Comencen les llegendes... o no, potser és real!
En aquesta imatge es reflexa clarament el ritus d'afaitar-se. Hi ha moltíssims "barbers ambulants" que s'ofereixen a afaitar. Les navalles són de virtud veure-les. Per agafar el que sigui! I les condicions... bé, la foto ho demostra.
La veritat però, és que és un espectacle més de l'Índia, digne d'admirar.
Sigui com sigui, o en les condicions que sigui, ells van ben afaitadets.
El diumenge pel matí, potser ja migdia, estava mirant un dels pocs programes de televisió que es poden veure. Parlaven de l'Índia, la meva debilitat, concretament de la ciutat de Madurai i el seu gran temple. Em va fer molta gràcia perquè jo a Madurai no he estat però la tenim com una de les ciutats previstes per visitar aquest estiu. El Temple és preciós.
Heu llegit el llibre? Heu vist la pel·lícula? Jo sí. Em va encantar.
Aquest llibre, i sembla una tonteria, m'ha fet de psicòleg. Com que no tinc ni diners ni ganes d'anar a una persona desconeguda a explicar-li les meves misèries, sempre he estat del parer de autosolucionar els meus problemes. Sé que em costaria menys si em deixés ajudar, però el meu orgull no m'ho permet. Així que em faig autoteràpia i normalment no funciona, però he de dir que aquest llibre m'ha anat força bé. Millor dit, em va força bé, perquè encara hi estic treballant.
Me'l van regalar per Sant Jordi. Bé, uns dies abans. La Míriam i el Xavi. La Míriam se l'estava llegint i li va agradar molt. Va decidir regalar-me'l. Jo l'he recomanat a tothom. Li vaig deixar a la Roser i de tant de parlar-ne vaig fer que l'Eva acabés comprant-se'l.
El fons del que t'explica el llibre, ja el sap tothom. El que costa és posar-ho en pràctica. Jo ho estic intentant, però em costa una mica. No he estat mai persona de reflexes ràpids, per tant, sé que em portarà temps.
La base de tot és tenir pensaments positius. Qualsevol cosa que pensis, ho has de pensar en positiu.
És sabut per tothom que quan les coses et van malament i les veus negres, cada cop t'aniran pitjor i les veuràs més negres. Per què passa això? Doncs molt senzill: els pensaments negatius atrauen pensaments negatius.
Solució: s'han de tenir sempre pensaments positius perquè són aquests els que atrauen als pensaments positius. Si practiques això, cada vegada les coses t'aniran millor.
Prova-ho!
El millor transport per anar per les ciutats de l'Índia. Els conductors són simpatiquíssims i vas molt segura dins aquest taxi-moto.
Quan vam estar a la Fundació Vicenç Ferrer, un nen cec imitava molt bé tot tipusde sons. Un só dels que va imitar va ser el del Rickshaw i la seva bocina! Va ser espectacular! El vam aplaudir fins que ens vam cansar de tant picar de mans.
Ha estat una malaltia molt llarga, que en un principi ell no va sentir ni notar res.
Tots diuen que ha viscut 6 anys regalats, perquè ja fa sis anys que els metges no li donaven gaires esperances. Potser uns mesos més, però no tants anys.
A ell no se li va dir res, però no era tonto. Sabia què tenia en tot moment. I no deia res per no fer patir la dona. La dona, no li deia res perquè ell no patís. "S'enfonsaria, si ho sabès", deia ella. Però ell ho sabia. Sabia que s'apagava com una espelma, que cada dia té menys per cremar i es va consumint a poc a poc.
Els últims dies, no se'n va adonar de res. La medicina ha canviat molt aquests últims anys, i ell no va fer ni quimioteràpia ni res d'això. Això sí, li donaven pastilles que fan el mateix efecte que la quimioteràpia, o potser porten els mateixos components. No sé, tant se val.
Jo, ara feia potser un mes i mig que no el veia. El dimarts, vaig tenir l'oportunitat de veure'l, però vaig decidir no fer-ho. No el vull recordar al llit. Moribunt. Prefereixo recordar-lo a la seva cadira de casa seva, tot i que ja no estava al 100% l'últim dia que el vaig veure, era el meu tiet, encara. Dimarts no.
El dimecres ens va deixar. El fil de la vida, que ens manté en aquest costat, es va trencar i ens va deixar. No crec que hagi patit massa, perquè donen molts sedants. Patien els que el veien cada dia i cada nit com s'anava apagant. Ell, un home alt i fort, ha pogut lluitar per aconseguir viure uns anys més del que li tocaven.
Ahir però, tiet, et vam dir adéu, fins un altre. Qui sap, potser algun dia, ens retrobem.
Decansa en pau.
