Dilluns, Desembre 18, 2006

Clam contra el tancament del Circuit Català de TVE

18 Des 2006

Reprodueixo una carta oberta d'Àngel Casas, presentador de televisió que durant molt de temps ha dirigit i presentat programes en format magazine en català, principalment a TVE a Catalunya, però també en el seu dia fins i tot a TV3. Aquesta carta està circulant per internet, i encara que no he pogut comprovar la veracitat, sembla ser que sí que l'ha escrit el mateix Àngel Casas.

A partir del pròxim 1 de gener, Televisió Espanyola a Catalunya es queda sense programació en català. Aquelles 20 hores de desconnexió, arrencades amb esforç i negociacions àrdues -entregades amb garreperia i, sovint, incomprensió, regatejades amb poquíssima sensibilitat, arraconades en horaris impossibles i com qui diu de saldo- a la programació estatal de La 2, desapareixen. D'una revolada. És una ordre. Ja està.

Es dinamita aquella il·lusió antiga que tant havia estimulat professionals i espectadors des de les acaballes del franquisme, aquell racó de normalitat lingüística, aquell trosset de nació -segons refereix el preàmbul de l'Estatut- que, segons sembla, tant trasbalsava el pressupost de TVE. Bé, no exactament; potser un, en la seva decepció personal i col·lectiva, exagera una mica, ho reconec. Queda el cafè per a tothom. Queda aquella mitja hora diària en què la Primera desconnecta al migdia per donar pas a l'"informatiu regional", com passa a tots els centres territorials: Extremadura, Castella i Lleó, Aragó, Comunitat Murciana...

O sigui que, en plena disbauxa de celebracions pel 50 aniversari de la casa coincidents amb la reestructuració de la plantilla i la vertebració del nou Govern català, TVE es treu de sobre l'empipador assumpte de la desconnexió catalana. D'amagatotis. Total, ¿qui se'n queixarà? ¿Qui plorarà per nosaltres quan estiguem morts? Aquí pau i després glòria. I és que a un li queda aquella sensació de pau de cementiri, una vegada rebuda la notícia, després d'uns quants mesos llargs d'informacions contradictòries, de rumors d'anada i tornada, de sí però potser no, de falses expectatives d'un miracle d'última hora.

Perquè, encara que feia mesos que planava la rumorologia sobre el tancament de les emissions en català, del qual ja es va començar a parlar durant l'etapa de govern del PP, la impressió general era que un Govern socialista que exhibeix la teoria de l'Espanya plural i que compta decisivament amb un importantíssim nombre de vots de la ciutadania catalana no podia protagonitzar aquesta ofensa. ¿O és que amb l'acord sobre l'Estatut ja s'han tancat tots els compromisos amb la societat catalana? ¿O és que el Govern d'Espanya no té responsabilitat activa sobre les llengües minoritàries cooficials? ¿O és que aquest Govern no recapta els impostos també dels catalans?

"RTVE, que paguem amb els impostos de tots els ciutadans de l'Estat espanyol, ha de ser sensible a la realitat diversa i cultural que hi ha al país", deia el president del Parlament el 13 de març passat, després d'afirmar que "ara cal demostrar la voluntat de pluralitat, i si aquesta Espanya plural existeix o és teoria". El bo d'Ernest Benach afirmava respecte de la possibilitat de tancament que la situació "és incomprensible" i que això "ens fa mal com a país, i s'han de fer tots els esforços necessaris" per resoldre-ho. "Suport incondicional" és el que van dir que va oferir Benach a les emissions en català de Ràdio 4 i Televisió Espanyola.

I molts ens ho vam creure. Com ens vam creure la solidaritat de Joan Ridao, d'ERC, i Joan Boada, d'ICV-EUiA, i la seva insistència que el Govern central ha de garantir les emissions en català dels seus mitjans públics de comunicació a Catalunya i assumir els seus costos davant la proposta nova de crear un Consorci de comunicació integrat pel Govern central, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Fins i tot a alguns se'ns va reviscolar l'esperança quan el president Montilla, en resposta al portaveu de Ciutadans durant el debat d'investidura, li va aconsellar que visités una llibreria per comprendre l'estat del català davant del castellà. Així que Montilla posi la tele i faci una mica de zàping, vaig pensar jo, entendrà per què la desconnexió catalana de La 2 no pot desaparèixer.

S'ha de ser molt desmemoriat o molt ingrat per ignorar el paper que va jugar el centre de Sant Cugat -i en el seu moment el de Miramar- en el restabliment de les llibertats i en la normalització del català. Perquè les llibertats i la normalització d'una llengua maltractada -encara avui- no són únicament patrimoni dels informatius, sinó que s'estén a totes les fórmules de la comunicació audiovisual fetes d'una manera digna. I això, el centre de TVE a Catalunya s'ha passat desenes d'anys fent-ho. Amb els millors professionals que aquest país ha tingut i que a Sant Cugat -o a Miramar- es van iniciar, van perfeccionar la seva carrera i es van fer populars. Professionals que han estat bagatge fonamental en les televisions que després s'han creat.

El centre de Sant Cugat, malgrat les retallades arbitràries en la desconnexió, de l'estretor dels pressupostos actuals i de la resignació atònita amb què han viscut els professionals de la casa les últimes i penúltimes vicissituds, ha mantingut el tipus amb dignitat i no ha regatejat esforços. Ho sé perquè he compartit amb ells aquests últims anys de penitència. I no és just i és totalment i absolutament ingrat que els polítics del país, els col·legues de la comunicació i la societat civil mirin cap a una altra banda mentre la SEPI li administra l'extremunció.

No hi ha res a fer: la programació catalana de Sant Cugat baixa el teló definitivament d'aquí a poques setmanes. Amb el teló abaixat, potser algú es posarà les piles i iniciarà converses per mirar de trobar una possibilitat que faci viable algun dia una solució que amb sort, potser, un any d'aquests... En fi, no era això. Amb la programació viva i cuejant -que aquesta és la força d'un mitjà- s'havia d'haver trobat la fórmula de l'impàs fins a pactar la viabilitat definitiva. Posant-hi il·lusió i ganes. Restituint el que, per història, esforç i servei al país i a la llengua, el centre de Sant Cugat es mereix.

Fatalment, els catalans seguim sent perdedors.


Àngel Casas és periodista i director del programa Senyores i senyors a La 2 (segona cadena de la televisió espanyola)

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg


 

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: