Bloc del Catarrà

Per renovar el permís de treball caldria fer una prova de català

La presidenta del CCC analitzant la situació del català al Principat (Foto: David Ramos/Diari d'Andorra)

ENTREVISTA A TERESA CABANAS, PRESIDENTA DEL CENTRE DE LA CULTURA CATALANA (Diari d'Andorra, 25 de setembre del 2006)

“Per renovar el permís de treball caldria fer una prova de català”

La presidenta del CCC, Teresa Cabanas, creu que cal fer proves d’idioma en les renovacions del permís de treball i que hi ha d’haver quotes de cinema en català.

ENTREVISTA TERESA CABANAS, PRESIDENTA DEL CENTRE DE LA CULTURA CATALANA

“El Govern ha d’imposar quotes perquè els cinemes emetin pel·lícules en català”

Jesús Domene
Andorra la Vella

–El CCC treballa amb la cultura i la llengua catalana, però des de quines perspectives?
–“Sobretot ens basem en la promoció i la defensa de l’idioma. És a dir, nosaltres en el que incidim és en el fet que s’ha de fer complir la Llei del català, perquè no hi ha gaire insistència en el seu respecte. I també treballem en l’impuls de tots els projectes que s’enceten des del país, col·laborant molt estretament amb el ministeri de Cultura.”
–Diu que no s’aplica la llei. Però s’ha de canviar el text?
–“No, perquè crec que no és una llei tan mal feta. Però hi ha molta dificultat en la seva aplicació, i s’ha constatat. Hi ha hagut moltes denúncies que no s’han tractat perquè ningú no les ha seguit. Tot allò que té a veure a fer complir alguna directiva és embullat, i sobretot en el cas de la llengua sembla que ho és encara més.”
–Falta de voluntat de l’administració, llavors?
–“Jo diria que hi ha més falta d’interès que no pas de voluntat, perquè si no hi hagués cap mena interès llavors no se’n preocuparien gens! A veure, tant el ciutadà com l’administració se’n preocupen i en són conscients, però insisteixo que falta prou interès. I potser també li manquen, a l’administració, els recursos necessaris. No és que la vulgui excusar de les seves obligacions, perquè si es redacta una llei també s’ha de disposar de tots els mecanismes necessaris per fer-la complir.”
–Parla del fet que cal aplicar la llei, però en quina situació es troba, ara mateix, l’ús social del català?
–“Molt malament. Fins i tot la mateixa administració, amb els estudis que ha fet, ho ha posat de manifest. A més, només cal anar pels carrers per adonar-se de com està el panorama. Senzillament, costa moltíssim parlar en català.”
–Però cap a on ha evolucionat la situació d’ençà que el CCC va començar a treballar?
–“A veure, s’ha avançat, i molt, en la denúncia i en la presa de consciència per part dels ciutadans que el català no té l’ús social que hauria de tenir. Però a la pràctica no hem evolucionat positivament en tots aquests anys. De fet, m’atreviria a dir que hem anat enrere. Per exemple, als patis de les escoles ara es parla molt més castellà en comparació amb el català que fa vint o vint-i-cinc anys.”
–Quina n’és la causa?
–“La immigració ha estat el gran problema. A veure, no vull pas dir que sigui culpa de l’entrada d’estrangers en si mateixa, sinó que hem donat massa facilitats perquè accedissin al mercat laboral. A més, hi ha poca gent que sigui conscient que a Andorra es parla el català. Per exemple, com pot ser que a una persona que ve a treballar durant sis mesos, i que a més no sap ni quin és l’idioma oficial, se li demani que el parli?”
–Diu que no vénen informats els treballadors temporers. També els falta motivació?
–“Home, aquesta gent que només ve a treballar sis mesos l’únic objectiu que té, la majoria, és guanyar un sou, estalviar uns diners i marxar cap a casa.”
–I les persones que estan instal·lades al Principat des de fa molts anys, ho estan, de motivades?
–“Tampoc, perquè no els fa cap falta. A veure, en conec moltes que es defensen en català, però hi ha qui fa quaranta anys que viu aquí i no el parla. I no em pot pas fer creure que no el podria parlar mínimament.”
–Quina part de responsabilitat tenen els empresaris, de tot plegat?
–“A veure, la llei del català obliga les empreses a atendre els clients en català, fet que no vol dir que s’hagi de parlar. Però després vas a algun establiment i veus que molts dependents no t’entenen.”
–Llavors, s’ha d’exigir, a l’hora d’atorgar els permisos de treball, que els sol·licitants sàpiguen o almenys entenguin el català?
–“Nosaltres defensem que a la primera o segona renovació del permís es faci un examen de llengua catalana i creiem que no és gens estrany que si algú vol residir al Principat com a mínim entengui el català. De fet, ja li vam comentar anteriorment al ministeri d’Interior. I ens van dir que ho estudiarien, perquè no hi estan pas en contra.”
–En el camp del cinema, el cap de Govern va destacar que s’està fent un esforç amb la difusió de pel·lícules en català adreçades al públic infantil. Això és suficient?
–“No, i aquest és un problema a bastament discutit. A veure, aquí ens trobem amb un problema de fons, i és que darrere del doblatge o la subtitulació hi ha interessos econòmics.”
–Quina opció defensen, la subtitulació o el doblatge?
–“La subtitulació. A Portugal, per exemple, estan molt acostumats a veure aquest tipus de films, i des del CCC creiem que seria una fórmula senzilla perquè els portuguesos coneguessin l’idioma sense gaire esforç. Perquè el que tenim és un problema greu. I crec que el Govern ha d’imposar quotes als cinemes perquè emetin pel·lícules en català.”
–Però l’explotadora és una empresa privada.
–“Bé, penso que seria una bona manera d’incidir-hi, tot i que això ho dificulta. Però és al·lucinant que en un país en què la llengua oficial és el català al cap de l’any gairebé totes les pel·lícules que s’hi projectin siguin en castellà.”
–I com valora la tasca realitzada per la televisió pública?
–“Fa poca tasca de difusió. És a dir, amb ATV el problema que hi ha és que no té recursos econòmics per ser una televisió forta. I a veure, durant moltíssimes hores a ATV es passen videoclips que, a més, no són en català. De tota manera, en la resta de la programació fa un esforç important, però, és clar, es fa el que es pot.”
–També s’han d’imposar quotes a ATV?
–“Insisteixo que pel que fa al tema de les quotes tot el que sigui afavorir el català ho trobo poc, perquè la situació és dolenta. Molt dolenta.”
–Cap a on han d’anar les polítiques oficials, a banda de la imposició de mínims als mitjans i al cinema?
–“A mi no m’agrada dir que les coses s’hagin d’obligar o imposar, però com que sembla que no ens movem si no és així, crec que la pressió oficial hauria de ser més forta. Insistir a la gent que conèixer el català és bo perquè és l’idioma d’Andorra, però sense esclafar el que cadascú pugui emprar i conèixer la seva llengua materna.”

“Cada cop costa més fer actes perquè tenim menys recursos”
–Tenen prou suport de l’administració?
–“Fins ara, el Govern ens ha donat els recursos que han permès, sense gaires alegries, tirar endavant les nostres activitats. Però cal dir que el tant per cent que s’augmenta de la subvenció no arriba pràcticament ni a l’IPC. Per tant, cada cop costa més fer actes perquè tenim menys recursos.”
–Això fa que no puguin ampliar la seva oferta d’iniciatives?
–“No és només qüestió de diners. A veure, si tinguéssim més diners, podríem alliberar una altra persona, amb la qual cosa hi hauria més temps material per organitzar coses.”
–I pel que fa als projectes que presenten al ministeri de Cultura, hi ha un suport ple?
–“Sempre hi ha suport institucional, i hi ha moltes activitats en què s’està implicant, com ara la Mostra de teatre, què es van comprometre a organitzar des de Cultura. Jo sempre dic que tot el que pugui fer l’administració per alliberar les associacions és bo, perquè ens permetrà tenir inventiva i crear noves iniciatives.”

“Falta gent per al programa de voluntaris”
–Una de les iniciatives que organitzen des del CCC és la de Voluntaris per la Llengua. Com valoren el grau de participació dels ciutadans que exerceixen de professors i dels que volen aprendre l’idioma?
–“Falten ensenyants per al programa de voluntaris. I en canvi hem tingut una llista d’espera dels que volen aprendre.”
–Quina lectura se’n fa des del CCC d’aquesta situació?
–“Que això demostra que a la nostra societat li falta la sensibilització suficient per creure que això funciona. I és un èxit rotund pels resultats que dóna. De fet, crec que és la cirereta de tots els actes que organitzem des del centre. A més, tenim l’anècdota d’una persona que va ser aprenent i al curs següent ja va poder exercir com a voluntària ensenyant.”
–Per què és tan bona aquesta iniciativa?
–“Perquè a la persona que ensenya no li costa gaire, i a qui aprèn encara menys. Només es tracta de quedar per conversar amb l’aprenent i parlar.”
–De tota manera, han pensat en algun tipus de reorientació d’aquesta iniciativa?
–“No cal, perquè funciona bé. A més, consta d’una estructura que funciona en d’altres indrets. Això no vol dir que no puguem impulsar alguna altra idea. I, a més, el Govern té cobertes d’altres iniciatives, com ara els cursos de català, cosa de la qual mai se n’ha encarregat el CCC perquè el ministeri sempre els ha ofert de manera gratuïta i a més amb molts horaris.”
–Quin balanç fa d’aquests onze anys d’activitat del CCC?
–“En els actes públics, com ara la Mostra de cinema, creiem que més que èxit de públic sí que tenim molta ressonància institucional i de premsa.”
–Què es pot fer per animar la gent?
–“Les activitats culturals atrauen poca gent, i aquesta és la realitat. Què es pot fer? Precisament és un àmbit en què s’esmercen tots els esforços, allà on es fan més díptics o passamans. Però, és clar, costa que després d’una jornada laboral molt dura algú vagi a un acte cultural.”

Afegeix un comentari