10.04.07
NO N'ENSORTIM ENCARA
Avui era a la biblioteca fent un treball de pedagogia de la diversitat. el treball està relacionat en l'escola multicultural, un tema que ara està molt de moda i cada cop va a més.
La sensació que em dóna quan estic fent aquest treball és que ens falta molt de camí per recórrer encara. No estem preparats per rebre tanta immigració. Sobretot, en termes escolars, el que jo he hagut d'analitzar, és bastant mediocre encara.
La crítica més gran que he vist en diferents articles que he hagut de llegir, és que els professors no es volen involucrar massa.
Els que són ja grans, que en diríem els veterans, no en volen sentir a parlar de reciclatge per integració.
Els més joves, fins i tot els acabats de sortir de la facultat, que per cert, són els que més m'han sorprès, tampoc en volen saber res. Creuen que són els propis alumnes nous els que s'han d'integrar.
Però jo em pregunto, com? qualsevol persona, necessitaria ajuda per poder fer front a qualsevol novetat, i arribar a un país que no és el teu per diferents motius, que ara no venen al cas, no és gens fàcil. A més de les diferències culturals que hi puguin haver, com en el cas dels magrebins, el gran problema és l'idioma.
Els nens arriben en qualsevol època escolar, i s'han d'escolaritzar. Tant se val si és setembre, com gener, com març. S'han d'escolaritzar.
Tot i no tenir encara un bon currículum escolar per aquests casos, el que més fa falta és un reforç escolar per tots aquests nens nouvinguts. Ja sé que a la majoria d'escoles hi és aquest reforç, però, n'hi ha prou?
La societat en general, tampoc no ajudem gens a la integració d'aquesta gent.
Fent el treball, m'ha vingut al cap una cançó dels Pets que la trobo molt encertada:
UN MÓN, DUES CLASSES DE PERSONES
Hi ha una veu trencada que s´ofega al mig del mar
mentre torno amb tren de Barcelona;
n´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.
Hi ha una pell suada que carrega el meu butà
per vint duros mentre faig la sopa;
n´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.
Hi ha un marrec que esmorza
cola d´una bossa
que portava coses
que ell mai no comprarà.
i amb l´olor somia
que la sort canvia
i el destí no està fixat.
Hi ha al carrer una noia
sola i massa jove
que a la nit tremola
per guanyar-se el pa.
I amb el pas dels dies
veu que res canvia i que el destí està fixat.
Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà
tant se val d´on ets si el que ets és pobre;
n´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.
