Diumenge, Maig 06, 2007

Els Anonymous al Diari d'Andorra!

6 Mai 2007

Els andorrans Anonymous durant el primer assaig a Helsinki. Font: www.eurivision.tv

Aquest és l'article que apareix avui al suplement setmanal de Diari d'Andorra, on es repassa la participació d'Andorra a Eurovisió, i en concret la d'enguany amb els Anonymous (tingueu en compte que molts interrogants del texte copiat i empastat són en realitat apòstrofs!!!) :

http://www.diariandorra.ad/informacions/view.php?ID=80

Anonymous, trucant a les portes d?Eurovisió


Són tan joves que no tenen passat, ni manies, ni vergonya, però constitueixen el més semblant al fenomen fan que ha generat la música autòctona i el 10 de maig saltaran a l?Hartwall Arena d?Hèlsinki amb l?objectiu de col·locar Salvem el món entre els deu temes que passaran a la final de dissabte. Sense el triomfalisme d?ocasions anteriors, Anonymous emana un punt de naturalitat inèdit que convida a somiar.

Reportatge: R. Pastor / A. Luengo

? Una cosa és segura: Andorra s?apunta amb Anonymous al carro de la postmodernitat eurovisiva. Vist l?èxit del look agressiu dels finlandesos Lordi, l?edició passada, o l?aposta cavernícola de la ucraïnesa Ruslana, el 2005, els nostres representants competiran aquest any en igualtat de condicions estètiques i fins i tot ètiques, sense la condemna que en edicions anteriors es va autoinflingir la delegació andorrana amb unes propostes escenogràfiques sortides del túnel del temps. Anonymous ?quot;i això és notícia?quot; és el que sembla i sembla el que és: una banda de punk. No és un producte sortit del no-res i amb data de caducitat incorporada, sinó un grup que, amb tota la modèstia que es vulgui, feia les seves cosetes abans de fer el salt cap a Eurovisió, i que continuarà fent la seva via un cop els focus deixin d?il·luminar-los. Mentrestant, i tenint en compte els resultats de la campanya de promoció que els ha acompanyat les últimes setmanes, Anonymous ha generat un incipient fenomen fan amb sabor autòcton inèdit els últims lustres, per no dir decennis, en aquest racó dels Pirineus. Quan va ser l?última vegada que un grup del país va obligar a mobilitzar diverses dotacions de la policia per garantir la seguretat dels espectadors? Perquè això és el que va passar la setmana passada a Arinsal, quan Anonymous va congregar prop de 400 adolescents a la sala d?actes del quart. I això és notícia.

La decepció de les tres edicions anteriors, atiada per unes expectatives exagerades, conviden ara a la prudència. L?experiència demostra que el pas a la final té més a veure amb la geopolítica que amb qüestions artístiques. I si els vots espanyols i portuguesos ens garanteixen un coixí per no sortir escaldats d?Hèlsinki, el realisme convida a prendre?s com un èxit tot el que sigui superar la 18a posició conquerida per Marta Roure l?any del debut. Anonymous compta amb uns quants asos a la màniga: primer de tot, la joventut. I sí, són joves, però no tant que amenacin fer-se embafadors. I el look modern i urbà que gasten matisa el rostre adolescent de Niki, Alejandro i Guillem, una mica a la manera ?quot;salvant les distàncies?quot; del Leonardo DiCaprio dels inicis. També els falta bagatge, és cert. I ells són els primers a admetre-ho: però aquest és precisament un dels defectes que el treball coreogràfic més pot ajudar a camuflar sobre l?escenari de l?Hartwall Arena, on tot sonarà enllaunat i no es deixarà el mínim detall a la improvisació.

Ecologisme de saló?Pel que fa al tema, Salvem el món compleix els requisits: claredat conceptual, melodia enganxosa que es repeteix fins que queda clavada al cervell, i embolcall digerible, especialment dissenyat per a les generacions que han crescut amorrades a l?MTV i que són les que, previsiblement, voten en aquests certàmens. La tornada en anglès incideix en aquesta línia entre realista i oportunista, com el missatge pretesament conservacionista que incorpora i que s?inspira obertament en els vents de la correcció política imperant. Tot plegat no deixa de destil·lar una certa coherència: el punk ha perdut tot el seu potencial subversiu i és avui un moviment perfectament integrat en la maquinària de consum cultural.

Els Anonymous no hi estan del tot d?acord, és clar: ?Amb Salvem el món l?únic que preteníem era trobar un lema que nosaltres compartim i amb què tothom s?hi pogués identificar. És senzill i clar: ens estem carregant el món i encara som a temps d?evitar-ho?, diu Niki. Alejandro refuta el tuf d?ecologisme de saló que emana de la cançó perquè ?precisament, no és un tema gaire tractat dintre del punk?. Pel que fa a l?idioma, Salvem el món aprofita la perfecta dicció bilingüe de Niki, a la vegada que suposa un canvi radical respecte a la trajectòria anterior de la banda: la quinzena de temes que conformen el seu repertori són tots en anglès i en castellà. ?Ara hem fet un pas més i experimentem amb aquest cançó en català, que a més és la nostra llengua. No sabem què farem, més endavant?, insisteix Alejandro. El que tenen clar és que la llengua és per a ells un instrument. No n?han fet bandera, ni ho han convertit en una causa personal: ?És lògic que cantem a Eurovisió en la llengua del país. No és un acte de militància, sinó un acte de normalitat.? I és que l?afer Serrat és ja prehistòria per a la generació nascuda els anys 80: de fet, només Niki coneix la història del La, la, la que el 1968 Serrat va voler cantar a última hora en català. TVE s?hi va negar i el va reemplaçar per Masiel, que es va endur aquella edició del festival.

Una de les preguntes que més s?han hagut de sentir des que van sortir elegits per representar ATV a Hèlsinki és que hi pinta un grup com Anonymous en un certamen com Eurovisió. I no els falta raó, als que s?ho plantegen. Reconeixen que el festival no els va començar a interessar fins al debut de Marta Roure. ?Devia ser la novetat. La veritat és que després va perdre una mica d?embranzida i és clar, ara que hi anem nosaltres ho veiem amb uns altres ulls. De fet, la victòria de Lordi, l?any passat, ens ha fet pensar que potser sí que està canviant, Eurovisió. O potser som nosaltres, que ens hem tornat tots una mica freaquies...?, diu Guillem. Freaquies o no, Alejandro adverteix que no tenen per què justificar la seva participació al festival: ?Hi anem a veure què passa, amb el mateix esperit amb què hem pres part en els concursos Global Battle of the Bands i Emergenza, o amb què hem tocat a la sala Apolo de Barcelona o com a teloners de Falling Kids. Només que multiplicat per mil o per deu mil. No hem de donar explicacions ni considerem que anar a Eurovisió comporti una taca al nostre expedient punk.?

Punkies i realistesÉs el mateix realisme que gasten a l?hora de plantejar-se el futur. Enregistrar un disc és una ?possibilitat? avui més aviat remota. ?Sabem que això és un producte que dura tres o quatre mesos i que quan s?acabi, el 12 de maig, els mitjans deixaran de prestar-nos atenció. En som conscients, i el fet que Cristian [Narváez] no toqui amb nosaltres, s?estalviï tota aquesta voràgine i es quedi a Andorra ens ajudarà a tocar de peus a terra. Però en tot cas tenim un avantatge respecte de Marta Roure, Marian i Jenny: nosaltres som un grup i ens podem donar suport. Elles ho van haver de viure soles.? I que Cristian no pugui tocar? ?Ho sabíem quan ens vam presentar, però ni ens ho vam plantejat perquè no somiàvem a sortir escollits. Ara entenem que Eurovisió és una oportunitat per al grup. Per a tot el grup. I Anonymus som els quatre, no només els tres que cantarem a Hèlsinki?, diu Alejandro.

El futur d?Anonymous passa per la música, sí, però també i sobretot pels estudis. Tots quatre tenen clar que estudiar és primordial: ?És clar que voldria que el grup continués endavant, i poder viure de la música. Però primer cal tenir una carrera, garantir-te una sortida laboral. Amb la banda sempre al costat, perquè no se sap mai. Però primer, estudiar.? Ho diu Niki, l?únic que de moment va a la universitat, i ho comparteixen els seus companys, tot i que l?últim mes han hagut de deixar temporalment l?escola per assajar la coreografia amb Joan Anton Rechi, assistir a classes de cant amb Helen Rowson i multiplicar-se en actes de promoció. Els demanem de fer prospectiva: on sereu d?aquí a deu anys? I només Cristian se salta el guió: ?No em veig a Andorra. És un bon lloc per criar un fill, però...? I comença el debat: per Alejandro, ?el país ha canviat molt els últims anys.? Per Niki, ?el fet que tots ens coneguem, que això encara sigui com un poble, no té preu?. I per Guillem, ?quedar-me a Andorra no seria cap desastre.? Han crescut en una Andorra acollidora que té en ?el trànsit, la legalització de la marihuana i la falta de locals d?assaig? ?quot;diuen?quot; els principals problemes. Fins aquí, tot ideal. La sorpresa salta quan confessen ignorar que aquest paradís manté les proves de la sida als immigrants que pretenen obtenir el permís de treball. I salta aleshores el rampell subversiu i de santa indignació que se suposa en un grup punk: ?I què passa, si resulta que tens la sida? Que no et deixen quedar!? Doncs em sembla fatal?, s?exclama Alejandro. ?Crec que si hi ha proves de la sida, haurien de ser per a tothom, i no només per als immigrants...?, proposa Cristian.
Benvinguts al món dels adults.
Experiències de les tres predecessoresLes tres representants anteriors de la televisió d?Andorra al certamen coincideixen a mantenir un record ?totalment positiu? de l?experiència, i també d?haver passat força nervis. La situació actual, quant a l?activitat musical és, però, bastant diferent: només una de les tres continua a hores d?ara la carrera musical.

JENNY: PARÈNTESIJenny, que va defensar Sense tu l?any passat a Atenes, conserva ?tot un cúmul de sensacions diferents? dels dies a Atenes: ?Nervis, il·lusió, por, una mica d?inseguretat.? En resum, però, una experiència inoblidable i positiva. Actualment ha tornat al lloc de treball a Caldea i un ?petit problema personal de salut? li ha impedit continuar la dedicació a la música. Tanmateix, ?continuo component temes propis, al meu ritme, a poc a poc?, en espera del total restabliment i de noves oportunitats.

MARIAN NO PARAMarian van de Wal està entusiasmada des que li van dir que serà l?encarregada de donar en pantalla el resultat de la votació d?Andorra en el concurs. Del 2005 a Kíev, on va cantar La mirada interior, conserva vius ?els tres minuts de nervis a l?escenari, les festes, el videoclip... nervis, molta feina, però superbé?. Ara s?ha pres unes vacances, relatives, després d?un hivern cantant a les estacions d?esquí de Vallnord ?quot;?Dues o tres actuacions a la setmana per a 200 o 300 persones??quot; i abans d?un estiu en el qual, amb tota probabilitat, farà ?alguns concerts amb Oriol Vilella, amb cançons nostres i d?altres famoses d?autors internacionals?. Amb Vilella continua preparant cançons noves i, a més, se?ls pot escoltar i mantenir-se permanentment informats a la pàgina d?Internet.

MARTA: PROFESSORA
Marta Roure va ser la primera, el 2004, a Istanbul i amb Jugarem a estimar-nos, quelcom que ?quot;diu?quot; mai no oblidarà. Va ser tota una experiència ?quot;bona?quot; ?i una cita important en la meva vida?. Ja tenia estudis de música, dansa i teatre, va fer dos enregistraments que ?van anar bé? i encara té discogràfica, a banda de web oficial: www.marta-roure.net. Ara, però, ?la música és l?art que tinc més apartat. Prefereixo dedicar-me a d?altres especialitats. A més, fumo molt. Potser demà em torni a omplir la cançó?. Les seves preferències actuals són en el teatre. L?any passat va participar en el musical La botiga dels horrors. Acabats els estudis com a tècnica d?arts escèniques a Barcelona, treballa aquest curs com a professora contractada pel comú d?Encamp, i es mostra molt satisfeta de la feina, a més d?il·lusionada amb l?estrena de l?espectacle de fi de curs dels seus alumnes, que arribarà al juny. Després, tornarà a Barcelona, per aprofundir en els estudis.

Guillem Gallego (Andorra la Vella, 1987)
· Viu a Andorra la Vella.
· Va estudiar al col·legi Janer .
· Avui cursa 2n de batxillerat al Col·legi internacional dels Pirineus.
· No sap el que estudiarà l?any que ve.
· Té dos germans grans.
· Toca la bateria.
· Anonymous és el seu primer grup.
· Li posen bandes com ara Anti Flag, Goldfinger i Millencolin.
· Eurovisó: tria La mirada interior, de Marian.
· L?últim que ha llegit és El Codi da Vinci. ?El vaig deixar a la tercera pàgina. Suposo que n?he llegit algun més, però no me?n recordo. És que no sóc bion lector!?
· L?última pel·lícula que ha vist és 300.
· Però si n?ha de triar una es queda amb American Pie.
· Viatjaria demà mateix a Califòrnia.
· Somia amb Angelina Jolie.
· Practica el bàsquet, el tennis i el surf de neu.
· Condueix un VW Golf.

Niki Francesca (Gilford, Anglaterra, 1988)
· Va arribar al Principat als pocs mesos de néixer.
· Viu a Escaldes i la Massana (segons si s?està a casa de la mare o del pare).
· Va estudiar al Sant Ermengol i al Col·legi internacional dels Pirineus.
· I avui cursa administració i direcció d?empreses a la UIC (Barcelona).
· Toca la guitarra (i canta).
· Abans d?Anonymous s?ho feia amb Trip 19.
· Li posen bandes com ara Blink-182, Sum 41 i Lost Prophets.
· Eurovisió: tria Jugarem a estimar-nos de Marta Roure, i la posada en escena de La mirada interior, de Marian.
· L?últim que ha llegit és Misterious Stranger, l?autobiografia del mag David Blaine, i La tierra es plana, de Friedman, obligatori a la facultat.
· L?última pel·lícula que ha vist és La verdad incómoda.
· És poc cinèfil. Com a clàssic, Señales.
· Practica el surf de neu i el surf de vela.
· Li fa perdre el son Milla Jovovich.
· Condueix un Mini.

Alejandro Martínez (Barcelona, 1988)
· Va arribar a Andorra als 4 anys.
· Viu a Andorra la Vella.
· Va estudiar al col·legi Janer i al Sant Ermengol.
· I avui cursa 2n de batxillerat al Col·legi internacional dels Pirineus.
· Estudiarà telecomunicacions.
· Té dues germanes; la més petita toca el piano.
· Toca la guitarra (i fa segones veus).
· Abans d?Anonymous s?ho feia amb Angelian i Forgotten Days.
· Li posen bandes com ara Metallica, Thrice, Avenged Sevenfold i The Offspring.
· De les antecessores a Eurovisió escull La mirada interior i la imatge de Marta Roure.
· Si ha de triar dues novel·les es queda amb El Señor de los Anillos i Harry Potter y el cáliz de fuego (en castellà).
· I si són dues pel·lícules, amb El señor de los anillos i Scary Movie 3.
· Viatjaria demà mateix a Califòrnia.
· Però viuria a Barcelona.
· Practica l?hoquei patins i surf de neu.

28 aspirants I 10 FINALISTESEl nombre de participants ha anat creixent, i a Hèlsinki ja seran 42, amb la República Txeca i la de Geòrgia com a darreres incorporacions. Catorze televisions nacionals estan directament classificades per a la final de dissabte, dia 12: les ?quatre grans? que són França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit, amb Bòsnia i Hercegovina, Irlanda, Finlàndia, Lituània, Grècia, Suècia, Rússia, Ucraïna, Romania i Armènia, pels punts obtinguts altres anys.

A la semifinal de dijous, dia 10, actuen els altres 28, amb els intèrprets i cançons que figuren al quadre. Poc més de la tercera part, 10, passaran a la fase decisiva. Andorra no ho ha aconseguit en cap dels tres intents anteriors. La millor puntuació, i de més països diferents, la va aconseguir Marian van de Wal a Kíev, segons recorda Josep Lluís Trabal, qui reconeix que el sistema de votació, per SMS dels teleespectadors, no els afavoreix gens ni mica. Tot i que des d?un Estat no es pot votar el representant propi, és indubtable la influència de la proximitat i de les comunitats residents. Amb tot plegat, els missatges d?Andorra situen invariablement Espanya en el primer lloc, per esmentar un exemple ben gràfic i lògic.

La comprensió de la lletra i, per tant, l?idioma, és un altre aspecte que repercuteix en la reacció de l?audiència, i que també ens resulta desfavorable. I, tanmateix, els Anonymous hi van amb la màxima il·lusió, i amb un seguit de senyals que interpreten com a favorables. Entre aquests darrers, el lloc en què hi intervindran, el 21, es considera excel·lent i va ser fruit de la sort, segons explica Trabal. ?Es va fer un sorteig, i els qui treien les boles entre l?1 i el 5 podien triar. Els nois [cantants] em van dir que havien somiat que actuarien en el 21è lloc, i el vam demanar. Tot i que si haguessin somiat el 8è, no els hauríem fet cas...?

Només si els vots per missatge telefònic fossin insuficients, per sota del mínim establert en les bases del concurs, o si hi hagués dificultats tècniques en les comunicaicons o en el recompte, seran substituïts per la decisió del jurat ?quot;que segueix la gala en cadascuna de les televisions participants?quot;; ja va passar un any al Principat.

A falta de veïnatges i emigrants suficients que puguin donar a Anonymous els desitjats twelve points, Trabal indica que seran decisius els qui ens en puguin atorgar cinc o sis. Tant de bo n?hi hagi molts, i siguin suficients per marcar una fita que encara no s?ha aconseguit mai.

els anonymous [Respon]

son la bomba i molaria que tornessin a cantar a eurovisió però una altra cançó eeeeh força andorra

Comment by guillem areny (06/15/2007 21:35)

 

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: