La carta web d'en Duran

12 Gener, 2008 17:59
Publicat per csala, Cartes d'en Duran

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Bon any!

Les festes de Nadal ja han passat. Hem deixat enrere l’any 2007 i aquesta setmana exhaurim una legislatura marcada pel sagnant atemptat d l’11 de març de 2004. Dilluns, si Déu vol, el president de govern, José Luis Rodríguez Zapatero, dissoldrà les Corts i es convocaran eleccions per al 9 de març, amb una campanya electoral que començarà la nit del 21 de febrer.

Aquests darrers dies, al Congrés de Diputats s’han viscut els últims batecs del pols polític d’aquests quatre anys. Hem tingut diputació permanent (òrgan que substitueix el plenari quan no hi ha període de sessions) per tractar les relacions entre l’Estat i l’Església, arran de la presència i del discurs d’alguns cardenals i bisbes en un acte en pro de la família. La petició d’Izquierda Unida debatuda a la diputació permanent va provocar al mateix temps que la vicepresidenta del govern hagués de comparèixer ahir dijous per parlar-ne. També ahir va haver de comparèixer el ministre Solbes per parlar de la situació econòmica.

Un cop més, però, qui no ha comparegut davant el Congrés ha estat la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. A la diputació permanent es va reclamar la seva presència, la de la vicepresidenta Fernández de la Vega per l’esmentat tema de l’Església, i la del vicepresident Solbes per la situació econòmica. En el cas de la ministra de Foment, la seva compareixença es demanava per parlar novament del servei de rodalies un cop comprovat que torna a portar problemes, i força, als usuaris.

Curiosament, mentre el PSOE i el govern central van acceptar la compareixença dels dos vicepresidents, es va rebutjar la de la ministra de Foment. Aquesta singularitat, a més, s’agreuja si es té en compte que, per exemple, els arguments socialistes per avalar la compareixença de la vicepresidenta del govern van ser que, per coherència amb el seu "talante" i per la seva responsabilitat demostrada al llarg de la legislatura, ella acudia voluntàriament a la comissió constitucional. "A contrario sensu", si una vegada més la ministra Alvarez no hi ha comparegut vol dir - i ja ho sabíem- que ella sí que defuig les seves responsabilitats, malgrat que sigui coherent amb el que ha fet els darrers temps: no donar la cara i amagar-se darrere Rodríguez Zapatero.

Tanmateix, aprofitant que era l’última setmana de legislatura, hem fet balanç del que han estat els quatre anys del govern de Rodríguez Zapatero. Crec sincerament que hi ha hagut dos períodes ben diferenciats de legislatura. Els primers anys, fins a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya, el famós "talante" de ZP va estigmatitzar l’acció de govern. Es va obrir una etapa d’esperança, de diàleg que impactava encara més si es contrastava amb l’última legislatura d’Aznar. En canvi, la paraula que millor defineix la segona etapa, pràcticament els dos darrers anys de legislatura, és la de "supervivència". El govern ha anat aprovant els seus projectes - quan ho ha pogut fer-, avui amb uns i demà amb uns altres, i arribant-hi amb la llengua fora. Els millors exemples són l’aprovació dels pressupostos i el rebuig de la dimissió de la ministra de Foment, pels pèls i amb els vots d’un parell de diputats trànsfugues.

Per això, tot i que institucionalment calia dissoldre ja les Corts, el millor que podia passar és que la legislatura s’acabés. No donava més de si. No hi havia més marge. S’esdevé que, a més, i contra el que es podia pensar tan sols fa unes setmanes, la situació econòmica ha pres protagonisme. Al carrer comença a preocupar la situació econòmica i per donar seguretat davant la incertesa de la butxaca no serveix el "talante", i menys la "supervivència", ni tan sols el "buenismo" que alguns consideren que acompanyen Rodríguez Zapatero (jo no estaria tan d’acord amb la idoneïtat del terme). És molt possible que d’aquí al 9 de març no hi hagi conseqüències visibles i irreparables del que el vicepresident Solbes defineix com una sana desacceleració econòmica. Alguna crec que en tindrà. De fet, si algú pensa més enllà dels quadres macroeconòmics i situa la persona com a centre de la política econòmica, avui existeixen indiscutibles repercussions en l’economia familiar i empresarial. Una inflació desbocada provoca pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris familiars i pèrdua de competitivitat de les nostres empreses en el mercat de l’euro (aquí cal afegir-hi els problemes d’exportació de les empreses del nostre país en l’àrea del dòlar). La frenada del sector de la construcció comença a tenir també el seu impacte en l’àmbit de l’ocupació. Tot això sense obviar les conseqüències de la pujada dels tipus d’interès que afecta les famílies que tenen una hipoteca en la compra del seu habitatge.

Incideixi o no aquesta realitat en el resultat de les urnes del 9 de març, la gestió de la situació econòmica sí que haurà d’estar realment present en l’acció de govern dels propers quatre anys. És aquí on es reforcen encara més els actius de CiU. Nosaltres som la millor garantia per afrontar i per superar una recessió del creixement econòmic. Ho hem estat sempre i ara ho continuarem essent. No hi ha agent econòmic i social dins i fora de l’Estat que no sàpiga i que no valori com a necessàries i positives les propostes econòmiques i fiscals de Convergència i Unió, fetes des de la responsabilitat, l’experiència i el coneixement del que significa realment l’economia productiva.

El mateix fet que ara estiguem tan allunyats del catastrofisme del PP com del triomfalisme del PSOE envers aquesta situació econòmica revaloritza els nostres actius. Hi ha hagut i hi ha massa frivolitat en les actituds del PP i del PSOE com perquè no quedi prou clar que CiU, des de la capacitat de decidir que tindrà, és l’únic referent de seguretat. La confrontació i el partidisme que el PP i el PSOE promouen per damunt dels interessos de la societat no serveixen per afrontar els reptes dels propers anys.

Així doncs, si fins ara teníem molts arguments per sentir-nos esperonats de cara a la propera contesa electoral, ara en tenim un més. M’hauria agradat més no tenir-lo. M’hauria agradat més que el govern hagués fet cas de les reformes estructurals que CiU li ha anat proposant. M’hauria agradat més que el govern hagués afrontat un debat tan seriós i de tanta transcendència com el del sector energètic. M’hauria agradat més que Rodríguez Zapatero m’hagués fet cas quan li he proposat mesures per compensar la pèrdua de capacitat adquisitiva com a conseqüència de l’impacte de la puja dels tipus d’interès. M’hauria agradat més que ara mateix haguessin abaixat un 5% les retencions fiscals per salaris i pensions per facilitar més liquidesa a les famílies. M’hauria agradat més que hagués acceptat la nostra proposta d’imposar a la factura del gas i de l’electricitat el tipus reduït d’IVA del 7 % en lloc de l’actual del 16%, tal com ho fan altres països membres de la Unió Europea. M’hauria agradat més que el PP i el PSOE, en lloc de tirar-se permanentment els plats pel cap, haguessin aprofitat el temps i haguessin donat suport a les nostres propostes. M’hauria agradat més... Però tot i que m’hauria agradat més, no s’ha fet. Per això, ara que serem decisius, serem també més necessaris que mai per refer el camí que el PP i el PSOE no han sabut o no han volgut traçar.

Cordialment,
Josep Antoni Duran i Lleida
Barcelona, 11 de gener de 2008

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

DESCONEGUT AL TERRITORI Jordi Jané decep les bases de CDC de Tarragona E-NOTÍCIES Jordi Jané al Congrés, entre Duran i Sánchez Llibre La designació per part de la direcció nacional de Convergència Democràtica de Jordi Jané com a cap de llista al Congrés per Tarragona en les properes eleccions generals no ha sentat massa bé entre alguns sectors de la militància del partit a les comarques tarragonines. Jordi Jané és nascut a l'Arboç, a la comarca del Baix Penedès, però la seva trajectòria política l'ha portat a terme a Barcelona i Madrid i la seva implicació amb el territori ha estat mínima. El seu nom havia sonat des des de fa mesos, i ja hi havia hagut queixes entre la militància, però semblava descartat en favor de Dolors Batalla. La renúncia de l'alcaldessa de Valls a ser cap de llista per motius personals va fer tornar "l'opció Jané". Alguns dirigents convergents crítics amb la decisió han avisat del perill de "desmobilització" davant d'un candidat que "no és del territori". El cap de llista de CiU a la cambra baixa les dues darreres convocatòries electorals, Josep Maldonado, serà aquest cop número u al Senat. Maldonado va ser votat per l'assemblea del Baix Penedès, la mateixa comarca de la qual és natural Jané. Aquesta concentració de candidats en aquesta àrea tampoc no ha sentat bé en altres comarques amb una militància més elevada, com el Tarragonès i Baix Camp, que s'ha hagut de conformar amb candidats situats en llocs de difícil elecció. Maldonado tabé comptava amb bastants detractors que no volien que repetís ni al Congrés ni que anés al Senat.

Publicat per Lluis 16 Gen 2008, 01:00

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: