Candidatura de Josep Poblet
Després de pensar-ho força i de força maldecaps pel fet que Poblet al final és de CiU i aquestes sigles m'evoquen el sectarisme polític dels convergents del meu poble, he de valorar la figura de Poblet per sobre d'aquests sentiments retrobats.
En Poblet majorment representa el bon criteri i el treball constant, és un representant idoni de les nostres contrades i, a més, amb el seu exemple pot ajudar a tornar a dignificar la vida política.
La seva candidatura arriba en un moment en que no pas per la fatiga tripartita sinó més aviat per la seva gestió (algunes conselleries que em toquen d'aprop han sigut nefastes: agricultura i turisme), la dissortada situació de l'independentisme (que tant de bo superi i torni a renàixer una opció creïble per sobre d'egos i vanitats) i la candidatura socialista (buf, el Sabaté... nuff said). Tot plegat fa que la marca Poblet esdevingui un bon reclam pels orfes polítics, malgrat l'acompanyin altres noms que em provoquen repelús com ara el de Felip Puig...
Poblet és un bon candidat però d'aquí a les eleccions encara queda un bon tram... a veure com esdevé tot plegat.
El meu blogger també fa 3 anys
El cosí germà d'aquest bloc, el de captures a blogger també ha bufat tres espelmes.
Hi ha hagut de tot, també els blocs han patit èpoques de sequera. Inclús amb la irrupció del feisbuk pensava que aquests serien engolits pel dia a dia terrible de la xarxa social. Però el que ha mort son les planes webs. Els blocs tenen alguna cosa que els manté vius per sobre de modes... tres anys... qui ho diria...
Bé, i continuem...
A propòsit del territori
És trist que no hi hagi suficients polítics de talla per a poder planificar un territori tant petit com el nostre i com ‘Déu’ mana. De l'agricultura a l'indústria, passant pel turisme, el comerç... equilibrant mobilitat i paisatge, recerca i treball... Mentre la majoria de polítiquets es moguin a impulsos i per interessos propis no anirem de cap manera. A més, tots els qui recolzen les campanyes a favor d'uns o altres l'únic que aconsegueixen és separar més enlloc d'unir, que és del que es tracta si el que volem és esdevenir un territori equilibrat i capdavanter. Mentrestant perdem el temps amb capitalitats i tonteries vàries tot anant trinxant més i més la nostra terra de manera estúpida.
Buf, sembla un míting demagògic, no?
3 anys
A lo tonto a lo tonto aquest bloc ha fet 3 anyets (sense comptar la primera temptativa). Bufa com passa el temps.
Everybody's fine
Aquest cap de setmana vam veure 'Todos están bien'. Film amb o sense pretensions, normalet, però que em va caure en gràcia. La vaig anar a veure pel De Niro, també hi surt la Beckinsale. Recomanable. El DeNiro és un dels meus actors favorits, aquestes festes de Nadal he recuperat la saga 'Los padres de ella' i especialment 'Uno de los nuestros'... A la Beckinsale la tincs als dos Underworlds i a la Drew Barrymore... no la tinc a la DVDteca, crec... Des d''Avatar' hem anat al cinema un parell de cops, hem vist 'Ninja Assassin' i 'Solomon Kane'. De la primera dir que és aquella peli que vas a veure tot sabent que serà un bodrio i així va ser, buf, 7 euros a l'aigüera. 'Solomon Kane' es va deixar veure malgrat les escenes finals, fou sóbria però efectiva, i més especialment quan sembla que totes les pelis hagin de tenir meravellosos efectes especials. Per passar l'estona, però ja us avanço que no formarà part de la meva DVDteca. Potser per això, per estar saturat de tanta 'densitat gràfica' vam anar a veure una peli sense efectes especials i 'tranquil·la', encara que emocionant a estones. aneu-hi si hi sou a temps, porta dos setmanes en cartell i és d'aquelles que no duren gaire.
Bonet
