07.06.07
EL DR. CAT
Fa poc em van regalar un llibre, molt interessant per a tots el independentistes com jo. Bé, he dit fa poc, perquè era un regal de St. Jordi que m'ha arribat una mica tard... Però l'important, és que han pensat amb mi (i no calia...).
El llibre es diu Descolonitza't i a sota explica que és un manual d'acció per a independentistes, i està escrit pel Dr. Cat.
Segons explica, aquest manual ens ha de servir per no quedar amb cara de rucs cada vegada que ens trobem amb una situació d'injustícia per part dels castellano-parlants a Catalunya. Diu que després d'haver llegit el manual i haver vist els diferents recursos que et proposa, et sentiràs més bé, amb l'autoestima més alta i que se't reduirà l'estrés provocat per ser català dins els estats francès i espanyol. Ah! i sobretot, el més important: no té efectes secundaris. Bé, només el petit efecte de tenir moltes ganes de riure!
Les anàcdotes que explica són molt divertides i ara en reproduiré una que m'ha agradat molt:
A LA CONFERÈNCIA
"heu anat a una apassionant conferència sobre cinema japonès mut dels anys quaranta. La sal és gairebé plena i comproveu amb alleujament que no sou l'únic freaki del barri. De sobte, una amable però assertiva veu femenina s'alça des de l'última fila: "perdón, puede hablar en castellano, por favor?"
El conferenciant no sap què fer. Ha preparat la conferència en català i el seu castellà és més aviat precari. De fet, és el primer cop que parla amb públic i ja està prou nerviós. Cerca desesperadament amb la mirada algú de l'organització, però tots són al bar. Comença a suar i no té mocador.
La situació es fa insostenible i l'ambient es tensa. Esteu indignats, us volen boicotejar la vetllada! A més, coneixeu la dona: pel cap beix fa deu anys que viu a la vostra escala! Ah, no, per aquí no hi passeu!
Us aixequeu i dieu, amb un evident català de Rosselló: " peggdó, peggo jo no entenc pas el castellà." Els vostres veïns de tota la vida us miren estupefactes, ni us inmuteu. Alguns comencen a somriure. Un d'ells imita (fatal) en Matthew Tree:"joo sóc de Birmingham i tampoc l'enteenc.""Ni io", s'hi afegeix en un patiller algurès en Bernat, el popular cambrer del bar Sport, "sono catalano di Sardenya."
El conferenciant, temen una allau d'esgarrifoses imitacions d'accents, acaba decidint-se: "ho sento senyora, però la conferència estava convenientment anunciada en català. No podem decebre aquests senyors de tan lluny, oi? No es preocupi, parlaré a poc a poc i segur que m'entendrà."
Relaxat, amb la tranquil·litat que dóna el deure acomplert, us espatarreu a la cadira i a gaudir d'aquests interessos tan estranys que teniu. (Seria estupend que després de la xerrada convidéssiu a la senyora a una cerveseta i us li oferíssiu com a voluntari lingüístic.)
