La mare (Dyango)

Publicat per acas | 14 Des, 2007



    El nen és petit
    i mig adormit
    la mare, s´el mira
    i junt al bressol
    no el deixa mai sol
    joiosa suspira.

    I vetllant el seu son amb amor
    ella pensa tranquil·la i ditxosa
    el meu fill val un món
    i un tresor,
    i l´adorm tot cantant-li amorosa.

    Fes nones reiet,
    fes nones fill meu
    que ets un angelet,
    que m´ha enviat Dèu.
    Li besa la cara
    el besa al front
    petons d´una mare
    lo més gran del món

    El nen és més gran,
    la mare plorant
    li diu cada dia
    no surtis de nit
    i fuig dels brugits
    treballa, estudia

    I tapant-li els defectes què té
    l´aconsella amb carinyo
    i el guia
    pel camí del treball i del bé
    que és lo que ella desitja i ansia.

    Perdona´m fill meu
    però jo t´haig de dir
    que el meu cor et veu
    per molt mal camí
    Quin mal t´aconsella?
    deu ser algun ningú
    fes cas d´una vella,
    que sols viu per tú.

    Veien-te perdut,
    per tots despreciat
    per què no has vingut
    aquí al meu costat?
    no abaixis la cara,
    Aixeca el front,
    que et queda una mare,
    lo més gran del món!
     

    Aquesta la dedico a la padrina, que s'emociona cada cop que la canta (qui no), i........ a tu Laureta!!! D'aquí no res et veig per aquí recuperant cançons... ;) 

    Per cert, l'he trobat sencera en aquest enllaç: http://estimaencatala.lateneu.org

    Hi ha un munt de poemes molt bonics per enviar per Sant Jordi. 


3 Comentaris & 0 Retroenllaços de "La mare (Dyango)"

    La cançó de la mare i el fill

    Publicat per dolors roca 03 Abr 2014, 13:46
     

    Probo de enviarvos la lletra.salutacions

    Publicat per Maite del Poble Nou 02 Des 2010, 23:25
     

    la cançó de la mare i el fill, el tresor més gran del món

    Publicat per angy 21 Ago 2010, 00:49
     















La meitat de 12: