10.10.10

QUAN SORTIM DEL NORMAL

Publicat a Japó | 14:51

Som setembre i ja hem tornat a la rutina. Ja hem fetvacances i ja ha començat l’època escolar. Comencen les activitats d’hivern,anglès, gimnàs, ioga, patchword... Tots hem començat amb moltes ganes i moltmotivats després d’unes merescudes vacances. Però després hi ha aquells que vancontracorrent. Els que encara no han fet vacances i per tant, encara no volencomençar cap activitat. És envejable aquella gent que fa vacances fora de temporadai  pot viatjar més bé de preu o simplementfer vacances quan ningú en fa. Però us heu preguntat què passa si aquestespersones, no només volen fer vacances quan ells volen, sinó que volen fer elscursos quan ells volen? Sí, seria un caos.

Jo aquest any m’hi he trobat. Faig les vacances a mitjans  d’octubre i moltes de les activitatsprevistes ja les deixo pel gener. És veritat que és la millor opció per marxarde vacances. Els llocs no estan massificats i els preus són més econòmics.L’altre dia una senyora gran em va dir que fer vacances a l’octubre és de ric.Es veu que els rics abans podien fer les vacances quan volien i els pobres no.Ara ha canviat això. Tots fem vacances quan podem i si ens les donen fora detemporada alta, millor! Podem fer un viatget perquè tot és més econòmic.

Tot i l’avantatge de viatjar en temporada baixa, el fet defer vacances quan la gran massa de la població ja n’ha fet, comporta els seusinconvenients. Tothom a tornat amb les piles carregades a la feina i amb unaenergia que tu ja no tens, perquè encara no has fet vacances des de... ja note’n recordes! Si vols fer un curs ja no pots, t’hauràs d’esperar a la pròximaconvocatòria ja que la primera comença pel setembre-octubre.

De tota manera, malgrat el cansament i les ganes d’agafarvacances, penso positivament i amb il·lusió que jo encara he de gaudir de lesvacances, quan la majoria de gent, ja ni se’n recorden de les que van fer.

29.08.10

UMIKO, LA FILLA DEL MAR

Publicat a Japó | 20:58

Mirant diferents coses sobre Japó, el meu monotema últimament, he trobat llegendes japoneses. Les llegendes m'agraden molt. sempre que viatjo a algun país intento buscar-ne. Aquesta llegenda, a part de trobar-la molt bonica, és significativa per mi, no per la llegenda en si, si no pel nom de la protagonista.

Si us agrada llegir històries màgiques, aquesta us gradarà molt:

 

Ja fa molt de temps, al fons del mar de Japó hi vivia una sirena anomenada Amara, que era l'esposa del geni del mar. Solia pujar a la superfície de les aigües i jaure a sobre d'alguna roca des de la qual pogués contemplar la ciutat, especialment de nit, quan les llums dels homes eclipsaven els estels del cel.

Tenia enveja dels habitants de la ciutat, que sempre gaudien d'aquella bonica llum que ella no trobava al fons del mar, i a més podien sentir a la cara el vent, la neu, el sol... coses que a ella li havien estat vetades.

Així doncs, va decidir que mai tenia una filla, no la privaria d'aquestes sensacions que ella no havia pogut tenir.

Poc temps després, Amara va tenir una filla i va fer realitat les seves decisions. Amb gran dolor al seu cor, però satisfeta de la decisió presa i de l'oportunitat que donava a la seva filla, la va dur fins a la muntanya que hi havia vora la ciutat, on hi havia un temple. La va besar, i la va deixar a les escales del temple.

Al poble hi vivia un matrimoni que es dedicaven a l'elaboració d'espelmes, que les venien al pelegrins que anaven al temple. Aquell dia, van decidir anar al temple a donar les gràcies al déus pel bon funcionament del negoci. Quan ja marxaven del temple, a les escales van sentir un plor de criatura. Sorpresos, va buscar d'on venia el plor, i van trobar a la petita nadona. La van recollir, i en trure-li el llençolet que dua embolicat al cos, van veure que el seu cos no era com el cos d'un nadó normal. Tenia la meitat inferior del cos coberta d'escates lluents. Era una sirena.

Li van posa de nom Umiko, que vol dir "la filla del mar".

Amb els anys, Umiko es va convertir en una dona de bellesa extraordinària. Tenia la pell suau, i els seus ulls de color maragda, transmetien una llum diferent dels ulls humans. Umiko no passava desapercebuda a la vista de ningú.

Per Umiko, la mirada de la gent era incòmode i va demanar als seus pares de fer ella les espelmes i així no havia de tenir contacte amb la gent. Així va ser que va començar a fer espelmes. Mica en mica, va començar a afegir a les espelmes dibuixos d'ocells, flors i sobretot, paisatges marins.

La venda d'espelmes va augmentar i es va extendre el rumor que les espelmes eren amulets per a qui volia fer un viatge amb vaixell.

Un dia va aparèixer un comerciant dient que volia conéixer la noia que feia les espelmes. En vaure-la va quedar enlluernat per la gran bellesa de la noia i va demanar als pares la filla en matrimoni.

De primer, els pares es van negar. Però en veure que era tanta l'insistència del comerciant, van cedir. Quan Umiko es va assabentar del que havien fet, va demanar que se'n desdissin, però ja era massa tard. Ja havien fet el tracte i no podien tirar enrera.

Aquella nit, amb els ulls plens de llàgrimes, Umiko va fer la seva última espelma. L'endemà ja partia amb un carruatge cap al port, on l'esperava el seu futur espós.

Un matí, a la casa dels pares d'Umiko, trucare a la porta i aparegué una senyora vestida de blanc (el blanc és el color del dol al Japó) que volia comprar una espelma. Va triar l'última espelma que havia fet Umiko la nit abans de marxar. Va anar al temple i la va deixar encesa a les escales. Aquella espelma va cremar amb una claror inusual.

Seguidament, es va desfermar un gran tempesta. El vaixell on anava Umiko, va voler tornar al port, però va ser en devades. Una onada gegant va enfonsar el vaixell fins al fons del mar.

El comerciant, espantat, va creure que el que passava era l'avís de la mort. Era una dona vestida de blanc i amb cua de peix que s'enduia a Umiko agafada de la mà. Era Amara, que va anar al rescat de la sea filla.

Després de la tempesta, el poble va quedar esborrat del mapa, només va quedar el temple i la seva escala.

No fa gaire, en alguns pobles del Japó venien espelmes pintades que recordaven les que pintava Umiko, la filla del mar, i que els mariners seguien comprant quan havien de navegar. 

27.07.10

EL MAPA DEL PAÍS

Publicat a Japó | 21:00

Aquí teniu el mapa del Japó per fer ruta....

26.07.10

JAPÓ

Publicat a Japó | 21:17

Bé, crec que queda clar on vaig aquest any de viatge...

Torno a marxar gairebé un mes i torno a recuperar la meva estimada motxilla. Bé, estimada sí, meva no, que és de la meva neboda. Ella li diu la motxilla viatgera.

Aquest any hi han dues diferències respecte els altres anys. La primera és que no marxo a l'estiu. Marxo a mitjans d'octubre fins a mitjans de novembre. La segona és que no marxo amb colla, marxo amb el David, la meva parella.

Hem planificat una ruta una mica ambiciosa, però tenim l'intenció de fer-la tota encara que a la tornada ens hagin d'agafar en pinces! No sé si hi tornaré mai més al Japó, doncs he de veure com més millor.

EL pròxim dia explicaré recorregut, avui no puc perquè no ho tinc a mà i per molt que l'hagi mirat i remirat, les ciutats no tenen noms fàcils d'aprendre.

Aquesta vegada només avanço

el destí: Japó

les dates: del 20 d'octubre al 12 de novembre

el preu del vol: 685,00€

la companyia aèria: British airways

i la il·lusió: mooooooooooooolta!

 

 

05.07.10

ESTEM SENTENCIATS

Publicat a General | 08:32

Aquesta setmana s’ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre la segona retallada de l’estatut. Els ha calgut quatre anys! Si em deixeu donar la meva opinió personal, diria que els ha calgut tant temps perquè volien inconstitucionalitzar-lo i han hagut d’estudiar pel dret i pel revés com fer-ho.

Han anul·lat 14 articles per ser inconstitucionals, alguns d’ells en la seva totalitat, i n’han reinterpretat 23, entre els quals figuren el dret de conèixer el català, que aquesta sigui la llengua vehicular en l’ensenyament, la llei de vagueries, i moltes altres.Ha començat la mobilització per part dels partits nacionals, estatals i fins i tot de la Comissió Europea, que tot i que aquesta mateixa setmana ha declarat “la defensa pels drets a les minories i la diversitat lingüística”, ha evitat cap comentari sobre la sentència per part del TC.També fet declaracions el nostre Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, que just l’endemà de la sentència va sortir a tots el diaris i premsa en general. En les seves declaracions, deixava el TC sense competències sobre la retallada. Feia menció també que cap tribunal podrà dir què sentim els catalans.Amb aquesta retallada, un cop més en donen la raó. I és que són ells mateixos que ens fan arribar a una única via possible per assolir la nostra plenitud nacional: la independència.Mal els pesi, Catalunya ha estat , és i seguirà éssent una nació, amb una cultura, una llengua i unes costums pròpies.La manifestació organitzada per Òmnium Cultural pel dia 10 de juliol, amb el lema: Nosaltres decidim, som una nació”, ens permetrà a la societat civil catalana a sortir al carrer a manifestar-nos a favor dels nostres drets i sobretot a reaccionar i fer reaccionar.Ens veiem a Barcelona el dia 10!

25.03.10

MÚSICS I MÚSICS

Publicat a General | 21:32

Estic farta de sentir als cantants, músics que no pirategem les cançons. Que ells viuen d'això. Ells viuen d'això, d'allò i molt bé!

Ara quan vaig a la perruqueria ja no puc escoltar música. Vigilo perquè no m'enxampin escoltant música al cotxe quan vaig amb gent (no sigui que diguin que fem Festa Major dins el cotxe...), fins i tot a casa baixo la música perquè no la sentin si passen pel carrer, no sigui cas!

Ahir estava llegint una notícia sobre un grup que és d'admirar. No ho dic per la música, tot i que segurament són bons, però encara no he tingut el plaer d'escoltar-los. Em refereixo al seu funcionament. El grup es diu La Pegatina. Un grup que últimament està guanyant molts premis.

No em va sorprendre que guanyessin premis, que de segur se'ls mereixen. Em va sorpendre que en les promocions que fan, expliquen que des de la seva pàgina web tothom qui vulgui es pot baixar els seus discos sencers. Això ho justifiquen dient que ells, ni cap músic fa els beneficis amb la venta de discos, els beneficis els tenen fent concerts. He de dir també a favor d'ells que l'any 2009 van fer més de 100 concerts i aquest any tenen previst superar-ho.

La pregunta que em va quedar a l'aire va ser: doncs que passa amb els altres músics? Que vol dir això que són uns vividors?

02.09.09

S'ACABA L'ESTIU

Publicat a General | 22:35

Ha sigut un estiu diferent. No em refereixo a la calor, perquè jo a l'estiu sempre en tinc i sempre en vull. La calor fa que m'agradi anar a la piscina i a la platja. To i que a la platja hi vaig tot l'any, a l'estiu tinc l'alicient de banyar-m'hi.

Ha estat diferent perquè he treballat tot l'estiu, i no ho havia fet mai. La veritat és que se m'ha fet llarg i tot! però ara espero la part de vacances que em queden per fer a l'octubre.

És curiosa la vida, perquè cada any he marxat entre 20 i 30 dies a l'estiu, i no ha passat res (exepte l'any passat que es va morir l'avi mentre jo estava de vacances). Aquest any només marxo 5 dies, i durant aquests cinc dies es casa una gran amiga meva i segurament parirà una altra gran amiga (espero que se li avanci o se li retardi). Ja té ous la cosa!

El que si que està clar és que igualment marxo. Soc un cul inquiet i aquest any no m'he mogut gaire. Bé, diguem que no m'he mogut gaires dies... perquè anar a la Costa Brava, a Brusel·les i ara a Nàpols, no és poc.

M'agrada l'estiu perquè sortim de la rutina, però ara, arribat el setembre i tornant a la rutina, he d'admetre que la rutina va bé. La necessitem per anar més alhora amb tot. El fet que sigui l'estiu, fa que no ens vingui d'una hora a fer res. Deixem les coses per demà (i demà no arriba mai), i se'ns acumula la feina (que no acabem de fer mai, tampoc).

Amb l'inici del curs escolar o la tornada de la majoria de gent a la feina, ens fa reflexionar i tornar a realitzar les tasques que al juny havíem deixat aparcades. Tornem a apuntar-nos al gimnàs (a l'estiu no hi anem), tornem a fer cursos (a l'estiu, estudiar no ve de gust) i mengem a l'hora que toca i dormim més hores.

Potser sí que l'estiu està bé, però també està bé pensar que l'estiu s'acaba i tot torna a la seva normalitat.

24.07.09

MARXAR DE VACANCES I FESTES MAJORS

Publicat a General | 21:05

Aquest any que no marxo de vacances a l'agost, sinó que ho he deixat per més endavant, tinc clar que vull anar a tantes festes majors com pugui. Fa tants anys que me les perdo gairebé totes, que les trobo a faltar. Fins i tot, un any em vaig perdre la del Pont. I possiblement l'any que ve me les torni a perdre, perquè espero marxar de nou! On? Uf... encara queda. Però aniré explicant el procés del viatget d'aquest any. De fet, per no anar enlloc, aquest any ja hauré anat a Brusel·les i a Nàpols.

Doncs el destí de l'octubre és Nàpols. Amb uns diners regalats, vam comprar el bitllet d'avió per marxar a Nàpols. Marxarem només 5 dies, però ho aprofitarem al màxim!

El dia de Sant Joan, ens vam posar a buscar bitllets barats per anar a Nàpols (vam mirar altres indrets durant molts dies, però el que ens convencia més era Nàpols). Vam trobar-lo pel preu dels diners exactes que teniem. Només vam haver de pagar les despeses de la targeta (1,5 €). Els dies que viatjarem són el 3, 4, 5, 6 i 7 d'octubre.

Vam estar mirant també, apartaments per allotjar-nos a Nàpols. Volem un apartament perquè (de moment) una de les companyes de viatge és celíaca, i almenys podrà cuinar i tenir el menjar controlat.

A partir d'aquí, hem començat a fer estudis sobre la ciutat i voltants. Cada una per separat. Més endavant, exposarem les idees i coneixences que ha tingut cada una.

 

 

 

 

25.06.09

LA NOUVELLE TROUPE TORNA ALS ESCENARIS

Publicat a El Pont | 12:39

Després de cinc anys sense pujar dalt dels escenaris, la Companyia de teatre amateur del Pont d’Armentera, La Nouvelle Troupe, torna a l’acció. Aquest cop amb una obra que reflexa l’actualitat: Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, sota la direcció del Josep Alari. (Segueix)

04.05.09

L'AÏLLAMENT DELS JOVES

Publicat a General | 09:52

Llegia una article al Magazine de la Vanguardia de fa temps (recullo magazines i els llegeixo quan puc...), on explicava l'aïllament de joves japonesos.

Fa un temps també, vaig veure un reportatge per la tele. Ensenyaven com nois joves japonesos es tancaven a la seva habitació i no en sortien durant un llarg temps. Un llarg temps que podia oscil·lar entre 6 mesos o varis anys. No sortien fins el punt de no veure ni a la família que vivien amb ells. La mare deixava una safata amb menjar davant la porta de l'habitació i ells l'agafaven i la deixaven quan sabien que ja tots dormien.

El motiu del seu aïllament podia ser tan simple com tenir acné, estar gras, o ser quelcom diferent que el grup, ja sigui escolar o del cercle d'amistats.

 (Segueix)

30.04.09

CORREUS QUE EM FAN MANTENIR DESPERTA

Publicat a General | 09:57

L'acomiadament de Losantos de la COPE, m'ha fet venir al cap un correu electrònic que em va enviar la meva germana i que, a part de fer riure molt, fa pensar fins a quin punt són capaços alguns espanyols de fer-me ser cada cop més radical. No, no ho seria tant si no fos per aquest sector de personatges.

Us he transcrit literalment el correu perquè el vaig trobar, si no interessant, que interpretava bastant fins on pot arribar l'estupidesa humana a l'hora de criticar la gent que no són (ni ganes) com ells:

 (Segueix)

29.04.09

LA FOTO D'AVUI: SERRA D'IRTA

Publicat a fotos d'altres viatges | 11:06

La serralada d'irta està prop de Penyíscola. Ocupa uns 15 km de costa en estat verge. Sembla mentida tal i com estan els temps!

27.04.09

BALANÇ SETMANAL

Publicat a General | 10:20

Aquesta setmana que estem acabant, ha estat una setmana de records... El dia 19 va fer un any de la meva "gran" emancipació. Dic gran perquè els que em coneixeu, ja sabeu que he anat al pis de sota de casa mons pares... O sigui que massa lluny no he anat. De tota manera, és tan diferent viure amb ells que viure sota d'ells, que n'estic molt contenta.

He fet balanç de com ha estat aquest primer any, i el resum ha estat molt positiu, tot i que aquest primer any hi he estat poc per casa. Espero que el segon sigui un any dedicat més a mi i a les meves coses (casa, estudis, oci... i gosseta!).

El dijous, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, va ser un dia emotiu. No ho dic per la gran quantitat de roses que vaig rebre (una: la del meu pare!), si no perquè cada any intento fer festa a la feina i dedicar-lo a fer el que m'agrada. És un dia que m'agrada mirar i comprar llibres. Normalment, comprava els llibres que tenia previstos de llegir durant l'any, però la meva crisi particular (la pujada de l'hipoteca em va matar...), ha fet que aquest any només me'n compri un. I ja vaig per la meitat... Hauré de demanar llibres a les meves amistats!

Doncs el dia de Sant Jordi, que va fer un dia fantàstic, vaig decidir anar a la platja amb la meva Perla de casa, o sigui la gosseta i vam passar el matí allà. Una gran càrrega d'energia per a tot el dia. A la tarda, a part de canviar-me el look, vaig quedar per anar a mirar i remenar llibres. Ens va ser impossible! Poder arribar a alguna parada era una aventura! Però ens ho vam agafar en calma i vam decidir berenar. Temps més profitós.

Vaig fer una vida social tremenda, perquè em vaig trobar moltíssima gent que feia molt temps que no veia. I vaig poder felicitar a alguns Jordis que conec.

18.04.09

L'ELEFANT ENCADENAT

Publicat a General | 21:39

Un altre dels contes que t'ensenyen d'en Jorge Bucay.

En aquest cas, aquest conte fa pensar amb tots els ligams que arribem a tenir en la vida, sense ni nosaltres mateixos saber-ho ni reaccionar-hi.

A mi, m'ha fet adonar de les moltes estaques que ens van o anem posant al llarg de la vida, i de com pot ser de senzill, desfer-se'n d'elles.

 (Segueix)

20.03.09

L’origen del Dia Internacional de la Dona

Publicat a General | 21:01

Després d’un llarg procés, iniciat el segle XIX, on les dones es reivindicaven per a millores laborals, reduccions de jornades, prevenció en els accidents laborals i compensacions econòmiques en cas de patir-ne, avui en dia, cada 8 de març seguim manifestant públicament un lloc digne a la societat.

 (Segueix)