripcions els socialistes. No obstant, ha quedat lluny dels resultats que va anunciar i que haurien servit per desplaçar el tripartit.
Encara que els governs de Pasqual Maragall hagin tingut grans dificultats i, certament, hagin passat per moments crítics, els socialistes només han patit en part el fort càstig que molts vaticinaven, al produir-se, com ja va passar a les municipals del 2004, un transvasament de vots del camp socialista al d'ICV. El suport rebut pel PSC, al voltant del 27%, després de la dificilíssima legislatura del nou Estatut, ha de ser interpretat com el desig de donar una segona oportunitat a l'esquerra a la Generalitat.
Dos dels tres partits de la coalició sortida del Pacte del Tinell, PSC i ERC, han retrocedit en relació amb els resultats del 2003. Iniciativa ha registrat un meritori avanç, curiosament quan el seu líder, Joan Saura, ha estat qui amb més nitidesa ha defensat la gestió del tripartit. ERC baixa, però no s'ha produït l'anunciada debacle. Però la coalició passa, en conjunt, de
¿Montilla president?
Davant els resultats d'ahir, José Montilla, el líder dels socialistes, és qui té més opcions de convertir-se en nou president de
Montilla, malgrat tot, no pot treure pit. Bona part de la caiguda de vots i escons dels socialistes es produeix en la circumscripció de Barcelona, en què Montilla hauria de tenir una pujada i no només per la seva condició de nascut fora de Catalunya. La campanya de Montilla ha estat manifestament fluixa i si ha salvat els mobles ha estat gràcies al tradicional suport que obtenen a Catalunya les sigles socialistes.
Finalment, dos elements per a
(El Periódico, 02.11.06)