Carme Mas

Avui, 9 d'agost, a punta de dia, ha entrat en vigor el nou Estatut, el text que porta Catalunya als millors nivells d'autogovern que mai no ha tingut, el text que estableix els Drets de Ciutadania, l'Estatut de la convivència.

Des d'aquest simbòlic kilòmetre zero l'Estatut comença a fer un llarg camí, que el President ha volgut iniciar institucionalment al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà. En aquest acte, Pasqual Maragall ha dit que aquest és un Estatut valent, que permet que Catalunya pugui fer el que vulgui, perquè Catalunya és el territori d'Europa que s'assembla més a un Estat sense ser-ho.

Maragall ha mirat, novament, Europa i la Mediterrània, dues fites sempre en el seu esguard. Ha dit textualment que Europa ha de mirar la Mediterrània, per tal que aquest espai sigui un escenari de pau, que miri la riba sud amb intel·ligència i afecte.

El seu article d'avui a "El Periódico" és una llarga i madura reflexió sobre l'Estatut i el seu futur, un futur lligat al desplegament que en faci la nova majoria que formi govern després de les eleccions.

Queda molta feina per fer, certament, però per desenvolupar un Estatut de progrés no hi ha dubte que cal una nova majoria de progrés i d'esquerres.

És un dia històric per al país, per al seu progrés i per al de les generacions futures: Com diu el President, ¡Per molts anys, Catalunya!