Ferum política

27 Oct 2009

 

Sense comentaris... Escolta-ho en occità (o aranès de la Vall d'Aran)!

 


 

Avui toca festa!!!!

24 Oct 2009

Bé, aquí només faig últimament que espotricar... I algun dia ens hem de donar festa, així que avui toca (la nit del dissabte al diumenge, quina millor data!)... I com en aquest sentit cal ser una mica frikie, doncs anem a fer un post especial com els que a vegades munto per a cap d'any...

Anem a fer el nostre Hit Nit, en honor a una cadena de ràdio que sintonitzo últimament, gràcies a internet, Radio Hit, des de Domžale, prop de la capital d'Eslovènia, Ljubljana.

Començem amb una de les cantants més escèntriques del panorama musical eslovè. Es tracta d'Alja, que ha decidit adaptar aquest cop un famós tema musical brasiler, que cantat en eslové continúa essent encisador. Així doncs, ballem al ritme de "Brazil". 

 

 

A Eslovènia tampoc es salven dels "triunfitos", i a Radio Hit es pot sentir sovint cantar al conegut David Bisbal. I per ser un tema musical, el títol és una mica curiós. Perque a Radio Hit punxen sempre el mateix tema del Bisbal, "Silencio".

 

 

I ara ens posem a ballar bojament el boig ball de l'estiu... Sí, ara que ve l'hivern, perquè no? I ho fem de la mà dels serbis Flamingosi & Luis amb el tema "Ludi letnji ples"

 

 

Bé, els de Sony no ens permeten visualitzar en el bloc un dels últims temes d'Eros Ramazzotti, però igualment posem l'enllaç al clip. La típica balada italiana no pot mancar aquí, amb la qual cosa doncs segons el Hitovih 40 de Ràdio Hit, toca gaudir de la veu de Ramazzotti cantant-nos "Controvento"...

 

 

 I ara ens anem al Canadà per escoltar la veu d'una noia d'ascendència portuguesa i que ha decidit treure el seu últim àlbum en espanyol. Es tracta de la cantant Nelly Furtado, que ha imposat el seu tema "Manos al Aire" a les llistes d'èxit de mig món... Com no, la discogràfica de torn ens obligarà a visionar el video a la plana de Youtube, però hi afegim igualment l'enllaç...

 

 

 I creuem l'Atlàntic per quedar-nos a les Illes Britàniques, d'on surt el número 1 del Hitovih 40 de Ràdio Hit d'aquesta setmana, en Robbie Williams amb el seu tema "Bodies". Video disponible al bloc mentre la discogràfica no el retiri!

 

 

 

Tornem a Eslovènia, per escoltar un preciós tema, amb un videoclip kitch, titulat "Quan estem tots dos sols"... Així és com Olivija ens canta el tema "Kadar sva sama"...

 

 

Anem al segon pis del bloc, per saber el nom del vailet que hi viu... Suzanne Vega ens ho recorda, el seu nom és "Luka"...

 

 

Fem un break, escoltant el curt però intens tema de Els Amics de les Arts "El Codigo da Vinci"...

 

 

 Bé, i ja arribem a l'últim tema d'avui. Arribar a escoltar els deu temes d'aquest post és demanar-vos massa, he he, així que ens aturem aquí, gaudint d'un tema lleuger, de camí al R&B, de la cantant eslovena Jadranka Juras, "Podej naprej". El video, casolà...

 

 

Publicat per vpa ( Música ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

Comença a bellugar-se quelcom...

22 Oct 2009

Les estadístiques de l'atur són alarmants, però igual d'alarmant és voltar pels carrers d'una ciutat com Reus, important nucli comercial amb més de 100.000 habitants, i descobrir cada setmana que hi ha més botigues, tant de tota la vida com de les últimes que han obert, que baixen la persiana, sense distinció de si estan en un barri popular o en el centre comercial de la ciutat. Podem llegir que a nivell espanyol, uns 500 autònoms baixen la persiana cada dia, per no tornar-la a obrir a l'endemà. Avui s'han manifestat a Madrid representants dels treballadors autònoms, i amenacen amb una aturada general.

La veritat és que la manifestació no ha tingut massa repercussió mediàtica, però el que si sembla ser és que comencem a veure els primers moviments del govern de Zapatero envers la facilitació de finançament a les Pimes i els treballadors autònoms, de la mà de la vicepresidenta d'Economia Elena Salgado. Sembla que al final la sortida de Solbes, enfrontat en política econòmica amb Zapatero, permet per fi contemplar algunes mesures que, amb molt de retard, arriben a prendre's. Una altra cosa és si la política econòmica de Zapatero és o no la més encertada, però si sembla ser que un dels punts que han fet que el govern Zapatero no prengués certes decisions era que Solber formava part de l'equip de Govern, aleshores ens hem de felicitar de la decisió, tardana, de prescindir dels seus serveis, per opinions molt vàlides que tingués, doncs el que primer cal fer des del Govern és actuar...

Aixó si, esperem que aquesta mesura sigui real per tal de reactivar l'economia i la creació de llocs de treball, una mesura molt més efectiva que la subvenció de 420 euros durant sis mesos a un restringit grup d'aturats als que s'acabava la prestació de l'atur (grup al que en pocs mesos igual m'hauré d'incorporar) anunciada en el seu dia per Zapatero, que en el seu dia es va anunciar amb un gran desgavell de dates a partir de les quals s'havia de començar a aplicar, i que semblava més aviat un nou cop d'efecte mediàtic i propagandístic que un veritable ajut a la reactivació econòmica d'Espanya.

L'activitat de les empreses és vital per a que l'economia repunti i es creïn llocs de treball, i si és efectiva aquesta mesura, benvinguda sigui. Esperem que en un futur immediat es prenguin noves mesures com aquesta, que facilitin una reactivació de l'economia i una dinamització del mercat laboral amb la creació de molts centenars de milers de llocs de treball, que fan molta més falta que els subsidis d'atur, els quals s'agraeixen, i molt, però que no són la condició necessària per a que tinguem una bona qualitat de vida. La qualitat de vida ens la dona la generació de riquesa, i per aixó cal generar llocs de treball. Esperem que la tendència canviï, més val tard que mai...

Per cert, alguna mesura com la que sembla que prendran els nord-americans, tampoc estaria malament de prendre, com és el cas de rebaixar fins al 90% els sous dels alts executius de les grans empreses rescatades amb diner públic durant la crisi. 

 


 

NI UN VOT als que ens porten a la ruïna, aquest 2010.

21 Oct 2009

Amb l'excusa de la crisi, les grans corporacions continuen passant el ribot sobre els treballadors. Ara li toca a la planta de Lear a Roquetes. Com en el cas de la fusió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya, després de molts d'anys de rumors repetits, com per preparar als treballadors i treballadores mentalment, amb l'excusa de la crisi els vells rumors acaben convertint-se en malson real. Després arriben, sempre tard, les reaccions de la societat civil. Com caurà la demanda de la Cambra de Comerç de Tortosa a la Generalitat? Els diputats i diputades de la nostra demarcació, així com els nostres representants al Congreso de los Diputados i al Senado faran quelcom?

Bé, sense entrar en si em sento o no identificat ideològicament amb el grup polític que ha editat el següent video, si treiem les sigles d'aquest partit, molts ens podriem sentir representats amb l'spot, i sumem milions i milions de vots a l'Estat Espanyol i a Catalunya... Què fem, doncs, que permetem que detentin el poder aquells que ens porten a la ruïna?

 

 

Pensem-ho bé, i aquest 2010 comencem la revolució de la ciutadania contra els poders establerts que ens porten a la fallida econòmica de les persones i les famílies, en favor dels beneficis econòmics de les grans corporacions i de tants i tants caps intermitjos i superiors que ens tallen el coll per tal de salvar-se ells, sense aplicar cap decisió basada en la raó, sinó simplement en el fet de que és quelcom que els beneficia a ells, sense assumir cap altra responsabilitat que mantenir l'estabilitat econòmica de la seva butxaca.

Aquest 2010 votem, i siguem creatius amb el nostre vot, a les eleccions al Parlament de Catalunya, portant a l'oposició a tots els partits i coalicions que des de la recuperació de la Generalitat amb la democràcia fins a dia d'avui han governat a Catalunya, i que no aporten cap senyal de futur a la ciutadania catalana, immersos en com salvar la seva pròpia poltrona i oblidant els seus deures de servei al país i a aquells que els han donat la confiança per gestionar-lo.

Siguem creatius aquest 2010 amb el nostre vot, i no els hi donem ni un sol vot a aquells que ens han ajudat a portar-nos a la ruïna a les petites economies familiars i individuals. Aquest 2010, busquem alternatives!

 


 

En temps d'internacionalització... cantem en anglès!

18 Oct 2009

Veritablement, si un intèrpret en català ha d'incorporar alguns temes en altres llengües al seu repertori per arribar més lluny, doncs benvinguda sigui la idea. Avui dia ja no podem negar el fet de la internacionalització, que ens devora a la vida quotidiana més ràpidament que la velocitat de reacció que podem deixar anar. Només ens queda pilotar cap al nou rumb sense perdre el nord.

Si la qualitat de la música catalana pot traspassar fronteres, benvinguda siguin iniciatives con les de la Lídia Pujol, amb el seu tema Begging the waves. Moltes petites nacions tenen els seus intèrprets cantant en altres idiomes sense deixar de banda la seva pròpia parla... Per cert, el final de "Begging the waves" és en català!

 

 


 

La Crisi Econòmica: Vamos a contar mentiras, tralarà - Recordem el debat Solbes-Pizarro (I).

4 Oct 2009

Bé, veient la situació econòmica actual a Catalunya i a l'Estat Espanyol, anem a fer una mica de memòria, encara que només una mica (qui vulgui fer encara més memòria, que es posi a investigar i a aportar informació verídica sobre la taula).

Aznar volia que el seu partit guanyès unes eleccions negant tota evidència policial i científica que els atemptats de l'11-M a Madrid tenien caire islamista. Era ja una malaltia dins les files del Partit Popular fer responsable al moviment terrorista ETA de qualsevol atemptat, petit o gran, doncs les eqüacions polítiques del senyor Aznar i del seu equip de govern i del seu equip de partit era que per guanyar eleccions s'havia d'estar criminalitzant tota proposta identitària que provingués de territoris que no s'identifiquen amb la cultura castellana o els seus derivats. I veritablement, ETA s'ho ha anat posant fàcil per ajudar a criminalitzar tot moviment independentista, per molt pacífic i democràtic que sigui. 

La societat espanyola va saber reaccionar en tres dies a les grans mentides que es van gestionar des de l'equip Aznar, i va enviar el seu partit a l'oposició. Veritablement, el nacionalisme espanyol va sortir derrotat per segona vegada per part de la banda terrorista ETA, o més aviat de les actituts obsesives dels governants espanyols del moment per utilitzar ETA per obtenir rèdits electorals, doncs, malgrat que el terrible acte sanguinari de l'11-M només mereix la nostra repulsa,  ETA en aquest cas no tenia res a veure amb aquell acte criminal. Recordem que el PP d'Aznar va arribar al poder en el seu dia gràcies als GAL del PSOE.

 

Però a vegades l'electorat espanyol és borni (i el català també, malhauradament, encara que en aquest cas només d'un ull, i no dels dos, del de l'esquerra, quan es tracta de votar a nivell espanyol), i a les Eleccions Generals Espanyoles vam poder assistir al que seria un continuu del Govern Socialista liderat per Jose Luís Rodríguez Zapatero: la negació de l'existència de la crisi econòmica... aviat farà un any que ho va reconèixer Zapatero!!!!... Quan ja feia mesos que estava sobre la taula abans del seu reconeixement públic, dient que aquí no estavem en crisi.

Si la societat espanyola va enviar al carrer al partit que governava en el seu moment Espanya i que la va voler enganyar, l'any 2004, com és que el nou govern ha continuat en el poder l'any 2008, quan també va enviar a tot l'electorat espanyol com a veritat absoluta una gran mentida, la negació de la crisi econòmica? Tinc algunes respostes personals, encara que no pas totes les respostes. No va ser fins a que el PP va tornar a quedar a l'oposició el 2008 que Mariano Rajoy no va fer un cop de timó, renovant l'equip directiu del PP, que fins aleshores havia mantingut a la direcció els mateixos que l'any 2004 volien guanyar unes eleccions a base d'una gran mentida, manipulant l'acte terrorista de l'11-M, i tractant l'electorat espanyol d'ignorant. Aquest 2008 l'electorat espanyol va deixar-se embadalir i enganyar, i segurament el PP té gran part de la culpa per la raó que he esmentat abans, encara que l'advocat del diable tornés a ser el partit que aleshores detentava el poder, el PSOE.  

Anem a treure la pols sobre com ens van voler, i aquest cop van aconseguir, manipular a l'electorat espanyol (i català, que vam donar 25 escons al PSC), i per aixó publico el primer d'una sèrie de videos penjats al Youtube, on podem gaudir del debat electoral entre els màxims representants econòmics dels dos partits majoritaris a l'arc parlamentari espanyol, PSOE (representat per Pedro Solbes, alacantí del Pinós), i PP (representat pel fugaç Manuel Pizarro, nascut a Terol)...

 

 

Pedro Solbes, al debat electoral retransmés per televisió el 21 de febrer del 2008, defensant la candidatura del PSOE davant de la del PP durant la campanya electoral per les Eleccions Generals Espanyoles del 2008: 

"Yo lo que creo que lo que hay es una cierta desaceleración, unos factores externos, y a veces algunos problemas generados internamente, y algunos me preocupan, se lo tengo que decir muy honestamente y con todos mis respetos. En algunos casos tengo la sensación, señor Pizarro, que ustedes están convocando a la crisis, que no están buscando soluciones, sinó creando problemas. Hemos tenido algunas intervenciones, en mi opinión lamentables, en las últimas horas, de una persona importante de su partido, referente a la solvencia de nuestro sistema financiero. Usted como expresidente de la CECA y expresidente de una caja y conocedor del mundo financiero, ¿le parece razonable hacer afirmaciones de ese tipo, cuando además no son ciertas?  "

 


 

Deixem el 18%... ens apropem al 19%... de taxa d'atur, i pujant!

2 Oct 2009

Els mitjans publiquen que l'atur torna a pujar a Catalunya i a Espanya aquest setembre...

Les gràfiques comparatives dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea, pel que fa a la taxa d'atur, porta un mes de retràs, i ens de comformar amb veure la comparativa del mes d'agost. Espanya continua liderant en taxa d'atur a Europa, amb un 18'9%, seguida de les tres repúbliques bàltiques. Si a la comparativa del mes de juliol ja Estònia va "maquillar" les dades amb retrocedir de la taxa del juny a la mitjana del segon quatrimestre del 2009, doncs aquest mes Lituània es suma al maquillatge de les dades, publicant per a l'agost les dades de mitjana del segon quatrimestre quan ja es disposaven de dades del juliol... Recordo que la velocitat de destrucció de llocs de treball a les Repúbliques Bàltiques ha sigut equiparable a la velocitat amb la que s'han destruït places de treball a Catalunya. 

Aquí teniu la gràfica comparativa de l'agost:

I la podeu comparar amb la mateixa gràfica de juliol i juny del 2009...

 

 

 

Més articles sobre la crisi en aquest bloc:

Espanya la PRIMERA... en Atur!!!

Si a Eslovènia, amb un terç de la taxa d'atur espanyola i catalana, surten al carrer... Què ens passa aquí?

3cat24 : "L'atur a Catalunya puja però al conjunt de l'Estat baixa per tercer mes consecutiu"

 


 

El PSC i la descapitalització del Camp de Tarragona

29 Set 2009

Llegeixio un article al Reus Digital titulat "El PSC demana a CiU que no utilitzi Caixa Tarragona amb 'finalitats partidistes'", i dies després, al Tot Tarragona, llegeixo la declaració escrita enviada als mitjans pel sindicat majoritari a Caixa Tarragona, declaració on podem llegir, entre altres coses, el següent:

"Volem manifestar la nostra perplexitat davant la manca de rigor d’aquests posicionaments. El fet que siguin persones a les que se’ls pressuposa un coneixement real de la situació com un diputat al Parlament de Catalunya (ex alcalde de Tarragona), el President de la Cambra de Comerç i un representant del col•lectiu Mou-te, que alhora és treballador de la mateixa Cambra, qui es manifestin pot fer pensar que tenen una base sòlida pels seus arguments. Res d’això, només hi ha un refregit de tòpics, una invocació nostàlgica a temps passats, una manca absoluta d’anàlisi de la situació crítica per la que està passant el sector financer i una inexistència total d’alternatives vàlides."

Tots els meus respectes als treballadors de Caixa Tarragona, però que es demani en aquest comunicat la no interferència d'una de les dues parts polítiques en disputa pel cas de la fusió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya, sense esmentar com a tan culpable de la manipulació política a l'altra part, em fa dubtar de la visió imparcial del representant de la SECT pel que fa al pes de les diverses famílies polítiques en la gestió del destí de Caixa Tarragona. 

 

Em quedo, personalment, amb l'opinió del Damià, comentant la primera de les dues notícies aquí citades, me la podria fer tranquilament meva:

"Fa anys i panys que el PSC (millor dit, la seva matriu barcelonina i metropolitano-barcelonina) té decidit què s'ha de fer amb Caixa Tarragona... que alimenti amb els seus recursos a una caixa presidida per un antic lider del PSC i antic ministre de Felipe González, en Narcís Serra, primer secretari del PSC entre 1996 i 2000... Si no hi ha política barrejada amb la decisió de la fagocitació de Caixa Tarragona per part de Caixa Catalunya, que ens ho expliqui el PSC barceloní que va apostar per fer entrar l'AVE a Barcelona per Sans costi el que costi (recordeu que va passar amb el transport ferroviari des de les nostres comarques cap a Barcelona gràcies a aquella decisió?). El Camp de Tarragona paga molt car el peatge de que el Cap i Casal sigui Barcelona, ja fa més de 150 anys de descapitalització continuada per part de la capital catalana dels recursos del Camp. Les expectatives d'enviar gent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona cap a Perafort han estat reventats per la bombolla immobiliària que ha esclatat ara fa un any i escaig, just poc després de la inauguració d'una estació que no ha estat disenyada en clau del territori on es situa i al que ha de servir, sinó en clau de les necessitats de Barcelona i la seva primera corona metropolitana. La Vegueria del Penedès se la passen pel forro per poder crèixer els Barcelonins a costa dels catalans,... I ara ens permetem el luxe de que la única entitat financera de les nostres comarques desaparegui... Quins polítics i líders locals tenim, que a la que PSC-BCN vol alguna cosa es baixen els pantalons a la primera de canvi (us recordeu del Pérez corrent a donar aigua a Barcelona?)... Espero que a les properes municipals fem una bona neteja de gent sense gratitud al territori que els ha escollit com als seus representants..."

 



 

La foto més buscada...

27 Set 2009

Aquí està, sense retocar, la foto més buscada per molts aquests últims dies... El pare ja podia saber el que feia portant les seves filles on les ha portades, i al que s'exposava fent que es fotografiessin amb el President dels Estats Units Barack Obama, en un event de caràcter oficial... Particularment, aquesta foto em dóna la sensació de que encara que gairebé tothom estigui somrient, estiguem a un funeral... I la veritat és que a aquesta banda de l'Atlàntic molts estem immersos en el nostre propi funeral, gràcies al descontrol que hi ha hagut per part dels poders públics i poders fàctics durant aquests últims anys per no posar remei en el refredament d'una bombolla, que encara s'ha fet més gran i ha acabat petant... Només ens falta que la ministra de la vivenda vagi dient aquesta setmana que els preus dels pisos han de baixar fins a que es posin al preu que pugui pagar el ciutadà del carrer amb el seu sou...

Perquè quan van ocupar el govern fa més de cinc anys no van aplicar cap mesura per refredar el mercat immobiliari, i així que centenars de milers de famílies no quedessin enganxades per la bombolla immobiliària que ara volen desunflar, com sempre, pagant els ciutadans sense poder de decisió els plats trencats?

Bé, aquí teniu la foto del dol en el que vivim en aquest estat, i que el que surt acompanyant al senyor Obama no va saber aturar en el seu moment, ara fa cinc anys, quan va pasar a liderar un estat on calia actuar per no arribar a la situació on estem ara... Ens cal algú que sàpiga sumar i restar... I pensar en el bé comú... Ja que nuestro Presidente demana el dret a la intimitat de dues menors, li recordo que molts, centenars de milers de subdits del país que governa, estan perdent de cop i volta un munt de drets: dret al treball, dret a una vivenda digna, dret a menjar,... Les mesures preses aquest dissabte al Consell de Ministres ajudaran a recuperar la il·lusió perduda, o continuarem de dol per molt de temps?

 

 

 PD. Us enllaço altres articles sobre la polèmica foto:  al bloc, a Tinet, de Carles Sala Roca, a La Vanguardia un article d'Enric Juliana, article a El País, aclaració des de El Mundo, o com veuen des d'ABC que hi ha coses més importants que aquesta foto, que malgrat tot és aprofitada per descriure la situació del país...


 

Espanya la PRIMERA... en Atur!!!

25 Set 2009

Espanya la PRIMERA... en Atur!!!  és el nom d'una pàgina al Facebook a la que convido que us agregeu tots els que volgueu recordar que a Catalunya i a Espanya liderem, i de lluny, Europa amb la taxa d'atur més elevada dels 27 (bé, la taxa d'atur a Catalunya s'equipararia amb les de les Repúbliques Bàltiques, on en un any s'ha destruït llocs de treballa a la mateixa velocitat de creuer que al Principat). 
 
Aquí va la gràfica del rànquing europeu de taxa d'atur al mes de juliol del 2009:
 
 
I la podeu comparar amb la mateixa gràfica que EUROSTAT va publicar per al mes de juny del 2009:
 
 
 
Resumidament, pel que fa al mes de Juliol del 2009, la meva observació: 
 
Espanya lidera la taxa d'atur a la Unió Europea al juliol del 2009 (18'5%), seguida immediatament de les tres repúbliques bàltiques. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'5% de taxa de desocupació (font: e...urostat).

A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'4%), Austria (4'4%), Xipre (5,5%) i Eslovènia (6,0%).

(font: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/3-01092009-AP/EN/3-01092009-AP-EN.PDF)
 
 
 
Podeu llegir més opinions sobre el nostre lideratge en atur als següents articles d'aquest bloc:
 
 


 

Si a Eslovènia, amb un terç de la taxa d'atur espanyola i catalana, surten al carrer... Què ens passa aquí?

23 Set 2009

 

I per què els mèdia eslovens es fan més ressó de les problemàtiques de les empreses del seu país que els mèdia catalans i espanyols en fan dels problemes dels treballadors d'aquí?

 

 

 

 

 

 

 Font: Ràdio Hit.

Menite, da se Sloveniji obeta stavkovni val?

Zgodila sta se Gorenje in Mura. Delavci so samoiniciativno brez sodelovanja s sindikati šli na cesto. Marsikje so očitno razmere nevzdržne.  Zato vas danes sprašujemo ali menite, da se Sloveniji obeta stavkovni val?

 

Traducció:

Creieu que s'espera a Eslovènia una onada de vagues?

Han tingut lloc a les empreses Gorenje i Mura. Els treballadors han sortit al carrer per iniciativa pròpia sense la col·laboració dels sindicats. Moltes són les circumstàncies evidentment insuportables. Per aixó avui us preguntem, o penseu-hi, si a Eslovènia s'espera una onada de vagues?

 

 

 

 

I que passa amb el líder sindical d'una empresa, quan no assoleix l'objectiu de defensar els treballadors als que representa?

Gorenje: Sindikalist Krušič je odstopil (Gorenje: el sindicalista Krušič renuncia al seu càrrec)


 

Enllaços relacionats (en eslovè):

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301385

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301519

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301574

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300905

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300435

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300125

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042299866

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042299762

http://www.delo.si/clanek/88732

http://www.delo.si/clanek/88577

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/ce-v-gorenju-ne-bo-dogovora-sledi-stavka-v-celotni-panogi/212937

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/na-celo-mure-bojan-starman/212855

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/steklarji-le-do-poplacila-prispevkov/212911

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/kuntaric-delavcem-mure-pomagajte-pri-ohranitvi-druzbe/212780

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/gorenje-delavci-hocejo-najmanj-600-evrov/212870

 


 

Un espai comunicatiu audiovisual en català, és possible?

17 Set 2009

En el Facebook, el Director de l'Agència Catalana de Notícies, i important promotor de crear una xarxa de blocaires de l'escena política catalana, Saül Gordillo, ha deixat una anotació apuntant a un enllaç que comenta "Taula rodona a l'Òmnium: Televisió nacional o televisions regionals?". L'enllaç que l'acompanya apunta a una nota d'agenda que anuncia la celebració avui per part d'Ómnium Cultural, a la seva seu a Barcelona, d'una taula rodona amb el tema "Televisió nacional o televisions regionals?" ...

No m'he pogut estar de deixar un comentari meu que aquí us reprodueixo...

El que està clar és que no s'enten que no es pugui plantejar una cadena de televisió generalista en llengua catalana (respectant la diversitat dialectal) per a tots els territoris de parla catalana (si no a nivell estatal, doncs també hi ha una bona colònia de catalans a Madrid, etc...)...

Si hi ha televisions d'aquesta mena per a països com Eslovènia (2 milions d'habitants i un espai comunicatiu totalment normalitzat), perquè no podem tenir un espai comunicatiu si no normalitzat si amb presència de mitjans generalistes d'abast nacional, començant per una televisió?

Que hi vivim 13 milions de persones als territoris de parla catalana! Aixó no és un bon mercat per a les empreses de comunicació en català?...

Per cert, si cal, es pot utilitzar Internet per cobrir l'espai audiovisual, si no donen llicència per a l'emissió en televisió digital!


 

Alguns saben com fer-nos aparèixer al mapa... de forma molt negativa.

11 Set 2009

Gràcies a IC-EUiA, Catalunya torna a aparèixer en el mapa internacional... com un huracà descontrolat, com un amfitrió mancat de sensibilitat.

La cantant israeliana Noa s'ha convertit en l'esquer amb el que IC-EUiA ha decidit aparèixer als mitjans, sense importar-li el preu a pagar per la societat catalana, i sense comptabilitzar el desgast que pot reportar a la pròpia coalició política el buscar en el boicot a la Noa un motiu per aparèixer en els mitjans de comunicació. Si es volien donar publicitat gratuïta, ara que no estem d'eleccions, ho han assolit, i amb escreix, aixó sí, han assolit un efecte advers en la majoria de la ciutadania.

 

 

Ara que en menys d'un any els catalans i catalanes tornarem a exercir el nostre dret al vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, suposo que haurem d'exigir, per moltes raons, un Govern Català que encari el nostre futur amb determinació, sense caure en assolir objectius estèrils i cercant un pragmatisme del que la classe política catalana s'ha allunyat des que Pujol va decidir que algú l'havia de substituir... Ens hem quedat, políticament parlant, en una foto política catalana de fa més de deu anys, i no hem tingut des d'aleshores un Govern que es posi al dia... I ara més que mai necessitem uns governants que posin els peus a terra, el trepitgin i trobin el camí, una classe política que es converteixi en el maquinista que tregui la locomotora catalana de la via morta en la que es troba a dia d'avui el nostre país.

I espero que UC-EUiA no ens torni a posar en el mapa de les disputes diplomàtiques causades per les formes inapropiades de detentar el poder, com la que ja vam tenir amb la diplomàcia italiana a causa del tràgic assassinat de la turista Federica Squarise ara fa un any i escaig. 

 

 

 

Publicat per vpa ( Política ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

...I el Gobierno que ens hauria de treure de l'UCI...

9 Set 2009

Bé, amb l'article "Cal un canvi d'aires aquesta tardor..." vaig començar una sèrie de tres articles. En aquesta primera entrega em posiciono sobre la necessitat d'un canvi polític a Espanya per a aquesta tardor, davant uns indicadors econòmics que estan situant Espanya en el furgó de cua de les economies europees occidentals (sinó de tota la Unió Europea).  I indico dues vies per a aquest canvi, que hauria de tenir lloc abans de finals d'any: un govern de concentració (opció preferida per mi particularment, sempre que sigui un govern seriós, preparat per afrontar els reptes i ser resolutiu, i que quedi lluny de campanyes de "bombo y platillo"), o bé un avançament de les Eleccions Generals Espanyoles.

En el segon article de la sèrie, "... m'explico ... Si a Aznar li vam donar porta, a ZP...", raono el perquè en aquest canvi polític, que hauria de produïr-se durant el quart trimestre del 2009, s'ha de prescindir de José Luís Rodriguez Zapatero i tot l'equip d'assessors i afins que formen el seu cercle d'influència més immediat.

En aquest tercer article ja publico la meva travessa de persones que han de liderar aquest canvi polític (en el cas de que hi hagi consens i s'opti per la retirada de Zapatero de la vida política nacional). No m'extendré gaire. Publicaré els noms dels que, segons la meva opinió, han de liderar aquest nou govern, als que els demano sobretot seriositat, consens, fixació d'objectius i de les mesures per assolir-los, i allunyar-se de ser persones que volen destacar a les fotos en comptes de treballar als despatxos i amb els agents socials amb els que han d'acordar les mesures per treure Espanya de la crisi econòmica, i en especial de la crisi pròpia de l'economia espanyola, preparant el camí per sortir i per evolucionar en el futur amb un creixement econòmic sostenible i que arribi a tota la societat, premiant la creació de llocs de treball sobre els subsidis de supervivència. La lluita contra una taxa de 18'5% d'aturats ha de ser una de les polítiques a seguir per sortir de la crisi econòmica.

La presidència recauria sobre l'actual titular de la vicepresidència segona del Govern Espanyol i Ministra d'Economia d'Economia i Hisenda, Elena Salgado Méndez.

 

La vicepresidència primera de govern i ministre de la presidència recauria sobre l'actual lider del primer partit de l'oposició, Mariano Rajoy.

 

La resta de l'equip de govern hauria de ser consensuat per aquests dos líders del govern, conjuntament amb aquest altre quatre noms, que s'haurien de repartir el comandament de cadascuna de les quatre àrees en que es dividirien els diversos ministeris fixats pel govern espanyol de concentració per lluitar contra la crisi econòmica nacional: 

Alfredo Pérez Rubalcaba,

 

Josep Antoni Duran i Lleida,

 

Alberto Ruíz-Gallardón

 

i Uxue Barkos.

 

 

Dessitjo que totes les forces polítiques es prenguin seriosament aquesta necessitat de canvi i nous aires, per atacar uns reptes en els que ens va el conservar el nivell de benestar social actual, per apuntalar-lo, i quan arribin temps millors, tornar a avançar. 

 

 


 

... m'explico ... Si a Aznar li vam donar porta, a ZP...

8 Set 2009

Si l'altre dia vaig escriure un article més genèric, titulat "Cal un canvi d'aires aquesta tardor...", avui em toca mullar-me, i pronunciar-me sobre el meu anterior article en aquest bloc, que pretenia ser més obert.

Avui toca la concreció, doncs si demano un govern de concentració, hauré d'explicar què és el que vull més concretament. Bé, per ara explicaré el que no vull.

M'està fantàstic que des del Partit Popular hagin desaparegut del panorama polític personatges com José María Aznar o Eduardo Zaplana. M'incomoda que personatges com Alejo Vidal Quadras o Jaime Mayor Oreja tinguin càrrecs tan importants dins els organigrames de les institucions de la Unió Europea, però com a qualsevol votant disconforme amb ells, m'incomodaria més que continuessin amb els seus discursos incendiaris dins la política catalana i espanyola respectivament (consol de tontos, el meu).  

L'actual aposta del Partit Popular per ser liderat per Mariano Rajoy, i els canvis efectuats en l'organigrama intern del seu partit, malgrat perdre la batalla davant ZP a les últimes Generals, apropen el Partit Popular dins el marc de centralitat política amb la que més fàcilment m'identifico com a espai polític proper. Malgrat tot, com en tot partit, hi ha diversos corrents, i a Rajoy no li queda més remei que carregar amb decisions anteriors a la seva presa de posessió real com a líder del PP, com és el cas que ens crucifica tant als catalans del recurs contra el Nou Estatut de Catalunya, per mantenir la pau interna del partit. Però les veus anticatalanes dins el Partit Popular ja no criden tant com abans (una altra cosa és que sociològicament parlant, aquest anticatalanisme ha deixat una gran petjada dins la societat espanyola, i aixó costarà d'arreglar-ho per molt de temps, i el mal fet contra la societat catalana des de les antigues cúpules directives del PP perdurarà per molt de temps malgrat que la nova direcció intenti corregir aquest defecte).

Per una altra banda, tenim un Partit Socialista Obrer Espanyol que ens va conquerir a tots el cor amb un José Luís Rodriguez Zapatero que ens obria l'esperança a un canvi demandat  per tota la societat espanyola després de vuit anys de cavernes i masmorres, subjugats al govern de José María Aznar, i la veritat, el seu tarannà obria, i va obrir, les portes a l'esperança. I els missatges contra les mentides, sobre les quals es defenien i basaven el seu poder Aznar i la seva èlit, van triomfar davant l'última gran manipulació de l'11-M, un atemptat molt greu contra la societat madrilenya i espanyola que va voler ser utilitzat per Aznar per refermar-se, i que la pròpia manipulació el va portar al seu lloc, a l'oposició, amb una llista aleshores ja encapçalada per un Mariano Rajoy que encara no havia pogut sortir del niu, sota la pressió de l'aparell d'Aznar i els seus.

Zapatero va ser efectiu, i va fer el seu primer joc de mans traient les forces militars espanyoles d'Iraq, i ben fet que va fer... Però el que en un principi era un do, poc a poc l'ha anat convertint en un gegantet de peus de fang. El seu tarannà, davant de la intransigència verbal d'Aznar, era diabòlicament encisador, i va començar a prendre decisions, com la retirada de forces d'Iraq o la legalització en forma de matrimoni de les parelles homosexuals, que no comportaven cap despesa pública important, però que eren exigides per la societat.

L'economia espanyola creixia a una velocitat innaccelerable que va prendre embranzida durant l'últim govern González, i que va tenir la seva continuació durant els vuit anys de govern Aznar... Però aquell mateix tràgic 11-M havia de marcar un canvi de tendència a l'economia espanyola, i qui va prendre les regnes del poder aleshores, Zapatero i els seus col·laboradors, no ho van saber ( o voler ) veure, quan era la seva responsabilitat identificar-ho i començar a prendre mesures de refredament.

Durant l'últim govern Aznar, la vivenda a Espanya va multiplicar el seu preu per dos, i es situava a nivells que comencaven a posar aquesta necessitat bàsica fora de l'abast dels sous mitjans espanyols... I durant el primer govern Zapatero, la vivenda a Espanya va tornar a multiplicar el seu preu per dos, mentre els sous no van crèixer al mateix nivell ni de bon troç. En aquests vuit  anys, Espanya va passar a formar part de la Zona Euro, i la pesseta va ser escombrada del mapa, mentre la sobirania monetària va ser cedida en las seva major part al Banc Central Europeu.  

Hem assistit durant vuit anys a un escalfament de l'economia espanyola insostenible, i no hem tingut un govern capaç de pronosticar que com més amunt anèssim en aquesta bombolla, el pet seria més gros. Malauradament, els primers signes inqüestionables de crisi econòmica es van presentar tot just desprès que José Luís Rodríguez Zapatero tornès a ser escollit President d'Espanya. Un Zapatero que es fregava les mans de veure com la locomotora (sic) econòmica espanyola feia el sorpasso a la veterana locomotora italiana, i amb l'objectiu fixat ja en superar la vetusta França...

Però ha arribat la crisi financera mundial, i el castell de cartes sobre el que es basava l'economia espanyola i la política econòmica del govern Zapatero ha cedit, i ara el gegantet de peus de fang veu com Espanya lidera la llista d'aturats de la unió europea, posant un de cada quatre aturats, i el Royal ha deixat de fer efecte en el pastís de la construcció

Recordem que apostes tan innovadores, i fins i tot justes, del Govern Zapatero queden en aixó, en un joc d'apostes, i que la rifa l'ha de viure el ciutadà, calculant si li tocarà o no l'ajut que es desprén per la Llei de Dependència (que sí que li toca, per llei, però és que ens hem quedat curts en recursos), i si la cobrarà abans de que no la pugui gaudir; o esperant el jove que amb els estalvis pugui pagar el lloguer del pis amb el que vol independitzar-se, un lloguer que ha decidit pagar doncs l'Estat li subvencionarà una part... però la subvenció, ja aprovada fa mesos i mesos, no arriba! 

Jo, com a mínim, de jocs de mans ja n'estic fart, i la situació social i econòmica a Espanya no necessita d'il·lusionistes que ens maravellin, fent creure coses que no són. A l'equip Aznar ja se li va donar porta per aquesta raó, i en aquests moments, el senyor Zapatero i tot el seu estudi de creatius ja pot tornar cap a casa, doncs no volem viure d'il·lusions mentre comencem a patir gana... El que volem és tots plegats posar-nos mans a la feina i aplicar solucions per sortir el més ben parats d'aquesta immensa estavellada social i econòmica que, ara fa un any, el senyor Zapatero encara es negava a reconèixer. Zapatero, ves a prendre unes copes de vi amb el teu amic Aznar, que ja trobarem un altre que ho faci millor que tu... I aquest canvi és per ja!

 


 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 32 33 34  Següent»