25.12.07
Publicat a
General
| 01:34
Tinc remordiments. Hi ha molta gent que em llegeix i em segueix el que vaig escrivint en aquest bloquet, i jo últimament no tinc massa temps per escriure. Em sap greu per tots aquells que m'aneu llegint.
En cara tinc el Mem que la Luci em va passar, per fer. I se m'acumula la feina...
Moltes vegades, quan torno a casa de treballar, mentre condueixo, recordo coses que m'han passat durant el dia i penso, ara quan arribi ho escriuré al blog. Però no acabo d'organitzar-me i no ho faig. Massa feina, suposo.
Espero el pròxim dia poder fer alguna cosa més llargueta, o potser fins i tot, podré fer el mem, qui sap. De tota manera, disculpeu que no actualitzi el blog massa sovint.
Tin pendent doncs, un mem i penjar alguna foto, que els que seguiu les meves fotos, deveu pensar que ja no en vull penjar, no? Prometo fer-ho aviat.
Bon Nadal a tothom!
Enllaç permanent
16.12.07
Publicat a
General
| 18:58
Des de fa uns anys que felicito el Nadal amb una felicitació feta per mi. Com que no tenia bloc, no n'he pogut penjar cap encara, i mireu que n'hi havia de maques...
Aquest any, com cada any, també l'he fet a mà. Dibuixada i pintada per mi. Soc com una canalleta... Que hi voleu fer! M'agraden les manualitats i m'agraden les coses infantils, no hi puc fer més.
L'he escanejat, perquè crec que vosaltres, els que hem llegiu, també us mereixeu que us feliciti les Festes de Nadal. I per si de cas, em deixo algun amic per enviar-li, que em perdoni... i es doni per felicitat des d'aquí. Doncs BONES FESTES!
Enllaç permanent
11.12.07
Publicat a
General
| 22:11
Per les dates nadalenques, la gent sembla que ens tornem tontos i bojos per les compres, i tot puja. Tot es caríssim.
El problema principal és que tots volem fer menjars diferents i elegants, per quedar bé. Sobretot per cap d'Any. Es veu que per cap d'Any no podem menjar qualsevol cosa. Resulta que ens tornem tan entesos del menjar que semblem tots en Ferran Adrià. I el pressupost s'ens desmarxa...
Jo proposo fer un menú elegant però diferent. La idea és no utilitzar ni peix ni carn. Les verdures també pugen, es clar, com tot, però no tant i la butzaca no se'n ressent tant.
(Segueix)
Enllaç permanent
06.12.07
Publicat a
General
| 22:23
He volgut penjar aquesta foto meva per parlar de l'època de Nadal i el que significa per la canalla. A mi m'encantava el Nadal. Encara em segueix agradant ara, tot i no tenir ja tanta màgia.
Quan ets petit té molt sentit el tió i els reis d'Orient. Que pensat amb cervell d'adult, podem pensar que els pobres reis ja tenen mèrit de venir desde l'Orient a portar regals als nens d'Occident.
Doncs bé, jo li donava tanta importància com qualsevol nen, al tió i als reis. Però hi havia un personatge del pessebre que em tenia el cor robat. No, no era el caganer... Era el pescador. I és que durant les dues setmanes de les festes de Nadal, el pescador, cada dia pescava alguna cosa per mi. Quan em llevava, anava a visitar el pessabre i al primer que em mirava no era pas el nen Jesús, era el pescador. El que havia de fer era seguir el fil de pescar. I com tots els personatges de l'època de Nadal, el meu pescador també era màgic. No pescava peixos. Pescava gominoles. Cada dia, mentre duraven les festes, tenia una gominola per mi! (bé, i per la meva germana, evidentment). El dia de Nadal, el pescador pescava, també per art de màgia, com tot, un regal més gran. El fil era més llarg i el regal més gran.
Entendreu doncs, que amb tot això, tot i ser catalana, prefereixi el pescador al caganer...
Enllaç permanent
24.11.07
Publicat a
General
| 17:59
Fa uns dies, la Luci va dir que regalava kéfir. Jo n'havia sentit a parlar dels seus beneficis (dels del Kéfir, els de la Luci, no sé...), doncs li vaig dir que jo en volia. La veritat és que encara no he anat a buscar-li, perquè no he tingut temps. Luci et prometo escriure't durant aquesta setmana per venir a buscar-ne el cap de setmana que ve. O potser durant la setmana. No sé.
Bé doncs, tot i haver sentit a parlar dels beneficis del kéfir, m'he estat informant. Doncs resulta que hi ha tres maneres de fer kéfir. O potser són tres tipus de kéfir... Això no m'ha quedat clar. De fet, no ho especifica enlloc. Faré veure que ho he entès i explicaré els tres procesos de manteniment del kéfir.
(Segueix)
Enllaç permanent
22.11.07
Publicat a
General
| 00:07
Aquest mem me'l va enviar el Roc. Aquest noiet que escriu amb molta simpatia i que amb els seus articles ric molt!
A part, el nom de Roc m'agrada molt. I una cosa curiosa que he de dir d'aquest nom és que abans de conéixer cap persona que es digués Roc, vaig coneixer un gos, el de la meva germana! Ara, fins i tot el fill de la meva companya de feina es diu així. I a sobre és el patró del poble on treballo.
Bé, doncs l'he fet, perquè m'ha semblat un mem simpàtic, tot i que no entenc fins a quin punt interessa tot això a la gent. Però, a mi m'ha servit de teràpia. "algu és algu"...
(Segueix)
Enllaç permanent
16.11.07
Publicat a
General
| 23:30
Aquesta setmana m'estan passant unes coses ben estranyes. Bé, estranyes tampoc seria la paraula correcta, perquè segurament són coses que han passat a molta gent. Però a mi m'han passat en una setmana i ho trobo curiós.
(Segueix)
Enllaç permanent
15.11.07
Publicat a
General
| 23:49
Un altre dia ja explicaré d'on venen les mandales i per a què s'utilitzaven. Avui però us penjo el dibuix d'una mandala sense color.
Jo aquests dies estic molt nerviosa, doncs em dedico a pintar mandales per relaxar-me. No sé si em relaxen massa, només sé que em passa el temps i no he pensat gaire. Això és molt!!!
Enllaç permanent
06.11.07
Publicat a
General
| 22:54
El que va passar al Txad, va ser la gota que va fer vesar el vas i la desconfiança plena de la majoria d'ONG's i altres.
En aquest cas, ara pagaran justos per pecadors. Qui s'atreveix a confiar en organitzacions sense ànim de lucre ara? Aquestes petites organitzacions que en prou feines tiraven, ja que tenien pocs recursos, ja poden anar plegant, o directament que s'ajuntin amb les grans ONG's, pq a partir d'aquesta, i després de ja diverses estafes, ningú mourà un dit.
Fins on ha arribat la falta d'escrúpols dels humans? Que no ho pararem? O que estem esperant, un premi al més fill de puta? al menys humà?
És una vergonya tot el que ha passat. Però més vergonya és, saber que t'estan gravant, i seguir amb tota la parafernàlia. És que no m'ho puc creure!
Amb tot això, Catalunya en surt escaldada. Sempre som pel mig... Els pilots que van detenir, són catalans. I un pilot, després de perdre els nervis (a part d'haver-ho perdut gairebé tot), ara el govern del Txad no vol deixar-lo anar, per amenaces directes al govern d'aquell país.
La conclusió que jo puc treure de tot plegat, és que no puc refiar-me de res, ara mateix.
NO TINC MÉS PARAULES
Enllaç permanent
26.10.07
Publicat a
General
| 21:06
He fet també una ullada als blogs italians, i he trobat al blog de la Marta Pinna, un test que he fet jo també i aquí us el penjo:
Quina hora és: les 20:15h
Nom i cognoms: Brigitte Masdeu i Tous
Aniversari: 1 de juliol
Signe del zodíac: cranc
Tatuatges: cap... de moment
Pircing: En portava un al nas. Se m’ha tapat...
Estàs enamorada? no n’estic segura. Tinc dubtes.
T’agrades interiorment? No del tot. Encara s’ha de polir alguna cosa.
Has estimat fins el punt de plorar per algú? Sí. Poques vegades, però sí.
Has tingut un accident de cotxe? Sí, dos cops.
T’has trencat mai un os? No, mai (i que duri!).
Pepsi o coca-cola? Coca-cola.
Confies en el teus amics? Normalment sí
Color preferit per la roba íntima: negre
Número de sabata: 35
Número preferit: el 7
Tipus de música preferida: gairebé tot
Bany o dutxa: bany amb temps, dutxa a diari.
Coses que odies: moltes... jejejeje. La hipocresia. La desigualtat. La misèria. I a nivell personal, haver de treballar i pagar la hipoteca!
Com et veus en el futur: si no canvio, igual que ara
De qui has rebut aquest correu: Marta Pinna
Quin amic teu és el que viu més lluny: la Sònia, que viu a Austràlia (encara que ja no la considero amiga...) Podria dir, doncs, el Fabio, que viu a Sardenya.
Qui creus que serà el més ràpid de respondre: la Míriam.
Qui creus que serà el més lent: qui no respongui, evidentment.
Quines coses canviaries en la teva vida: moltes. Massa com per explicar-les ara i aquí.
Ets feliç: no del tot... s’ho és alguna vagada feliç del tot?
Proverbi preferit: Els diners poden comprar rellotges, però no el temps.
Llibre preferit: Fa molts anys, recordo que em va agradar molt, fins el punt de no poder dormir “flores en el àtico”.
M’ho vaig passat molt bé amb “el diari de la Bridget Jones”.
Que et fa més por? La soledat
La primera cosa que penses al matí, quan et lleves: al matí, no penso...
Pel·lícula preferida: Escencia de mujer
Si poguessis ser una altra persona, qui series? La persona que conec que més admiro és el mossén Cabayol. Seria ell, doncs.
Quines coses tens penjades a la teva habitació? Un dibuix fe per mi, un fet per la Xènia, un fet per l’Anjali, una bandera del James Dean, un record de Panamà, una aranya (de broma, les altres no les he posat jo...) una lluna i un sol, una lligacama, i moltes altres xorrades!Que hi ha sota el teu llit? Només pols....
Lloc on t’agradaria anar? A molts llocs: Marroc, Egipte, Patagònia, Xile, Mèxic, Sudàfrica. I sobretot, Birmània, Vietnam i Cambodja!
Penses que algú contestarà aquest correu? Sí, pq no?
De quina persona voldries llegir les respostes? Soc de poble... de totes!
Perfum preferit: molts. El perfum en general m’agrada, però no en tinc un de preferit. Que no sigui molt fort.
Esport preferit: taichi, natació, patinatge, squash, bicicleta....
Timida o extrovertida: depèn de l’entorn.
Si no conec la gent, tímida.
Si els conec, molt extrovertida.
Sobrenoms: trastet, gorda, petita, brigy, mytèsor...
Mar o muntanya? Les dues coses. Suposo que més el mar.
Et fa por la mort? Sí, molt. M’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més després de la mort, perquè no me’n fes tant.
A quina hora vas a dormir, generalment? Sobre les 12, generalment...
Que vols dir a la gent que el llegeixi? Ja no tinc res més a dir, que deu ni dó!
Enllaç permanent
26.10.07
Publicat a
General
| 18:58
Avui, m'he pogut dedicar una estoneta a llegir blocs d'altres companys de Tinet. He anat a parar al bloc de la Luci, conegut com "Luci's Bloc" i hi havia un article molt interessant per aquelles persones solteres que no fem més que compadir-nos, o aquelles en parella que no fan més que patir.
A través d'aquest extens article, que he copiat íntegrament, i que amb aquest article vull que també feu una ullada a la pàgina de la Luci, que és molt entretinguda, hem de fer una reflexió tots plegats. Adonar-me'n que el problema soc jo, és dur, però és el més encertat
Aquí teniu l'article de la Luci: (Segueix)
Enllaç permanent
21.10.07
Publicat a
General
| 19:50
Avui, he anat a prendre cafè amb unes amigues que han vingut al poble a veure'm. He passat tot el cap de setmana al llit, i he agraït molt la visita. Doncs hem anat al bar del poble.
Com sempre que ens ajuntem, hem començat a parlar de tot. Comences per un tema i acabes tocant-los tots.
He vist que amb un tema hem coincidit, i és que no ens agrada gens la tardor. Ens deprimeix.
Jo no tinc res en contra de la tardor, i menys del paisatge, que és fantàstic i relaxa molt. Però la tardor té moltes parts negatives que fa que sigui l'estació més trista de totes. Comences a veure que s'acosta l'hivern, l'època d'hivernació pels solters que ja comencem a tenir una edat...
Canvien l'horari, i el dia es fa més curt, per tant, comences el dia que és de nit i surts de la feina que ja és de nit... Fa fred.
Jo, quan arriba aquesta època em sento més deprimida, i moltes vegades hi penso. Suposo que és perquè deu baixar la presió, l'energia, les defenses, o jo que sé! L'únic que sé, és que costa adaptar-se a una nova estació sabent que anem cap a l'hivern. Molta gent, diu que és la primavera l'estació que més deprimeix. Podria ser... Però a mi la primavera m'agrada, perquè m'avisa que aviat vindrà la calor i les vacances!
Doncs, ara mateix estic en una mala estació per la meva ment... No m'ajuda gens!
Enllaç permanent
21.09.07
Publicat a
General
| 14:50
Avui en dia ja és habitual haver de fer aquesta pregunta. Cada cop són més les persones que no poden menjar glúten, i cada cop és més senzill trobar productes sense aquests ingredients.
Aquest estiu, a la meva neboda gran (10 anys) li han trobat en unes analítiques que és celíaca-feble. Ara li han de continuar fent proves. De moment, però té tots els números del bombo. Li van proposar de fer les analítiques arran d'una revisió mèdica anual. La metgessa va veure que la nena no creixia com hauria de créixer i llavors també van deduir que els mals de panxa que ella sempre deia que tenia, podien ser certs. La veritat és que, com no és gaire menjadora, tothom es pensava que era per no haver de menjar, i no li feiem cas. Jo soc la primera de fer-me'n creus del tracte cap a la meva neboda, ja que jo de petita tenia els mateixos mals de panxa i no eren per no menjar, eren perquè realment me'n feia. És per això que no acabo d'entendre la meva actitud cap a la meva neboda.
(Segueix)
Enllaç permanent
06.09.07
Publicat a
General
| 20:49
Avui, estava escoltant la ràdio mentre anava cap a treballar. Normalment em poso Catalunya ràdio perquè així em distrec amb les seves xerradetes. A la tarda, amb el Llucià i les seves tonteries, ric molt. Doncs avui no ha estat ell qui m'ha fet riure, ha estat el seu concursant.
El senyor, que ha explicat que és un aficionat a anar a concursos, tenia respostes molt bones, però la que més ocurrent ha dit, i a més no havia sentit mai, ha estat quan li han preguntat si li agradaven els animals. Ha dit i sense cap problema: "molt, m'agraden molt tots, cuinats i al plat!"
El felicito. Una bona resposta per tota aquella gent, no vegetariana que no li agraden els animals de companyia. Que hi ha de tot en aquest món. I que consti que a mi m'encanten els animals de companyia!
Enllaç permanent
28.07.07
Publicat a
General
| 00:34
Ahir vaig anar a Barcelona per feina i per oci. Les dues coses van resultar molt gratificants.
Com ja vaig comentar en un article, estic canviant de feina. Doncs ahir vaig anar a la nova feina a buscar el material que necessito per realitzar la nova feina i vaig conèixer la coordinadora de la meva zona i em va caure molt bé i em va semblar molt simpàtica i agradable. Per tant, la part de la feina va ser inmillorable.
Després, vaig fer una ruta de llibreries. Les llibreries m'agraden molt i més si són específiques. Aquestes ho eren.
(Segueix)
Enllaç permanent
