Per una Catalunya millor.

09 Novembre, 2010 07:21
Publicat per csala, General

www.carlessala.cat

Arriba l’hora de conèixer si som capaços de transmetre un bri d’esperança a Catalunya, de saber si tothom és mobilitza pel canvi.
Arriba l’hora del darrer esforç, per convéncer a tothom que és possible treure Catalunya de la decadència i la regressió.
Arriba l’hora de tornar la dignitat a moltes persones que pateixen la crisi econòmica.
Arriba l’hora de tornar la dignitat a un país que pateix una crisi nacional, institucional i de valors.
Per una Catalunya millor, arriba l’hora del canvi.

 

Treballar cada dia, amb il·lusió, amb entusiasme, amb rigor, amb humilitat per aixecar Catalunya. Per fer possible, tot allò que tants volem, que tants somiem, i que entre tots farem: una Catalunya millor.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Menys ball i més treball

18 Octubre, 2010 20:01
Publicat per csala, General

Hi ha imatges que em repugnen..., i en un moment de patiment i crisi, en un moment de descrèdit dels que ens dediquem a la política, just en el diumenge en que es commemorava el dia mundial per l'erradicació de la pobresa, encara em fan pampallugues  els ulls al veure les imatges de la convenció del PSC d'aquest cap setmana en que s'aprovava el seu programa electoral. Convenció on no va faltar ni l'alegria, ni el riure, ni el ball. Jo voldria saber perquè ballen el President Montilla i la Consellera Geli, perquè riu la plana major del PSC ??.

Poder estan contents perquè 1 de cada 5 catalans està al llindar de la pobresa??, poder estan alegres perquè l'atur s'ha tornat a incrementar aquest darrer mes??

Poder la Consellera està contenta per haver-se malgastat molts milions d'euros per readmetre als especialistes que va voler prejubilar, poder balla i riu per haver fet pagar a les farmàcies part del desgavell de la factura sanitària, poder riu i balla per haver endarrerit els pagaments a la Sanitat Concertada??.

Menys ball i més treball.

Mireu el tall de la notícia del TN de TV3 del diumenge dia 17 d'octubre. Dia Mundial per a l'erradicació de la pobresa.

Tremedo el video del Youtube...

 

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Els marxants ho tenen difícil.

16 Octubre, 2010 08:41
Publicat per csala, General

La Directiva Europea de Serveis ha inclòs en el seu àmbit d'aplicació als comerciants ambulants; això comporta que a diferència d'altres col·lectius hagin de concursar per poder mantenir la seva plaça. Aquest passat diumenge a Bonavista, ens ho van explicar, i nosaltres els vàrem fer arribar les nostres propostes.

Sembla que podran gaudir d'una moratòria d'almenys quatre anys, el temps que tindrem per posar-hi remei..., estem amb ells.

La notícia al Canal Català de Tarragona

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Ciutat Judicial. Apologia de la desvergonya.

09 Octubre, 2010 07:46
Publicat per csala, General

En les pitjors instal·lacions judicials de Catalunya. En el rònec i decadent edifici de l'Audiència Provincial de Tarragona, el Tribunal Superior de Justícia va celebrar aquest darrer divendres l'obertura de l'Any Judicial.

El TSJC ha donat una gran i última oportunitat al President de la Generalitat i la seva número "2" per Barcelona, la Consellera Tura, per demostrar com es fa apologia de la desvergonya. En un acte estrictament institucional no se'ls va acudir altra cosa que anunciar una immediata licitació del Fòrum Judicial a la nostra ciutat. O sigui, van aprofitar aquesta oportunitat "protocol·lària" per fer-ne un ús estrictament polític, i anunciar, molts anys després del que tocava, la licitació de les obres del Fòrum Judicial.

Destralers i desesperats. El que calia, M.H.Sr. Montilla i Hble. Sra. Tura, era demanar perdò per inaugurarr el curs judiciial, quan el que tenien que haver inaugurat era la ciutat judicial, demanar perdò per arribar tan tard, demanar perdò per haver ignorat la nostra ciutat. 

El febrer del 2007, la pròpia Conselleria anunciava que al 2009 la ciutat judicial entraria en funcionament, i ara a corre-cuita, a un mes i mig de les eleccions, el que entra en funcionament és la maquinària de propaganda política.

