Dimecres, Octubre 31, 2007

Davant la presa de pèl, la realitat...

31 Oct 2007

 

 

 

L'espectacle a l'hemicicle del Congrès Espanyol pel que fa al debat sobre la situació de les infraestructures a Catalunya és vergonyós... Tot el que he vist i escoltat és només façana, i ningú aporta solució alguna... La veritat és que la solució al problema de rodalies i regionals per tal d'entrar a Barcelona per Sants ja només és una: SANTA PACIÈNCIA.

La decisió que es va prendre l'any 2002 de que definitivament l'AVE o Tren d'Alta Velocitat (TAV) entraria a Barcelona per Sants va ser la sentència de que quan les obres del AVE arribessin a les portes de l'estació de Sants, innevitablement, el servei ferroviari des de les comarques del sud de Catalunya amb la capital catalana s'haurien de cancel·lar durant el periode de temps en que es culminessin les obres d'infraestructura en un tram que acull el tram de vies ferroviàries amb més trànsit de tot l'Estat Espanyol, encaixonat entre blocs de vivendes a dues bandes, i amb una línia de metro (la línia 2 del metropolità de Barcelona) que només donaven una solució, que era que mentre es fessin les obres d'implantació de l'AVE en el tram Bellvitge-Sants, de quatre vies d'amplada peninsular ens quedariem, en el millor dels casos, amb només dues disponibles, i amb un espai tan petit per a moure tota la maquinària per construir la nova infraestructura havia d'afectar per força la circulació normal d'unes línies de rodalies i regionals que ja en una situació normal acumulen retards diaris d'entre cinc minuts i mitja hora de durada, de temps perdut diari per a centenars de milers d'usuaris que ningú retribuirà.

L'innevitable ja ha passat, i la decisió que es va prendre l'any 2002 és la veritable culpable de la nefasta situació actual. Ara els polítics es dediquen a tirar pilotes fora, tan sigui Zapatero, com Rajoy, com Mas, com Montilla... Es demana la destitució de la Ministra d'Infraestructures Magdalena Álvarez. N'estic d'acord, però també n'estic d'acord amb la defensa pròpia que fa la ministra de la seva negativa a deixar el càrreg. No es pot castigar només a una persona, que s'ha trobat amb el problema sense haver participat activament en la decisió que l'ha provocat, quan en el consell de ministres hi ha un altre ministre que sí que està implicat en aquesta decisió. Sí, només si dimiteix, i exigim la dimisió, de l'ex-alcalde de Barcelona Joan Clos, podrem aleshores també demanar la dimisió de Magdalena Álvarez.

Joan Clos va ser la bandera de la capital catalana per a fer que el govern estatal liderat per José María Aznar i el moribund últim mandat de l'expresident català Jordi Pujol (que va tenir una última legistatura deplorable en relació amb tota la tasca de govern que Catalunya li ha d'agraïr en les legislatures anteriors) acceptessin les presions de l'aparell metropolità del PSC que va forçar que l'AVE arribés a Barcelona per Sants, i en concret per l'estret i amb alta intensitat de circul·lació corredor ferroviari entre el Prat i Sants Estació.

Sempre ens queixem de Madrid, i del seu centralisme, però la desfeta de l'AVE i la seva afectació sobre el sistema de rodalies i regionals centralitzat en l'estació de Sants de la capital catalana és conseqüència directa d'una altra visió egocèntrica del territori per part dels poders fàctics de la ciutat de Barcelona i dels municipis que conformen l'anomenat primer cinturó metropolità (i en especial els que pertanyen a les comarques del Baix Llobregat i del Barcelonès).

Es hora de que el territori que s'extèn més enllà del Delta del Llobregat i del Barcelonès es posi ferm, i exigeixi que a partir d'ara el mapa de Catalunya passi per un mapa en xarxa de tot el territori, en que no es pensi només en fer el millor per a Barcelona o evitar el pitjor a Barcelona... El millor per a Barcelona era l'AVE a Sants, però alhora aquesta decisió era la pitjor per al territori català, doncs es tallava el cordó umbilical ferroviari entre el sud de Catalunya i Barcelona, en concret, i entre tot Catalunya i Barcelona en general. I queda demostrat que tallant el cordó umbilical, Barcelona perd la seva capacitat de capitalitat de tot el territori, doncs no sap gestionar conjuntament els interessos de la ciutat amb els  interessos del territori del que se suposa que n'és la capital.

I com aquesta, moltes altres decisions que sempre miren que Barcelona sigui la millor ciutat del món, tancada entre el Tibidabo i la Barceloneta, entre la desenvocadura del Llobregat i la desenvocadura del Besós, i extraviada enmig del territori del que diu que vol ser capital, que és Catalunya.

Per començar a posar les coses al seu lloc, no demaneu a la Magdalena Álvarez que se'n torni a casa... No només demaneu aixó, prèviament, en Joan Clos també ha de deixar d'exercir de tota responsabilitat política, demostrada la seva inneptitut... Com tam bé va retratar el suposat gran èxit del Fòrum de les Cultures...

fracàs [Respon]

doncs així ens trobem els de comarques cada dia i no en diuen res a la premsa, però quan toquen al cap i casal corremi tots, per mi que els bombin !!!

Comment by Té la mà Maria (11/01/2007 09:30)

 

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: