Ciutadà Saura.

28 Agost, 2006 16:06
Publicat per csala, General

A l’estiu apareixen ‘serps’ informatives que ocupen bona part de l’atenció dels mitjans. Enguany el conflicte Israel - Líban ha estat el més notable, per proximitat però, dues han estat les notícies de l’agost, ‘el conflicte de l’aeroport’ i ‘el problema dels immigrants’. En les dues situacions el líder d’IC ha volgut tenir un paper protagonista.

Cas Aeroport:

Comportament: Casualment, el Sr. Saura ha de marxar de vacances en avió el mateix dia que és produeix la vaga salvatge de l’aeroport del Prat. En roba esportiva, (més informal que l’habitual) i amb una cara de circumstàncies, (similar a la que posa qualsevol ciutadà enmig d’un col·lapse circulatori a l’autopista AP-7 en cap de setmana), surt fent unes declaracions, comportant-se com una víctima més de la situació. El Sr. Saura, Conseller de Relacions Institucionals del Govern de Catalunya, patint les conseqüències de la vaga salvatge a la sala VIP (segons afirmació del Bloc de Martí Saballs i altres confidencials a Internet), tan sols se li acudeix lamentar-se, i s’inhibeix públicament del seu càrrec i de les seves responsabilitats. Al tornar de les vacances ha argumentat que ells estava allà en la seva condició de ciutadà normal. (sic: per cert si estava a la sala VIP no actuava com un ciutadà normal, el ciutadà normal va haver de dormir al terra de l’aeroport). Per cert, avui fa un mes de la crisi del Prat i encara no hi ha un responsable amb nom i cognoms. Escandalòs.

Missatge que se’n desprèn: Ho intento explicar ben claret, vostès han sentit elogiar moltes vegades a policies que fora de servei han intervingut en robatoris perseguint els lladres impedint el delicte, vostès saben que tothom sempre ha valorat positivament les actituds d’aquests funcionaris públics que tenen un sou limitat. Doncs mirin, dues coses: un polític amb responsabilitat, amb un sou públic gens limitat, amb un nomenament de conseller a la butxaca, amb comeses en el camp de les relacions institucionals, mai, però mai, està fora de servei, és més, si pensa que ho està perquè se’n va de vacances, ha de fer de bon policia, ha d’intervenir, no ha de fer tan sols de testimoni del robatori, com el policia sense vocació que perquè està fora de servei tan sols s’ho mira i presta declaració, senyor Saura. Vostè les úniques declaracions que havia de fer eren per explicar les trucades, les gestions que havia realitzat per intentar arreglar la situació, i no parlo de la seva situació, sinó la dels ciutadans a qui representa, l’hagin votat o no, immigrants o no.

Cas vot dels immigrants:

Comportament: Bé, tothom sap que IC és l’autora del capítol dels drets i deures del nou Estatut, aquest és un d’aquells capítols que t’acaben donant dret a tot, molts dels quals difícilment pots exercitar, m’explico, tothom té dret a un habitatge digne..., tothom té dret a un treball... tothom té dret a.... bé no cal que segueixi, no?. Sabem del que estem parlant, oi?. Ho explicaré d’una altra manera, una persona com en Saura que defensa amb tanta vehemència i interpreta de forma tan singular el seu dret a fer les seves vacances com ho va fer a l’aeroport, com ha d’adonar-se que els immigrants tenen moltes altres drets prioritaris a exercir al nostre país abans que el de votar a les eleccions municipals. Per exemple, ¿tenen dret a treballar els immigrants que transportats des de les Illes Canàries deixen abandonats com si fossin ‘gossos’?. No, no tenen dret a treballar, perdó, si, poden treballar, però ningú els pot contractar legalment, aleshores, ¿perquè els deixen abandonats?, ¿com s’han d’alimentar?. Parli d’això Sr. Saura. S’ha de tranquil·litzar a la ciutadania dient que aquests immigrants que ara estan fent de rodamon per Catalunya se n’aniran a França perquè parlen el francès i hi tenen coneguts (declaracions de Can Rangel del dia 25 d’agost). Parli d’això Sr. Saura.

Missatge que se’n desprèn: Hi ha polítics que quan marxen de vacances, desconnecten tant, que reflexionen massa sobre la seva veritat, tant que quan tornen pateixen la mateixa síndrome d’eufòria del dia després del Congrés del partit, -pels polítics neòfits-: aquesta és aquella síndrome que apareix l’endemà de l’aclamació assembleària de les bases, el principal símptoma és que el líder de la formació política creu que te la veritat absoluta, (aquesta síndrome afecta encara més a polítics d’esquerres), i és aleshores que en Saura i els seus correligionaris quan tornen són capaços de parlar de democràcia amputada perquè aquí no pot votar tothom i a la vegada tenen la barra de justificar règims comunistes totalitaris. Són capaços de defensar drets que en res beneficien a l'immigrant, i despreocupar-se de problemes de drets evidents de col·lectius ja regularitzats.

El comportament d’en Saura quan surt algú i diu que no està d’acord amb les propostes d’IC, és la d'actuar com un posseïdor de la veritat absoluta, però com li falten arguments, acudeix al recurs fàcil i vulgar, la desqualificació -fregant l’insult-, tots els que no pensem com ell, som uns carques, uns fatxes, uns retrògrads, uns conservadors, uns xenòfobs. Increïble.

I que consti que sóc dels que estic convençut que la proposta no la fan en clau electoralista, doncs podem constatar que el col·lectiu immigrant regularitzat, assolida la reagrupació familiar, són els primers que volen una política de portes tancades, no sigui que n’entrin masses més i és posin en perill drets adquirits, m’entenen oi?.

8 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

amb quina lleugeresa deixes anar les paraules.

Publicat per anna 28 Ago 2006, 17:14

Aquesta gent "d'esquerres" ha estat infal·lible quan eren a l'oposició. Quan han hagut de governar han posat en evidència que els encanta jugar a governar. En el seu cap Catalunya és una autonomia més; una cosa d'aquestes que qualsevol Rodríguez Ibarra pot fer i desfer, de la forma més cutre. No veuen més enllà d'una regioneta anomenada Catalunya.

Publicat per Dessmond 28 Ago 2006, 17:52

S'agraeix que algú ficat en el món de la política pugui i s'atreveixi a utilitzar i deixar anar d'aquesta manera les paraules....Encara existeixen persones que els hi fa "por" escoltar i/o llegir la realitat que tots vivim.

Publicat per Sergi 28 Ago 2006, 18:43

Dessmond, d'altres han anat tota la vida de catalanets fins que se'ls va veure el llautó, primer eren del PP, després catalanets. Em refereixo a la federació CiU, que va votar investidures d'Aznar, i va pactar amb el PP a la Generalitat i actualment encara a l'Ajuntament de Tarragona. I també amb el PP van pactar no parlar ni tocar l'Estatut per a res, a canvi que el PP els recolzés. Veig que tu t'ho empasses quan diuen lo de "mans lliures".

Publicat per anna 29 Ago 2006, 10:30

Anna, veig que ets de les persones que et creus propietària de l’única veritat i que ets un referent, una guia per a tots nosaltres, faltats de llum...
Amb tota lleugeresa acuses a l’autor de que deixa anar les seves paraules amb lleugeresa. Bé, bé. Si assumeixes les teves contradiccions és bo. Tots en tenim, però no cal presumir-ne.
No sé si és que ets molt jove o no tens memòria. Si es tracta de joventut, cap problema, això s’arregla amb el temps, però si és falta de memòria, malament!, això empitjora amb el temps. Critiques els pactes de CiU amb el PP, però no recordes els pactes anteriors de CiU amb el PSOE a nivell estatal, per exemple. Que no valien aquells?
En política cal governar, i molt sovint són necessaris els pactes. Fins i tot, si estan ben fets, són recomanables.
Resulta que CiU ha cercat sempre la governabilitat, la col•laboració per poder tirar endavant, i, demostrant el seu centrisme, ha pactat quan ha convingut amb el PSOE, el PSC, ERC, IC-V o el PP. Tu acceptes els pactes, però només quan es fan al teu gust i a la teva mida. M’agrada el teu sentit democràtic. Ets un model, sí.

Publicat per Jonathan 29 Ago 2006, 19:13

sóc jove, i?, i tinc memòria, i?, per això recordo els pactes de CiU amb el PP (el partit de la guerra, del xapapote, del PHN... de poc prestigi social a Catalunya per entendre'ns) encara que ara no els interessa, a CiU, que ningú se'n recordi d'aquests pactes, per vendre's novament com a nacionalistes de "mans lliures". A mi el PSOE no m'agrada, però el pacte al que et refereixes l'entenc més que el del PP. Clar que són necessaris els pactes si, com dius, estan ben fets, no crec que sigui el cas del fet amb el PP, que CiU va haver de posar els seus interessos de partit per davant de tenir un nou estatut o anular el PHN. Dius que CiU sempre ha cercat la governabilitat, més aviat diria que sempre ha cercat ser un partit de poder, al preu que sigui. Fixa't com a Tarragona ciutat segueix governant amb el PP com si res hagués passat, em refereixo a la campanya anticatalana brutal que durant la campanya de l'Estatut els populars van fer contra Catalunya. La gent del carrer, tot això que t'explico, se n'ha adonat, i no s'ho ha empassat, per això CiU està de "cap a caida". Perquè la història ha demostrat ens els últims anys que són més del PP que catalanistes. Cal recordar que Mas, va ser conseller primer gràcies al PP, només per posar-te un exemple. Salutacions.

Publicat per anna 29 Ago 2006, 19:40

Jo els recordo tots, els pactes, i efectivament, uns han estat millor que altres. És part del joc necessari.
No es poden comparar els pactes polítics a nivell estatal, nacional i municipal. Dins l’àmbit municipal, des de fora de cada municipi, es veuen “agermanaments” estranys. És una altra cosa i no té res a veure. Si fas un repàs pels municipis en veuràs de tots colors.
A part d’això, no sé qui pot qüestionar l’últim pacte de CiU a la Generalitat, per la governabilitat, sí. Sobre tot si se’l compara amb gran pacte del Tripartit; pacte sobre el que no cal opinar de tan evidents com són els resultats. Pacte que, a pesar de tot, els partits en joc amenacen de repetir si és possible, perquè diuen que ara ja n’han après. Va ser un pacte per a la governabilitat?
Potser és cert que la gent del carrer, tot això que expliques, se n'ha adonat, i no s'ho ha empassat. Jo confio en que se n’hagi adonat de veritat, perquè segons el meu parer, no hi ha color.
El que he de reconèixer, de vegades amb dolor, és que tenim el govern que ens mereixem. El ciutadans de “a peu” hem d’assumir la nostra responsabilitat.
Salutacions.

Publicat per Jonathan 31 Ago 2006, 06:02

Jonathan, el tripartit ha fet obra de govern i molt bona (d'es d'una òptica d'esquerres és clar, que és la que defenso jo) el que passa és que el soroll mediàtic que han protagonitzat principalent dues forçes del tripartit han tapat aquesta feina. L'Estatut, que CiU no va retocar en 23 anys ni una coma, n'és només un dels exemples. Entre el govern CiU-PP o el tripartit, jo em quedo amb el tripartit, tot i que, estem d'acord en què en la reedició d'un futur govern catalanista i d'esquerres, com el que segur que tindrem a partir de l'1 de novembre, cal posar les bases per evitar els errors que s'han comès. Salutacions.

Publicat per anna 31 Ago 2006, 15:34

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: