Dimarts, Juny 26, 2007

Renfe nostra de cada dia...

26 Jun 2007

 

P1000067

Per sort, fa temps que la meva vida diària no depend de la RENFE, encara que les causes d'aquest fet no van ser gens agradables pel que fa a les conseqüències que va patir la meva carrera professional (els acomiadaments improcedents que apliquen de forma indiscriminada moltes empreses, per tal de reduir costos laborals incorporant a les places buidades treballadors professionalment menys preparats i amb sous més baixos no són sant de la meva devoció, per experiència pròpia).

Durant quatre anys, arribar a la feina, per a mi, era quelcom que depenia de la Renfe. Fa quatre anys, l'acomiadament improcedent que va aplicar sobre mi la meva exempresa de serveis informàtics, Transiciel (actual Sogetti), va tallar de socarrel aquesta dependència, doncs a conseqüència d'aquell fet vaig decidir tornar a viure al Camp de Tarragona, i intentar obrir una nova carrera professional. Finalment, però, he hagut de tornar a les empreses de serveis informàtics. Creuem els dits de no trobar-nos amb una empresa com Transiciel pel camí.

La meva vida diària, en els dias laborables, estava lligada a la línia C2 de Renfe, en concret dels trens del tram Sant Vicenç de Calders - Vilanova i la Geltrú - Sants - Passeig de Gràcia. Quan em vaig assabentar que el Tren d'Alta Velocitat (conegut com a AVE) faria cap a Barcelona per l'Estació de Sants, ja vaig tremolar, i el meus temors, parlem de l'any 2002 com a mínim, s'han converit en una realitat de la que el destí m'ha fet fugir a temps. No vull estar a la pell dels treballadors, estudiants i malalts que cada dia han de fer el trajecte amb el tren fins a Barcelona amb la linia C2 de Renfe. L'alternativa, viatjar en autobusos de la companyia Monbús, és gairebé inviable pel trajecte i la seva durada, especialment per als residents dels municipis més al sud de Vilanova i la Geltrú. Milers d'usuaris venuts cada dia als dessignis de la Renfe, pendents de decisions que cauen en la desídia preses a 600 quilòmetres de distància, però de la que també en són en gran part responsables els nostres representants polítics municipals i, sobretot, autonòmics.

El Govern Montilla, com en el seu dia havia de fer el Govern Maragall, ha de clamar al cel per tots els catalans i catalanes que cada dia sacrifiquen, a més del temps del trajecte oficial imprés en els horaris de la Renfe , per arribar a les seves destinacions laborals, educadores o d'altres naturaleses diverses (qüestions de salut, administratives o judicials), han de sumar minuts, quarts d'hora o potser encara més unitats temporals al temps que han de restar de la seva vida per qüestions de mobilitat, a causa de les distàncies cada cop més grans que s'estableixen entre els punts de residència i els llocs de treball o estudi... I després s'omplen les boques sobre harmonitzar la vida familiar i laboral!!!!

Feia temps que no es donava un problema "greu" a la xarxa ferroviària de Renfe a Catalunya (els problemes diàris, que suposen pèrdues d'entre deu minuts i mitja hora diària de temps personal ja no es compten, quina vergonya haurien de tenir als qui els correspongui). Aquest divendres, però, un Euromed, per sort sense passatgers, s'estavella a l'estació del Prat de Llobregat, on anava a una velocitat molt pel damunt de la màxima fixada (hauran fallat els sistemes de seguretat?). Un dia laborable (per sort només un!!!) i un cap de setmana la xarxa de rodalies de Renfe (als mitjans de comunicació sempre parlen de les Rodalies de Barcelona, però s'obliden que també hi va gent a estudiar o a treballar a Barcelona cada dia que venen de Reus, Tarragona, Salou, Torredembarra, Altafulla, Girona, ... i que depenen del servei que ara s'anomena de Mijta Distància - bé, als seients dels vagons hi posa "Media Distancia"-) s'enfonsa, i amb ella la mobilitat de la gent, que veu perillar un altre cop els seus llocs de treball per no poder complir amb les seves obligacions laborals, i que veuen com la seva vida familiar també queda menyspreada pels poders públics en mans dels quals està el bon servei de la mobilitat que s'ha d'oferir a la ciutadania.  

A tot aixó cal afegir que el tram de via entre Sant Vicenç de Calders i l'Estació de Sants a Barcelona és un embut per on hi transiten per dues vies trens de rodalies, mitja distància (regionals) i llarga distància (on es colen trens de velocitat alta com l'Euromed, que no tenen vies segregades)... Ah, i se m'oblidava, els trens de mercaderies!!!!! 50 quilòmetres de via ferroviària doble de la que no se li pot demanar més, i amb un increment important de demanda de mobilitat que cada cop és més impossible d'absorvir.

Així doncs, tenim que quan es talla la circulació de forma total (amb tallar només una de les vies en una part del tramp Sant Vicenç-Sants, ja no us conto quin drama es crea), els trens regionals i de llarga distància es veuen obligats a circular per la via de Vilafranca, que en la seva major part és un trajecte de VIA ÚNICA. Així, doncs, la C2 i la C10 queden tallades, i de retruc la C4 i la nova C7 veuen limitats el seu funcionament a l'haver de compartir els seus minsos recursos amb trens regionals i de llarga distància que habitualment passen per la línia de la costa...

No sé quan acabaran totes aquestes misèries del transport públic ferroviari de la Catalunya Nova, però aquí van alguns punts que crec que s'han de prendre en consideració per tal de començar a solucionar ja aquest punt crucial de la vida de desenes de milers de persones (per no dir centenars de milers) que en tenen dependència per al desenvolupament de la seva vida laboral i familiar del bon funcionament d'un servei públic com és el de la Renfe:

1. Desdoblament de la via Sant Vicenç de Calders - Vilafranca del Penedès - Martorell - Molins de Rei - Hospitalet - Sants. D'aquesta manera, les linies C2 i C4 poden veure's alleugerides del pas de trens de llarga distància, així com dels de les linies de regionals que no tenen aturada en el tram de la costa (principalment a Vilanova).

2. Creació d'una nova linia de regionals que uneixi Lleida, les Borges Blanques, Montblanc, Reus, Tarragona, Torredembarra, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca del Penedès, Martorell, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola Universitat, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Maçanet-Massana, Girona i Figueres, que possibiliti la movilitat directa de treballadors i estudiants de les tres capitals de demarcació i la segona àrea econòmica de Catalunya, el Vallès, on cada cop més hi ha una xarxa d'empreses de la que la resta de catalans i catalanes no ens podem desentendre per al desenvolupament de les nostres carreres professionals i universitàries.  

La unió de Lleida, Tarragona i Girona a través de l'Ave es queda curta (i ben curta de mires), i en especial a l'àrea del Camp de Tarragona, on és més ràpid arribar a Barcelona amb un tren convencional que desplaçar-se a l'Estació de Camp de Tarragona amb transport privat o públic per agafar un tren que et porti a Barcelona.

I la demanda de mobilitat entre les tres àrees metropolitanes dels caps de demarcació i l'àrea del Vallès és una realitat que va en creixement, i no ens hi podem amagar. L'eix de l'AP2-AP7 necessita d'un eix paral·lel ferroviàri.

3. Traspàs immediat de tota la xarxa ferroviària de Catalunya a la màxima representació política del país, la Generalitat de Catalunya, amb la dotació econòmica suficient i imprescindible per a fer viable el manteniment i les noves inversions necessàries per a facilitar la mobilitat sostenible i la competitivitat del territori davant la globalització a través del transport públic ferroviari.

I encara es poden fer més demandes, però aquestes tres que acabo de fer crec que són vertebradores de tot el territori català. Altres punts del meu pensament sobre la xarxa ferroviària a Catalunya i al Camp de Tarragona els trobareu expressats en els següents articles publicats en aquest bloc :

Alguns apunts sobre la gestió del nostre territori...

L'AVE del Clos...

Estació Camp de Tarragona

Transport Públic al Camp de Tarragona... Somiant un millor transport públic...

Proposta de sistema ferroviari de rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre (l'article anterior pot marcar certes variacions respecte aquest, que el vaig escriure amb anterioritat).

 

 

Publicat per vpa ( Territori ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg


 

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: