08.03.09
PELS PÈLS
Era divendres a les 9 del matí. Jo venia de la piscina i anava cap a treballar. Arribava tard. Estava aparcant i em sona el mòbil. Era la Dolors. No entenia com em trucava al mòbil. La Dolors treballa amb mi, i moltes vegades a la feina no tenim temps de xerrar i em truca quan no treballa per solucionar temes. Ja esperava la seva trucada, però no al mòbil. Li vaig dir que quan arribés a la feina la trucava. Així ho vaig fer:
- Digues Dolors, ja soc a la feina.
La Dolors, divendres feia festa perquè marxava cap a Brussel·les a la manifestació.
- Saps que havia de venir la meva germana i la seva parella a Brussel·les? - em diu.
- Sí.- Contesto.
- Doncs han passat tota la nit a urgències i no poden venir. Vols venir tu?
- Jo? - vaig contestar atabalada!
- Si. Els bitllets ja estan pagats i perquè es perdin millor que els aprofiti algú. Són dos bitllets, però només m'has vingut al cap tu. Si saps d'algú més, digues-li.
Li vaig demanar mitja hora per pensar-m'ho, i en cas que fos que sí, dir-ho a qui calgués per demanar festa a la feina.
Vaig fer unes trucades per anul·lar diferents coses que tenia programades pel divendres nit i per dissabte. Vaig consultar a la feina i al meu pare perquè havia de fer-se càrrec de la gosseta, i quan ho vaig tenir tot lligat, vaig anar cap a casa a buscar quatre coses i a fer-me els entrepans.
No vaig tenir massa temps de reacció. En menys de dues hores marxava cap a Barcelona a buscar el Bus que em portaria a Brussel·les.
I ja em teniu camí cap a Brussel·les!!!!
Ja ho dic jo, que quan les coses han de ser, han de ser...
Espero que a hores d'ara tots sapigueu com va anar la manifestació quasi millor que jo. Dic espero, perquè tinc l'esperança que es fes el ressó que es mereixia.
Ara, vist després d'haver-ho viscut, estic encantada d'haver-hi anat. Molt agraïda a la Dolors per haver pensat en mi, i molt agraïda a la seva germana (que tot i haver passat la nit a urgències, no va ser res...), per haver-me ofert tan amablement els seus bitllets.
Gent, estic morta! Han estat 36 hores d'autobus i unes 12 hores per Brussel·les, però han valgut la pena.
Igual que va passar a la Manifestació del 18 de febrer de 2006, ara sí que puc dir: I JO HI ERA! (pels pèls....)
Us pejo algunes poquetes fotos de la mani:
Fermin :
08/03/2009, at 22:24 [ Respon ]
Si es que hi-ha que tenen una sort...
Salutacions Brigitte.
ddriver :
09/03/2009, at 04:40 [ Respon ]
quina enveja!!! jo volia anar!!
bmt :
09/03/2009, at 10:03 [ Respon ]
he de dir que sí que estic de sort. Ja m'ho diuen els amics!
Ddriver, de saber-ho... va sobrar un seient!
Dolors : Jo també hi era!
09/03/2009, at 17:38 [ Respon ]
Si. Jo també hi era, Brigitte. Però, per les xifres de participació que s'han donat, a tu i a mi (i a uns quants més) no ens van veure. La pròxima vegada portarem calculadora.