Dilluns, Octubre 23, 2006

L'AVE del Clos...

23 Oct 2006

Cada dia vaig a treballar a Barcelona. Abans, quan vivia a Cubelles, a la comarca del Garraf, gairebé només es podia comptar amb el sistema de rodalies de RENFE per fer-hi cap. Després, una regularització encoberta de feina a l'empresa on treballava em va fer optar per canviar de lloc de residència, i anar a viure a Reus, més a prop de la família. Un intent de treballar com a autònom no va reeixir, i vaig optar a treballar a Barcelona, continuant visquent a Reus. SORT QUE VAIG EN AUTOBÚS A LA FEINA!!!!!...

Obres de l'AVE a l'Hospitalet de Llobregat, prop del punt de connexió de la línia de RENFE Sant Vicenç de Calders-Vilanova-el Prat-Sants amb la de Sant Vicenç de Calders-Vilafranca-Martorell-Sants (Font: un usuari del fòrum sobre infraestructures http://skyscrapercity.com/)

Quan vivia a Cubelles encara no hi havia obres de l'AVE al Prat, ni a Bellvitge, ni a Santa Eulàlia, ni a Sants. I el sistema de rodalies de Renfe es podia considerar ja deficient. Retards, aturades tècniques sense explicacions, eran el pa nostre de molts dies. Arribar cinc minuts més tard de l'hora prevista segons els horaris era una cosa diària. Arribar deu minuts tard força habitual, i aturades de vint o trenta minuts no podien mancar un cop al mes. Sense comptar amb les tempestes del setembre, que provocaven el tall de la circulació dels trens any rera any alguns dies, a saber qui tocava aquell any, i et feien fer mans i mànigues per arribar a la feina. I que no et miressin malament a l'arribar-hi tard.

Els caps de setmana anava a veure a la família, repartida entre Tarragona i Reus. Per a aquests desplaçaments la RENFE continuava essent també el meu mitjà de transport. I molts cops, quan anava a agafar en tren per tornar a Cubelles el diumenge a la tarda, fins i tot a Reus et podies trobar que havies d'anar dempeus fins a Barcelona (ja no diguem si agafaves el mateix tren a Tarragona).

Aixó em va fer enviar un escrit acompanyat de fotos d'aquesta deplorable situació a diversos mitjans de comunicació. L'article va aparèixer immediàtament a l'edició de Tinet Digital (acabo de cercar el text de la notícia a Tinet Digital, però no he aconseguit localitzar-la), i dies després la delegació de TV3 a Tarragona es va posar en contacte amb mi per fer un seguiment de la situació sortint de l'estació de Reus i fins a Torredembarra, podent comprovar que des de Reus la gent anava dreta. Com per a gravar el reportatge, TV3 va haver-ho de notificar a la RENFE, ves per on, aquell dia van substituir els vagons dels antics Catalunya Exprés, on la gent fins i tot s'asseia en els prestatges reservats a l'equipatge, en un raconet rera alguna de les portes d'accés als compartiments de seients, per un Catalunya Exprés de la nova fornada que actualment circulen en més ocasions. El reportatge es va gravar abans de l'última campanya electoral al Parlament de Catalunya, però no es va poder transmetre per falta d'espai en els telenotícies fins passades aquestes eleccions, d'on Pasqual Maragall sortiria escollit president de la Generalitat. Va sortir al Telenotícies Comarques, però el que ja no m'esperava és que el mateix Carles Francino introuria el mateix reportatge en el Telenotícies per a tot Catalunya.

Malauradament, la seva emissió va coincidir amb el dia en que em vaig convertir en un més dels molts acomiadats per la meva antiga empresa, on en comptes d'aplicar expedients de regulació, semblava que feien el sorteig de la ONCE, i cada setmana surtien un o dos premiats amb l'acomiadament, encara que alguns cops podien arrivar a ser-ne vuit de cop.

D'aixó n'estem parlant de fa tres, i quatre, i cinc anys enrera. I els gestors dels transports de l'area metropolitana de Barcelona, pel que feia a les mancances del servei de rodalies, ja n'havien d'estar al corrent. Totes les linies de rodalies de Barcelona van a parar a Sants (encara no s'havia obert la última línia que connecta Martorell amb el Vallès, la primera línia de rodalies relativament descentralitzada, però que igualment mor a Sants). I tots els recorreguts provinents del sud de Barcelona (rodalies, regionals i llargs recorreguts) han d'accedir obligatòriament a Sants, a través de la línia provinent de Sant Vicençs de Calders via Vilanova i la Geltrú, excepte els rodalies provinents de Vilafranca del Penedès i Martorell.

En els primers esbossos de l'Alta Velocitat cap a Barcelona plantejaven que l'Ave arrivaria a Barcelona aturant-se a la gran zona ferroviària de la Sagrera venint pel Penedès i el Vallès Occidental, amb estació a Sant Cugat. Però molts poders fàctics van fer desestimar aquesta opció, i van potenciar l'arribada de l'AVE a Barcelona passant per l'Aeroport del Prat.

Fins aquí, tot bé, però aleshores als grans gestors barcelonins se'ls va acodir que l'AVE havia de creuar Barcelona. I es van plantejar dos recorreguts possibles. Un passant per la zona portuària, i arribant fins a la infrautilitzada i renovada Estació de França.

Però el ara ja ex-alcalde de Barcelona Joan Clos va decidir que l'AVE haviar de creuar la ciutat de Barcelona entrant per Sants, i sortint per la Sagrera, i fins i tot amb una estació a Passeig de Gràcia... I aquí van començar tots els maldecaps que durant aquests últims mesos s'han agreujat en el servei d'accés a Barcelona amb la Renfe. Coneixent les deficències habituals del servei de Renfe quan no hi havia obres, i havent dues alternatives menys agresives davant les necessitats quotidianes de movilitat, i segurament més econòmiques i ràpides d'implementar (Sagrera via Vallès i Estació de França via Zona Franca), el senyor Clos va decidir que l'AVE havia de passar a tocar els fonaments de la Sagrada Família, o millor dit, havia d'arribar a Sants...

Els usuaris habituals (i no habituals) de RENFE que accedeixen a Sants per Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú i el Prat de Llobregat, siguin de rodalies, regionals o llargs recorregut, i que no tenen una altra alternativa ferroviària, pateixen de forma directa una decisió de caire totalment centralista, i sobretot, suïcida, i que sembla que tal com van les obres ja no té marxa enrera (canviar ara d'alternativa, amb tots els diners públics que s'han gastat ja en les obres?!).

L'AVE s'ha convertit en el suïcidi econòmic actual de la ciutat de Barcelona, i de pas, de gran part de Catalunya. Volen potenciar l'ús del transport públic, i segresten els passatgers durant hores en trens aturats o a les andanes de les estacions. Ara que el que ja es podia preveure (quan encara vivia a Cubelles tremolava de pensar que arribaria aquest moment, i ves per on, ha arribat) ja no es pot aturar i provoca tot aquest desgavell, penso que ha quedat clar la incopetència de l'actual ministre d'indústria, justícia i turisme de l'Estat Espanyol. Esperem que Clos no es converteixi en el substitut de Montilla com a presidenciable per Catalunya. Catalunya no és mereix un gestor tan ineficaç, i que malgasta de forma tan alarmant els diners que paguem els contribuents.

Publicat per vpa ( Territori ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (1)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg


 

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: