Dimecres, Agost 02, 2006

M'han enganyat

2 Ago 2006

Quants cops volem creure una cosa quan la realitat és una altra? Quants cops sabem la realitat, però ens enganyem a nosaltres mateixos?

Veient les notícies veiem deu cops al dia que ens diuen una cosa, però que en realitat és una altra. Les injustícies les volen esborrar de la terra amb paraules políticament correctes. Les vides es menypreen per un bé suprem, un bé que no està a l'abast de tothom, sinó només d'uns quants, que són els que diuen qué és el correcte... Que és el que els interessa... La resta som un zero a l'esquerra.

Les injustícies dels polítics i governants, però també més a prop, de la vida quotidiana... Hi ha feina a cabassos, però et despatxen... un acomiadament improcedent... Però no hi ha un sól culpable... Has treballat amb ells, i muts i a la gàbia... Molts han marxat (els han convidat a marxar) abans que tu, i molts altres marxaran després... Qué més dòna si cada més et cobren la mensualitat de la hipoteca o del lloguer (que ara no te'ls regalen)... Qué més dòna si la teva dona acaba de tenir el teu primer fill? Tot plegat, som quatre arreplegats...

... Però sense aquests quatre arreplegats que llepem els culs sobirans, ens agradi o no llepar-los, el sistema no funcionaria, i cauria... Sense els que estem a baix, els de dalt no podrien estar, ni dalt, ni enlloc... sense acomiadaments, no ens podrien contractar oferint-nos almoines, sense ciutadans no podrien haver innocents morts per bombes legítimes... És la nostra vida la d'un peó en el tauler d'escacs. Però sense peons, la reïna ja sería morta, i el rei destronat.

I ara, una cançó d'enganys, i d'autoenganys... Com no, també a l'amor juguen amb nosaltres, i deixem que juguin amb els nostres sentiments, com ens explica la cançó de la cantant Maja Tatić, amb el seu "Lagali su me" ("M'han mentit")

M’han mentit

M’han mentit amb que el vent no t’és el germà
Quan de bracet aneu
Què em sorprèn, em fan mal els pensaments,
Em fan mal les paraules.

I que el meu amor pot cambiar-te
Però per algú com tu no hi ha remei
No hi ha solució

M’han mentit amb que tinc uns àngels
que em guarden l’ànima de la tristor
M’han mentit, i jo també menteixo
Amago la certesa de que no t’estimo
(Amago la veritat)

Maja Tatić


Lagali su me

Lagali su me da ti vjetar nije brat
kad pod ruku hodate
sto se cudim
zlo mi misle, zlo mi govore

I da moja ljubav moze da te promjeni
al' za takve kao ti nema lijeka
nema pomoci

Ref. 2x
Lagali su me da imam andjele
i da dusu mi od tuge cuvaju
lagali su me lazem i ja
krijem istinu da te ne volim
(krijem istinu)

Publicat per vpa ( Música ) :: Comentaris (2) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

[Respon]

Ja tens raó ja, aquest mon es una mena de bogeria... preciosa la cançó.

Fins aviat,

Comment by jaka (08/02/2006 21:14)

[Respon]

...sense haver escoltat la cançó i haver traduït la lletra, no m'hauria pogut inspirar per a l'article del post... Aquesta cançó em fa frisar la pell, i avui em rondava pel cap durant gran part del dia, així que no he dubtat a afegir-la en el meu blog.

Maja Tatic és una gran cantant, i li dessitjo molta sort... I a més es defén en castellà (en el seu àlbum, del mateix títol que la cançó publicada avui en aquest post, té una versió maquíssima de la cançó clàssica "Adagio", que a l'àlbum titula com a "Ausencia", i la canta amb una gran precisió... per alguna cosa, segurament obligada per les circumstàncies, va viure i treballar com a cantant de locals per a turistes a les Illes Canàries durant vuit anys). A veure si podem tenir la sort d'escoltar-la per aquí. Com a mínim és una música ben diferent a la que les discogràfiques espanyoles ens volen vendre i empassar les 24 hores del dia... La música amb Maja Tatic torna a ser poesia...

Comment by Catarrà (08/02/2006 22:03)

 

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: