Cançons que cantem a casa des del dia que va néixer el Jordi.
Cançons que ens agraden, que no coneixÃem o que recordem, que versionem o aprenem.
Un bloc familiar de cançons per recordar quan les cantà vem, per tenir-les a mà , per compartir.
La ratlletes és la mascota de l'escola i dels llibres de text que utilitzen, la cançó és bonica.
1.- Si tu menges pa amb tomàquet fas així: nyam-nyam
Si tu menges pa amb tomàquet fas així: nyam-nyam
Si tu menges pa amb tomàquet, si tu menges pa amb tomàquet
Si tu menges pa amb tomàquet fas així.
Yupi-ya ya yupi yupi-ya,
yupi-ya ya yupi yupi-ya
yupi-ya ya yupi,
ya ya yupi, yupi-ya
ya yupi yupi-ya.
2.- Si tu vas amb bicicleta fas així: ring-ring.
3.- Si tu toques la botzina fas així: mec-mec.
4.- Si tu vas amb un tramvia fas així: txuu-txuu.
Per desenvolupar la memòria i fer sons de coses... Li encanta picar de mans al yupi ya... la cantem sobretot quan anem en cotxe i es vol endormiscar...
Font:http://www.xtec.net/~dmarchan/can%e7ons/inicial/yupiya.pdf
Son soneta vine aquí
a la vora del coixí
quan la soneta vindrà
el ..... (menut) s'adormirà...
Groc, groc, groc
és el vestit que porto,
groc, groc, groc
és tot el que jo tinc,
perquè m'agrada el groc de la truita
(del sol...)
i el meu amic és un cu-u-iner.
(home del temps)
Blau, blau, blau
és el vestit que porto,
blau, blau, blau
és tot el que jo tinc,
perquè m'agrada el blau de l'onada
(de la platja, del mar...)
i el meu amic és un mariner.
Verd, verd, verd
és el vestit que porto,
verd,verd,verd
és tot el que jo tinc,
perquè m'agrada el verd de les fulles
(de les verdures, de la gespa...)
i el meu amic és un jardiner.
(pa-a-gès...)
Vermell, vermell, vermell
és el vestit que porto,
vermell,vermell,vermell
és tot el que jo tinc,
perquè m'agrada el vermell de les flames
(de les maduixes, de les cireres)
i el meu amic és un bomber
(fruiter)
Per anar aprenent els colors... a la llar canten el groc, el Jordi la demana: "goc, goc, goc!" i ja saps quina cançó vol... Ara ja diu també "bau, bau, bau" i "et, et, et" (de vegades "ep, ep, ep" (verd)) i "emèeee" (vermell....). Jugant amb les fustetes ja reconeix força els colors principals.
Cada vegada més animada
crida la fira fora el carrer,
totes les noies compren cofoies
grans coloraines al mercader.
Blau, groc, verd i vermell,
el bon home va venent,
blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant.
Cada vegada més animada
crida la fira fora el carrer,
totes les noies compren cofoies
grans coloraines al mercader...
En motiu de la fira de la ciutat a finals d'octubre a la Llar d'Infants van pintar la fira, i ens van donar l'obra d'art que vam penjar a la nevera. Cada cop que la veia senyalava el dibuix i cridava: a fia, a fia! I cantàvem aquesta cançó que també cantaven a l'escola i que jo vaig aprendre un dia, quan era petita, d'uns monitors que van venir del Pla... recordo aquell dia com un dia especial, diria que era un dissabte sense més ni més, i una colla de nois amb ganes de fer coses ens van ensenyar a ballar aquesta i altres cançons, aquesta em va quedar gravada... Qui fos petit ara, amb el munt d'esplais i parcs infantils que hi ha!!!!!!!
Cançó versionada... no hi ha hagut manera de trobar cap versió en català, si existeix serveixi aquesta per qui la vulgui canviar... és la típica cançoneta musical de "en la granja de Pepito" o "en la granja de mi tío"... Em va semblar que Joan quedava molt bé amb cantant... ja el tenim que balla amb el dit, què menys, que també canti una mica...
Nosaltres la tenim en un tractor que té uns animalets on el granjer fa un hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiijaaaaa en acabar la cançó.
Nosaltres ja fa temps que la cantem així, i el Jordi (que encara no té l'any i mig), quan vol cantar-la fa un parell de dies que em diu: Joan, ia, ia, o... tot movent-se d'un costat a l'altre...
Mireu, aquesta cançó l'hem escoltat al capítol de "Els teletubbies et desitgen bon Nadal". No sé què tenen aquests ninos però als petits els encanten... Aquesta cançó surt passada una mitja horeta, uns quants nens la canten en català i amb les mans plegades, i és bonica, m'agrada cantar-la, és dolça i reposada, i amb una cucafera com la nostra de vegades ja va bé cantar alguna cançó calmadeta, i diferent per Nadal. Un dia la vaig sentir pel carrer en motiu d'un mercat de Nadal.
Jo he intentat buscar la cançó per Internet però no la trobo, i per això ara que no hi ha el peque per aquí tinc posats els teletubbies (?¿?!!???!!!) i la vaig transcrivint, si no és exactament així ja em disculpareu... Les notes són iguals en cada estrofa, notes negres a partir de do3: do, fa, fa, sol, la, fa, fa, la, sib, do4, do4 re4, si (blanca), sol, la, sib, sib, do4, la, la, fa, la, sol, re, fa, mi (blanca). Varia alguna estrofa on les dues últimes notes en lloc de ser fa, mi, és mi, fa (ad libitum!!)
Si algú sap d'algun disc on es trobi aquesta cançó i en fa coneixement serà genial. Moltes gràcies.
Ara feia temps que no posava cap cançó, potser perquè tampoc havia pensat en haver-ne de recordar cap, però hem descobert aquesta "cançó de gresca" del grup Pinyeta Pinyol i és molt divertida, al menut de la casa li encanta, sobretot quan simulem el tren amb el xucuxucuxú i els ooooooooooo uooooo uooooooooooo (talment com si fos el xiulet d'un tren.... dels d'abans, clar...)
Desembre: El Jordi ja fa temps que quan pugem al cotxe ja sap que hi ha "a xucu!!", de vegades la canta, uoooo uoooo... Li encanten els trens!
Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
La lluna s'amaga
i al sol deixa sortir.
Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
Fem fora la mandra
i saltem corrents del llit.
Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
Bon dia a tothom,
bon dia jo us vull dir.
Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
El gall ja ha cantat,
i el dia ha començat.
A-Bon dia
B-bon dia!
A-Bon dia a tothom.
B-Bon dia
A-bon dia!
B-Bon dia a tothom.
A-Bon dia
B-bon dia!
A-Bon dia a tothom.
B-Bon dia
A-bon dia!
B-Bon dia a tothom.
Bon dia a tothom.
Bon diaaaaaaaa!
BON DIA!!
Aquesta cançó m'agrada molt per començar el dia, jo l'he escoltat del dics de les cançons per aprendre de la Dàmaris Gelabert, no sé si és coneguda o no però és bonica.
Jo i el pastor que vivíem d'amoretes,
jo i el pastor que vivíem de
l'amor.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol.
El qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
Era un pastor que en tenia tres
ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol
...
Tots en tenim de picor i de pessigolles,
tots en tenim si som vius
i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol ...
Bé pots ballar si no tens pa i
botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve Sant Ferriol
...
No en tastaràs des del nas fins a la boca,
no en tastaràs de la
boca fins al nas.
Ara ve Sant Ferriol ...
Quantes n'hi ha que a n'a mi
em donen desfici,
quantes n'hi ha que m'hi voldria casar!
Ara ve Sant
Ferriol ...
Aquesta la dedico a la Idoya... que la sap cantar molt bé!
Puff era un drac
màgic
que vivia al
fons del mar,
però sol
s’avorria molt
i sortia a
jugar.
Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a
la platja
tot jugant de
sol a sol.
Tos dos varen preparar
un viatge molt
llarg,
volien anar a
veure el món
travessant el
mar.
Quan hi havia una tempesta
S’ho arreglaven
bé
enfilant-se a
la cua d’en Puff
vigilava el
vent.
Nobles, reis i prínceps
s’inclinaven al
seu pas
i quan Puff els
va fer un crit
els pirates van
callar.
Els dracs viuen per sempre,
però els nens
es fan grans,
i va conèixer
altres jocs
pel món que li
van agradar tant.
Que una nit molt gris i trista
el nen el va
deixar,
i els brams de
joia d’aquell drac
es varen
acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va
allunyar;
semblava que
estava plovent
quan es va
posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va
allunyar
i a poc a poc,
molt lentament,
se’n tornà al
fons del mar.
Aquesta m'agrada per la calma que dóna, és una cançó que parla de moltes coses, que fa imaginar, i que el tranquil·litza al cantar-la... és trista, però és il·lustrativa en quant als valors de l'amistat i a entendre que hi ha coses que no duren per sempre..
Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d´atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l´ànsia dels teus ulls,
l´impúdic arc del teu cos nu,
però amor t´estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d´una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d´un cop... ve... la tendresa.
Ah, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.
Aquesta cançó per a mi té un significat especial... a més el dia que vaig sentir-la cantar al Lluís Llach en un dels seus últims concerts em va agradar molt el que explicava a la introducció de la cançó: parlava de la senzillesa, de que hi ha poques persones potser avui en dia que sàpiguen què és la tendresa, i dèia què li agradaria que respongués un nen quan li preguntessin què volia ser quan fos gran, senzillament... "una bona persona"... enfi... una cançó que no diu res i que ho diu tot... llàstima que la tesitura de veu (el TO...) és una mica complicat per a mi...
La versió més coneguda:
Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li'n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!
La que jo també havia sentit cantar (es canta seguint la mateixa melodia):
Mentre Maria bressava i vestia
son ros i tendre Fillet que no dorm,
perquè no plori, ni en terra s'enyori
dolça li canta dolceta cançó:
No ploris, no, manyaguet de la Mare,
No ploris, no, que jo et canto d'amor.
Cada gronxada et daré una abraçada,
cada abraçada un beset amorós;
Mes rosses trenes seran tes cadenes,
niu i arcoveta les ales del cor.
Que n'és de bella ta galta en poncella!
Que en són de dolços tos llavis en flor !
Són una rosa que els meus han desclosa
sols per xuclar-me la mel de l'amor..
Feu-li orenetes, cançons d'amoretes;
Fes-li música, gentil rossinyol;
Si t'és poc fina ma falda de nina,
baixin els àngels del Cel un bressol.
Sien ses ales glasser de tes gales,
sien sos braços coixins de ton cos;
Jo per tos polsos ne tinc de més dolços;
per embolcar-te, les teles del cor.
Sien ta faixa, si el Cel no te'n baixa
quatre palletes de sec poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que et servirien de faixa i llençol.
Mentre Maria el bressava i vestia
veu ses manetes creuades al cor;
prou l'endevina d'amor la joguina,
que Fill i Mare barregen sos plors.
Aquesta li canto alguns cops en donar el pit quan vol agafar la son...realment li canto una barreja de totes les estrofes,segons el que vaig recordant, i això el van calmant dolçament fins que s'adorm... tot i que últimament ja ni així s'adorm!
http://www.garonuna.com/docs/pessebres.asp
ESCOLTA-HO EN EL VENT
(Gerard Quintana i Jordi Batiste)
Per quants camins l’ home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
És maca per tot el que hi diu, i la música és calmada... per relaxar...