La independència és difícil d'arribar. Amb els anys, cada vegada desitges més la independència i cada cop la veus més complicada, però aquesta setmana per fí ha arribat el moment:
I després diuen que no hi ha igualtat!
Bé, ja sabeu que l'Índia no és precisament un país d'igualtat..., però trobo molt curiós que moltes de les feines que aquí fan les dones, allí les fan els homes. Renten la roba, cusen...
Avui a la feina estava escoltant musicatles, de l'emisora Icatfm. La primera cançó que he sentit era de l'Índia, i m'ha fet pensar en aquesta foto i el dia que la vaig fer.
Aquest músic no era una cosa brillant tocant l'intrument, però si que era característic. Per els mateixos indis suposo que no, però nosaltres vam quedar estorats i vam pensar que era un músic molt autèntic. És el fet de ser una altra cultura, suposo...
Que diferents són les vaques de l'Índia amb les vaques que veiem nosaltres al nord del nostre país. Veiem unes vaques ben grasses on ens imaginem donant litres de llet cada dia.
Aquestes vaques de l'Índia són seques que fa por. No tenen res a veure amb la cançó, però. La cançó deia que la vaca flaca "menja molt i no fa caca". Jo us asseguro que mengen poc, poquíssim, però caca... en fan moltíssima!
Quan vaig ser a l'Índia, pensava (i encara ho penso), que aquestes vaques, no poden donar llet de cap manera. Almenys, no líquida. Jo pensava que la llet d'aquestes vaques deu sortir condensada! Ara ja sé d'on treuen la llet condensada! És d'importació! Ve de l'Índia!
Crec molt amb l'energia de l'univers. De fet, els éssers humans estem formats d'energia, i per tant, ens ha d'influir, segur!
Avui, parlant amb una amiga, em deia que si tu desitges una cosa, però ha de ser un desig de veritat, amb totes les forces, ho pots aconseguir. Com? Doncs pensant-hi tot el dia. Desitjant en força el que vols. I amb la força del teu pensament i l'energia de l'univers, podràs aconseguir tot allò que desitgis.
Precisament ha vingut la conversa per un desig molt gran que tinc jo mateixa. La veritat és que no sabia que l'energia universal tingués tant poder, però pensant-hi una llarga estona després d'haver tingut aquesta conversa, veig que sí que pot arribar a ser poderosa.
Per totes aquelles coses que he desitjat, he necessitat molt temps, per no dir anys. però al final s'han complert. I potser sí que ha estat la força energètica.
És com aquell exercici d'aixecar amb dos dits a una persona amb la força energètica daltres persones. Ho heu provat mai? Jo sí. I puc assegurar que si no hagués estat per l'unió d'energies, a aquelles persones no les haguéssim ni pogut aixecar.
No heu sentit mai a parlar de taules que contesten a preguntes? Tan sols és a base de la força energètica que tenen les persones que es reuneixen al seu voltant, res més.
La veritat, seguiré com fins ara. Quan realment desitgi una cosa, no pararé de pensar-hi.
El meu desig d'ara mateix, ja el penso de fa anys. Potser se'm complirà aviat! qui sap! Només ho sap l'univers (o no...).
La ruta que he pensat per fer a l’Índia, és semblant a la que vam fer l’altra vegada que hi vaig anar, però amb algunes diferències. Per exemple, l’altre vegada vaig anar una setmana pel Rajhastan, i ara ho canviarem allargant la ruta pel sud.
Hem agafat el Bitllet d’anada fins a Mumbai i tornada des de Delhi, això vol dir que algun vol intern haurem de fer... És el més agobiant de tot.
Avui he vist l'entrevista que li han fet al Sr. Vicenç Ferrer a l'Índia. Allí, en Vicenç, és considerat un Déu més, de tots els Déus que tenen.
Entendre la religió a l'Índia, és per mi una missió impossible. He llegit llibres on intenten explicar de manera senzilla el funcionament dels seus Déus. Quan vaig ser a l'Índia, un senyor que semblava culte i parlava l'anglès correctament, ens va explicar una mica el fet que hi hagin tants Déus.
Total, que qui ho entengui,mereix el meu respecte. Jo personalment m'he quedat amb els tres Déus principals i les seves mullers. No vull endinsar-me més, perquè llavors vénen els fills´, nebots, néts... i un mateix Déu pot ésser representat en diferents figuracions.
La llegenda que explico avui, parla de com va ser creat el món, segons els indis. Igual que el tema Déus, la visió de la creació també és força particular.
Aquest any, també hem anat a veure la passió en família. Jo diria que ja és una bona passió passar tot un dia en família fora de casa!
És el segon any que ho fem, i s'està convertint en una tradició familiar. Ja organitzàvem a quin poble aniríem l'any que ve a veure la Passió. Aquest any hem anat a Esparraguera.
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