El mateix dia que el President i Consellera de Justícia, és passejaran per aquest vergonyant edifici judicial, ben a prop, El Corte Inglés obria un flamant centre comercial, que ha aixecat i especialment ha finalitzat molt ràpidament, per sorpresa de tots aquells que, acostumats a veure el incompliment dels terminis les obres públiques, no donaven crèdit a que el centre comercial pogués restar enllestit per aquest passat divendres.

És el reflex de la iniciativa privada versus la iniciativa pública. L'eficàcia enfront la inutilitat. L'aptitud enfront la inoperància.
 
Parlant-ne al CanalCatalà de Tarragona
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Avui comencen quatre sessions per definir les propostes per TGN.

05 Octubre, 2010 18:04
Publicat per csala, General

Encara que cada cop, tots els que ens dediquem a la "cosa pública" tenim més dificultats per tenir credibilitat, avui, la Federació de Convergència i Unió, sota el lema "La Tarragona que volem" comencem quatre sessions pel territori per concretar les propostes territorials.

Esperem que hi hagi una bona acceptació, i moltes aportacions que completin el que han estat les dos primeres etapes "Idees pel canvi" i "Canví Si", de la participació ciutadana i de la militància en l'elaboració del projecte de Govern que Convergència i Unió vol pel nostre país.

Un tall de la notícia al canal TAC12, de la presentació de les Jornades que va tenir lloc ahir dilluns dia 4 d'octubre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Ha estat un Bluf !!!

17 Setembre, 2010 21:23
Publicat per csala, General

Amb el Parlament a punt de dissoldre’s, i encallats en una campanya feixuga i extremadament llarga, resulta obligatori  passar balanç del que ha fet aquest Govern.

Cadascú ho veurà a la seva manera, però ningú pot defugir que amb la crisi econòmica, la Sentència de l’Estatut, i la ineficàcia d’alguns gestors de l’Administració Pública Catalana els resultats de l’acció del Govern Tripartit-2 són francament molt pobres.

El pacte que va fer néixer el segon Govern de coalició format pel PSC, ERC i IC-EUA, va voler crear sensació de seriositat i grans expectatives. Amb la convicció que no podia repetir-se la trencadissa del Govern Maragall, i amb els “mecanismes” de decisió interns, suposadament pactats, per evitar tornar-se a instal·lar en un “Dragon-Khan”.

Però la legislatura acaba d’una forma ben diferent, amb un Govern desorientat, que gesticula fins a l’extrem sobre qualsevulla qüestió que li permeti defugir de la realitat.

El balanç a Tarragona i a les nostres comarques també cal fer-lo, però convé tenir-ne una visió general. Així, per exemple, de l’objectiu fixat pel propi Govern d’assumir 40 traspassos de noves competències, ens hem plantat a dos mesos de les eleccions, i tan  sols se n’han materialitzat 11 (i 5 d’elles de forma incomplerta). Ara a correcuita, el Govern “amic”, sembla que hi posarà un pedaç corrector.

Un altre exemple el constitueix el finançament. Ens vàrem passar dos anys parlant i negociant el model de finançament. Al final, assolit l’acord, molta gesticulació -d’ERC especialment- i grans adjectius i alabances, “finançament estratosfèric” deien alguns. El  propi alcalde de la ciutat de Tarragona ja veia totes les inversions pendents adjudicades. El resultat ?. Pobre, pobre, pobre, doncs de moment a l’any 2009 sembla que s’han rebut 1.500 milions d’euros menys dels que preveia el model. I les inversions ??. Així estan, pendents, sense finançament i sense executar. I ja no entro en detalls sobre el déficit de la gestió del propi pressupost de l’Administració catalana, ni el com el PSOE fa empassar al Govern català, com apliquen la clàusula addicional tercera de l’Estatut.

Tan sols apuntar-vos que mentre els ingressos no financers han augmentat un 66% entre el 2003 i el 2010, resulta que l’increment de la despesa, en els mateixos termes, supera el 105%. Això no és austeritat. En personal segur que tampoc s’han aplicat els termes adequats de la prudència. En set anys de Tripartit tenim 80.000 persones més treballant al sector públic català. En set anys de Tripartit, els alts càrrecs, han passat de 149 a 236, i el personal eventual (de confiança) ha passat de 227 a 294. I si parlem de polítiques socials?. Podem demostrar que els darrers anys ha baixat el pes percentual de les partides dedicades als més desfavorits, i pot acreditar-se el fracàs de l’aplicació de la Llei de la Dependència, o l’incompliment en la creació de places residencials públiques per a gent gran. O en educació, on en el curs recient estrenat, resulta que s’han doblat el número de barracons instal·lats al pais respecte l’any 2003.

La crisi és mundial sí, però en cap país desenvolupat l’atur juvenil arriba al 40% (la mitjana europea és del 19%).

Podria seguir posant exemples, però tinc intenció de poder desgranar personalment molts d’aquests capítols, per demostrar que no tot ha estat crisi. Que el país està avariat també per culpa dels mecànics i del Cap de Taller que ha tingut aquests darrers set anys.

L’herència per al proper Govern serà tremenda, una herència a la que no es pot renunciar, però si caldrà fer-ne l’inventari perquè afectarà de ben segur a l’actuació de qui li pertoqui governar.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

La Catalunya que volem

10 Setembre, 2010 19:35
Publicat per csala, General

Si l’Onze de setembre sempre ha estat una diada reivindicativa aquest any la situació política provocada per la sentència del Tribunal constitucional contra l’Estatut ha obert un nou front en les relacions entre Catalunya i Espanya. No podem ignorar que la retallada del Constitucional afecta el que havia referendat a les urnes el poble de Catalunya desprès d’haver estat aprovat pel parlament i per les Corts espanyoles.

Es evident que cal replantejar les relacions catalano-espanyoles i un bon moment per fer sentir la nostra veu i el nostre enuig és es la Diada Nacional de Catalunya. Ara sembla que el tripartit vulgui passar de puntetes davant aquest fet i va ensenyant corre-cuita els últims traspassos aconseguits oblidant la seva inoperància per aconseguir majors nivells d’autogovern en tota la legislatura, 11 traspassos assolits davant de 40 noves competències que el propi Govern havia anunciat com objectiu. No és amb quatre traspassos testimonials com es redreça una bufetada com la donada pel Constitucional.

No val deixar-se ensarronar per aquesta política d’aparador d’última hora que practica el tripartit en els darrers dies. No és més que una fugida endavant i un intent desesperat de rentar la cara davant la seva “magra” obra de govern.

No hi ha que oblidar que si Catalunya no ha estat respectada en els últims anys, -la sentència del Constitucional n’és una proba-, ha estat per la feblesa del govern del president Montilla que ha estat incapaç d’oferir propostes davant la crisi econòmica i que no ha tingut en cap moment un projecte sòlid, clar i coherent davant els reptes polítics. El tripartit ha estat devorat per les ambicions internes del seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pel interès del país.

No és debades que Catalunya hagi perdut pistonada en la seva capacitat innovadora, econòmica i emprenedora en els últims set anys. Difícilment es pot exercir el lideratge quan no és te una visió coherent, clara i definida del que es vol pel país. Difícilment pot haver un govern fort quan els objectius del socis són diferents quan no obertament discrepants.

Ara, davant els reptes que tenim plantejats, cal fer una aposta decidida perquè de les eleccions del 28 de novembre al Parlament de Catalunya en surti un govern cohesionat, amb capacitat de lideratge i amb una visió clara del que es vol pel futur de Catalunya. Aquestes condicions només les acompleix Convergència i Unió. La possibilitat de reeditar un nou tripartit només faria que enrederir el progrés del nostre país i alentir la sortida de la crisi econòmica que ha deixat a més de sis-cents mil catalans sense feina, del que seixanta mil són de les comarques tarragonines.

També cal saber que només des de la fortalesa i des de el lideratge econòmic Catalunya podrà reivindicar i aconseguir els objectius polítics que és proposi en la seva relació amb Espanya.

Sé que no són reptes fàcils però ningú ha dit que sigui fàcil assolir els reptes que ens plantegem i que volem per el nostre país. En qualsevol cas sabem que és des de la coherència, l’esforç, el rigor i el respecte com es construeix un país i això es el que oferim i proposem a tots els catalalans.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Cinisme delirant i el vot 68 que permet l'aprovació de la Llei de Vegueries

31 Juliol, 2010 05:16
Publicat per csala, General

D'autèntic cinisme cal qualificar les declaracions de l'alcalde al voltant de l'actitud dels diputats de Convergència i Unió en la tramitació del Projecte de Llei de Vegueries. El Sr. Ballesteros, va fer unes declaracions esperpèntiques per amagar les culpes i la responsabilitat que tenen els seus companys socialistes i un membre del seu Equip de Govern en l'aprovació de la Llei de Vegueries.

Uns punts bàsics i clarificadors:

- Convergència i Unió va presentar, ja fa uns mesos, una esmena de retorn del Projecte de Llei de Vegueries. Esmena que va ser desestimada pel vot contrari del tripartit (PSC, ERC i IC), i que van permetre la continuació del tràmit parlamentari.

- Convergència i Unió, va votar en contra del Text de la Llei de Vegueries, i el considerem un autèntic bunyol jurídic i polític. El text és va aprovar per 68 vots a favor (Tripartit) i 64 en contra. Dins d'aquests 64, tots els Diputats de Convergència i Unió.

- Un membre de l'equip de Govern del Sr. Ballesteros és el darrer responsable de l'aprovació de la LLei. La necessitat que aquesta Llei s'aprovés almenys per majoria absoluta (article 118 del Reglament de la Cambra), això és 68 diputats, fa que el simple fet que el Sr. Sergi de los Rios (tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona), s'hagués abstingut o votat en contra, com van fer en Joan Miquel Nadal i Carles Sala, aquest simple gest del Sr. de los Rios, hagués impedit que la Llei s'aprovés.

- Que qualsevol diputat company del PSC del Sr. Ballesteros, s'hagués abstingut, o hagués votat en contra, també hauria impedit que la Llei s'aprovés.

Per tant, les culpes clares, i en la vida política hi ha moments oportuns, molt oportuns, per mostrar caràcter, per mostrar criteri, i sino fins i tot, moments oportuns per anar al lavabo, i el Sr. Ballesteros, no té amics al PSC que vagin al lavabo, i el Sr. Sergi de los Rios, no té, ni criteri, ni caràcter. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Vegueries. Més enganys...

27 Juliol, 2010 18:20
Publicat per csala, General

 

Fa pocs minuts que acabem de votar la Llei de Vegueries. Anunciava, ja fa molts dies que jo votaria que NO, que m'eren igual possibles pactes de darrera hora, que aquesta Llei és un insult, tan políticament com jurídica, a la intel·ligència, a la unitat, al consens. Un insult al Territori, a qui el Govern tripartit li ha faltat el respecte a l'hora de valorar la seva voluntat. Una falta de respecte i un insult també a Tarragona, a la seva capitalitat i a la seva història.

Al Ple del Parlament, avui s'ha reflexat també aquesta divisió, 68 diputats han votat a favor, mentre 64 votaven en contra. Tampoc, des del punt de vista parlamentari, hi ha hagut un esforç per assolir una unitat que conferís fortalesa al model plantejat.

Un bunyol de Llei, perdoneu l'expressió, però és un bunyol adaptat a les resolucions del Consell de Garanties i a  la Sentència del TC.  Aquesta adaptació farà que finalment tan sols canviem el nom de les Diputacions Provincials pel de Vegueries i res més.

No insistiré, ho he dit en altres articles sobre aquesta qüestió en aquest mateix bloc, però primer tocava aprovar una Llei de Governs Locals, després una Llei de Finançament Local, i finalment aquelles Lleis de desenvolupament territorial,  entre elles les de les Vegueries, havent pactat prèviament les modificacions de les Lleis Orgàniques que possibilitarien aquest desplegament.

Tot això sense oblidar, la necessària simplificació de l'Administració, l'actual estructura administrativa no s'aguanta de cap de les maneres.

La Llei de Vegueries, el Govern, la presentava fa uns mesos com una bàsica, fonamental, una LLEI DE PAIS, i avui, el Conseller Ausàs, estava sol, molt sol, a la bancada del Govern en la presentació de la Llei, ni els Consellers del partit al qual pertany acompanyaven al Conseller Ausàs estaven presents en el Saló de Plens, els Consellers tan sols han aparegut en la votació. Trist, molt trist.

Aprovada la Llei, l'únic que apreciarà el ciutadà de les nostres comarques és que la Diputació de Tarragona, passarà a denominar-se Vegueria de Tarragona. I ja està, ja està..., jo ho sento però les Terres de l'Ebre, de moment, i segurament per molts anys, de Vegueria, res de res..., el text aprovat, no ho permet, si Madrid no canvia legislació de caràcter bàsic. Quina llàstima de Govern. Quin desori !!!

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

De la mani...

10 Juliol, 2010 21:16
Publicat per csala, General

Impressionant la resposta ciutadana, impressionant la manifestació, aquest 10 de juliol els ciutadans ens hem manifestat pel futur.

Avui al carrer s'ha dit que ser una Nació no depèn del que digui un Tribunal. Avui s'ha dit que ser una Nació, és fruit d'una voluntat, i avui majoritàriament s'ha volgut que s'escoltés que ens sentim Nació, i aquesta és la voluntat i la força vinculant més important de la que podem disposar. Els catalans, 30 anys després, hem deixat clar la insatisfacció del nostre pacte amb Espanya, hem deixat clara la nostra perplexitat al veure que l'evolució de l'Estat autonòmic tendeix molt més cap al Regionalisme que cap al Federalisme.

El català s'ha emprenyat d'una forma definitiva, i ara, aquesta propera setmana, al Congrés a Madrid, i al Parlament a Barcelona, cal veure si comencem a saber vehicular adequadament la voluntat del poble català. És una nova etapa, com la que va començar al 1977.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

A la mani...

07 Juliol, 2010 07:43
Publicat per csala, General

No per esperada la noticia de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut ha estat una autèntica gerra d’aigua freda a les aspiracions de Catalunya d’avançar desenvolupant la llei que els catalans van referendar a les urnes. Ha estat un cop dur, molt dur, malgrat que hi hagi veus que vulguin minimitzar la desfeta.

No seré jo qui entri en el joc de valorar, si són molts o pocs el articles que el tribunal Constitucional ha laminat be al dictar-los, però resulta evident que la voluntat dels Governs de Madrid avui és que el model autonòmic dibuixat a la transició, avanci de forma regressiva més cap a una Espanya regional que cap a una Espanya federal.

Francament, en aquests moments hem de parlar de com fer front a la crisi econòmica que ens ofega i oferint solucions per tal de crear ocupació i ajudar així a les quasi sis-centes mil persones que a Catalunya és troben a l’atur de les que més de 60.000 són de les comarques tarragonines.

És evident, que no oblidem que avui és la pèssima situació econòmica que vivim el que més preocupa a la societat. Però també és evident que no ens podem creuar de braços davant la tisorada a qüestions bàsiques que ha fet el Constitucional al nostre Estatut, i fins i tot més que a l'Estatut, al sentiment que no podem renunciar de sentir-nos una Nació.

Per això es indispensable no fer el ridícul el proper dissabte dia 10 de juliol, per això convé que Catalunya tingui un govern fort, seriòs, cohesionat i amb idees clares.

En qualsevol cas ara cal donar resposta a la sentència. No ens podem quedar només amb la protesta al carrer i creure que ja hem fet tot el que calia i podíem fer. Necessitem un govern fort que defensi a Catalunya des de la fermesa i la cohesió que el tripartit no pot oferir. És per això que demanem que el president Montilla convoqui les eleccions al Parlament quant abans millor.

Per fer front a crisi econòmica i a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, necessitem un govern que prengui decisions i que assumeixi plenament les seves responsabilitats. I el necessitem quant abans millor. És per això que demanem que és doni la paraula al poble de Catalunya perquè tornin a er tots els catalans els que decideixin el seu futur

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Més de 200 articles després...

02 Juliol, 2010 15:50
Publicat per csala, General

.

Tan sols vull deixar en aquest bloc un petita referència de quan el vaig iniciar. El 27 de juliol de 2006, el dia següent a que em van nomenar candidat per a formar part de les llistes al Parlament de Catalunya que van celebrar-se l'1 de novembre d'aquell any.

Ara, 4 anys després, i havent superat els 200 posts en aquest bloc (no són masses...) tot sembla indicar que hi tornarem. Així ho van recolzar un total de 215 militants que van donar suport a la proposta que presentava l'Executiva Intercomarcal.  

Aprofitant l'Assemblea d'Unió celebrada aquest darrer dimecres dia 30 de juny, vàrem repassar la feina feta fins ara en aquesta legislatura entre la Meritxell Ruiz, i jo mateix. Almenys parlem de la feina que surt reflexada a l'estadística, perquè de feina que no és veu se'n fa bastanta més...

La WEB del Parlament ens indica que hem impulsat més de 3.400 iniciatives parlamentàries, que en el Ple del Parlament hi hem tingut 94 intervencions, i en Comissió més de 600. Hem estat ponents en 6 Lleis, i 9 són les Comissions a les que pertanyem. Aquestes són les grans xifres. Malauradament, des de l'oposició, amb molt menys recursos dels que la gent és pot pensar, el Tripartit no ens aprova pràcticament res..., però són propostes, gens utòpiques la gran majoria, que s'han realitzat, i que queden per quan (esperem) aquest país tingui un nou Govern.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

20,30,40

23 Juny, 2010 06:39
Publicat per csala, General

Un 20% de la població catalana al llindar de la pobresa. Un 30% dels alumnes amb fracàs escolar. Un 40% dels joves estan a l'atur.

Tres dades esfereidores, aquesta és l'herència, i aquestes haurien de ser les qüestions i motius únics d'actuació de qualsevol responsable Governamental.

Llegia aquests dies amb atenció unes dades de la Fundació del Banc dels Aliments i un estudi sobre rendiment escolar de la Universitat Abat Oliva. La veritat és fa difícil que les seves reflexions no et deixin abatut. Quantes coses es deuen haver fet malament. Fa ràbia comprovar que hem entrat en una espiral de desconfiança, de decepció..., hi ha dies que tens la impressió que la gent no està disposada a lluitar ja per a res, que s'ha llençat la tovallola, que han abandonat. 

M'agradaria, transmetre il·lusió, optimisme,..., no és senzill, i menys des de la política. Són moments complicats, i tot i el soroll que envolta la nostra activitat aquestes setmanes, especialment a Catalunya, entenc que cal allunyar-se del gràfic que ens estan dibuixant i destriar d'entre totes, aquelles qüestions que afecten de debò a les persones, i és en aquests moments, que aquells que tenen els lideratges l'han d'exercir, la seva actuació ha de ser un exemple que pot influir en com afrontar a nivell individual la situació actual. 

Sortir d'aquest atzucac en el que sembla que estiguem ficats, és una qüestió de tots. Canviar a qui ens ha portat fins aquí, també és una qüestió de tots.

Canvi, la gent vol canvi,..., em temo que l'abstenció no serà tan alta com s'anuncia. La gent ha après que al sistema democràtic no se'l castiga amb l'abstenció, que al dia següent de la valoració de les dades de participació electoral el que s'hi troba és que algú,  legítimament, amb una alta participació o no, exercirà les seves funcions en la direcció d'un nou Govern, i totes aquestes persones que es troben al llindar de la pobresa, tots aquests pares que veuen els seus fills fracassar escolarment i tots aquests joves que de cap de les maneres troben feina, a més de poder, han de voler dir-hi la seva.
 
"Malauradament, la fam ara té més boques", diuen al Web del Banc dels Aliments, una trista realitat, segurament hem viscut molt per sobre de les nostres possibilitats. Caldrà adaptar-nos, no serà senzill. Cal lluitar per sortir-se'n. Un de cada tres joves ha perdut la feina en aquesta profunda crisi, cal treballar de valent perquè puguin tornar a trobar feina ben aviat. Mesures contra el déficit. Reforma laboral. Reestructuracions profundes d'un sistema que s'ha desmontat amb tanta rapidesa que costarà alguns  anys apedaçar i  dic apedaçar, perquè reconstruir-ho tal qual, jo a hores d'ara no ho veig.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

La Canonja

28 Abril, 2010 18:18
Publicat per csala, General

Encara que hagin passat ja quinze dies, no vull deixar de felicitar en el meu blog al nou municipi de La Canonja, per  haver assolit la restitució legal d'una identitat mai perduda.

Vagi tenir la sort de viure amb molts canongins un dia històric, i és que els que ens dediquem als afers pol¡tics hem fet possible la ferma voluntat dels veïns de la Canonja per a que és restituís des del punt de vista linstitucional la seva plena autonomia municipal indignament arrabassada en la dècada dels anys seixanta.

De forma unànime, totes les forces pol¡tiques hem fet realitat tots aquells anhels, il·lusions i esperances que mai havien perdut els canongins, però que de forma continguda s'havien anat intensificant i fent-se públics a partir de la consolidació del sistema democràtic, i especialment amb l'entrada al nou segle XXI.

Es respirava un optimisme contingut en els passos, molts d'ells solemnes, que al llarg dels darrers anys es feien des dels Ajuntaments de Tarragona i de La Canonja per aconseguir el que era un objectiu comú de tots. En el darrer Ple del Parlament, tot aquest entusiasme contingut es va desbordar, i els crits i els plors és van fet sentir a les tribunes d'un Parlament, que molt excepcionalment permet exultants mostres d'eufòria col·lectiva com les d'ahir, en una autèntica i malauradament també‚ escassa comunió entre la totalitat dels representants polítics i els representants de la ciutadania presents a la sessió.

Tot i que La Canonja, en totes aquestes dècades d'annexió a Tarragona, havia aconseguit anar recuperant moltes competències com a Entitat Municipal Descentralitzada que l'acostaven a identificar-la amb un municipi, faltava un reconeixement legal, de caràcter institucional que els permetés tractar i defensar en plena igualtat les seves inquietuds, necessitats, serveis i realitats.

La riquesa associativa de La Canonja, ha estat fonamental per mantenir l'esperit viu, d'aquell poble que mai va deixar de considerar-se, de ser i de sentir-se municipi. La societat civil ha tingut des de la recuperació de les institucions democràtiques un paper essencial, i per la Festa Major del 2003, el pregoner, l'aleshores alcalde de Tarragona en Joan Miquel Nadal i Malé, va anunciar que demanaria al Ple de l'Ajuntament de Tarragona poder assolir la municipalitat plena de La Canonja. Ara s'ha culminat aquest procés.

S'engega una nova etapa, plena de noves oportunitats. Els acords entre els Ajuntaments de Tarragona i La Canonja, al llarg d'aquests anys han de permetre garantir la viabilitat del nou municipi, a partir d'ara els ciutadans de La Canonja podran exigir la millor qualitat dels serveis que un municipi ha de prestar als seus veïns. Els seus representants pol¡tics podran actuar amb la total autonomia, sense hipoteques ni lligams, tots, uns i altres, els esforços a partir d'ara, ja els podran esmerçar per a millorar el benestar dels canongins.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

L'efecte Nord - Sud.

25 Abril, 2010 09:23
Publicat per csala, General

.

Sé que avui fa un dia magnífic, i que queden lluny les nevades de les nostres comarques del dia 8 de gener. Però molt aprop els queda la data, a aquells alcaldes dels municipis que les van patir i que van fer un esforç extraordinari -econòmic també- per tornar a la normalitat el més aviat possible.

Doncs des de Barcelona, aquest Govern, com cap altre, - he d'admetre que altres també han patit aquest tic-, pateix tots els errors  del que és coneix com a polítques nord-sud,..., polítiques afavoridodes per al Nord, i discriminatòries per al Sur.  I ho afirmo, peruqè, no sé veure encara (com diuen -s.e.u.o-) que en el Decret 43/2010 per ajudar als municipis per les nevades de les comarques de Girona del dia 8 de març, s'hi hagin inclòs a l'annex 3 (llistat de municipis beneficiaris de les ajudes de l'article 8 del Decret), els municipis de les comarques de Tarragona afectats per les nevades de meitats del desembre de l'any passat, i  per les del dia 8 de gener d'enguany, petits municipis de l'Alt Camp, del Priorat i del Baix Camp, que van patir uns efectes devastadors idèntics als  que van provocar les nevades als municipis gironins, dos mesos més tard.  

Estarem alerta, però resulta evident que, si bé és cert, que no pot comparar-se el número de persones afectades per unes nevades i les altres, crec que tots els catalans, cada ciutadà individualment, té tot el dret del món a ser tractat de forma igualitària, visqui on visqui del territori català.

Però és que a més, el que em preocupa, és que no reconeixen l'error i neguen la major. En un article d'opinió en un Diari gratuït de Tarragona, una diputada de les nostres comarques del PSC, posava en dubte el desequilibri de la dedicació pressupuestària de l'actual Govern de la Generalitat a les comarques de Tarragona, i ho feia posant exemples d'inversions que s'estan duent a terme, i obviant d'una forma matussera aquelles inversions que ja fa alguns anys que haurien d'haver arrancat, o fins i tot resultar una realitat.

És evident que el paper ho aguanta tot, com evident és que tot allò que es promet, o és signa públicament, queda emmagatzemat molt més fàcilment ara, que fa uns anys..., bo serà doncs, ben aviat, fer un repàs de les subvencions i inversions promeses, perquè es veritat també que l'excés d'informació al que estem sotmesos, fa que oblidem molt aviat, massa aviat de suposades veritats...

Comentaris | 0 RetroenllaçOs