Dimarts, Setembre 08, 2009

... m'explico ... Si a Aznar li vam donar porta, a ZP...

8 Set 2009

Si l'altre dia vaig escriure un article més genèric, titulat "Cal un canvi d'aires aquesta tardor...", avui em toca mullar-me, i pronunciar-me sobre el meu anterior article en aquest bloc, que pretenia ser més obert.

Avui toca la concreció, doncs si demano un govern de concentració, hauré d'explicar què és el que vull més concretament. Bé, per ara explicaré el que no vull.

M'està fantàstic que des del Partit Popular hagin desaparegut del panorama polític personatges com José María Aznar o Eduardo Zaplana. M'incomoda que personatges com Alejo Vidal Quadras o Jaime Mayor Oreja tinguin càrrecs tan importants dins els organigrames de les institucions de la Unió Europea, però com a qualsevol votant disconforme amb ells, m'incomodaria més que continuessin amb els seus discursos incendiaris dins la política catalana i espanyola respectivament (consol de tontos, el meu).  

L'actual aposta del Partit Popular per ser liderat per Mariano Rajoy, i els canvis efectuats en l'organigrama intern del seu partit, malgrat perdre la batalla davant ZP a les últimes Generals, apropen el Partit Popular dins el marc de centralitat política amb la que més fàcilment m'identifico com a espai polític proper. Malgrat tot, com en tot partit, hi ha diversos corrents, i a Rajoy no li queda més remei que carregar amb decisions anteriors a la seva presa de posessió real com a líder del PP, com és el cas que ens crucifica tant als catalans del recurs contra el Nou Estatut de Catalunya, per mantenir la pau interna del partit. Però les veus anticatalanes dins el Partit Popular ja no criden tant com abans (una altra cosa és que sociològicament parlant, aquest anticatalanisme ha deixat una gran petjada dins la societat espanyola, i aixó costarà d'arreglar-ho per molt de temps, i el mal fet contra la societat catalana des de les antigues cúpules directives del PP perdurarà per molt de temps malgrat que la nova direcció intenti corregir aquest defecte).

Per una altra banda, tenim un Partit Socialista Obrer Espanyol que ens va conquerir a tots el cor amb un José Luís Rodriguez Zapatero que ens obria l'esperança a un canvi demandat  per tota la societat espanyola després de vuit anys de cavernes i masmorres, subjugats al govern de José María Aznar, i la veritat, el seu tarannà obria, i va obrir, les portes a l'esperança. I els missatges contra les mentides, sobre les quals es defenien i basaven el seu poder Aznar i la seva èlit, van triomfar davant l'última gran manipulació de l'11-M, un atemptat molt greu contra la societat madrilenya i espanyola que va voler ser utilitzat per Aznar per refermar-se, i que la pròpia manipulació el va portar al seu lloc, a l'oposició, amb una llista aleshores ja encapçalada per un Mariano Rajoy que encara no havia pogut sortir del niu, sota la pressió de l'aparell d'Aznar i els seus.

Zapatero va ser efectiu, i va fer el seu primer joc de mans traient les forces militars espanyoles d'Iraq, i ben fet que va fer... Però el que en un principi era un do, poc a poc l'ha anat convertint en un gegantet de peus de fang. El seu tarannà, davant de la intransigència verbal d'Aznar, era diabòlicament encisador, i va començar a prendre decisions, com la retirada de forces d'Iraq o la legalització en forma de matrimoni de les parelles homosexuals, que no comportaven cap despesa pública important, però que eren exigides per la societat.

L'economia espanyola creixia a una velocitat innaccelerable que va prendre embranzida durant l'últim govern González, i que va tenir la seva continuació durant els vuit anys de govern Aznar... Però aquell mateix tràgic 11-M havia de marcar un canvi de tendència a l'economia espanyola, i qui va prendre les regnes del poder aleshores, Zapatero i els seus col·laboradors, no ho van saber ( o voler ) veure, quan era la seva responsabilitat identificar-ho i començar a prendre mesures de refredament.

Durant l'últim govern Aznar, la vivenda a Espanya va multiplicar el seu preu per dos, i es situava a nivells que comencaven a posar aquesta necessitat bàsica fora de l'abast dels sous mitjans espanyols... I durant el primer govern Zapatero, la vivenda a Espanya va tornar a multiplicar el seu preu per dos, mentre els sous no van crèixer al mateix nivell ni de bon troç. En aquests vuit  anys, Espanya va passar a formar part de la Zona Euro, i la pesseta va ser escombrada del mapa, mentre la sobirania monetària va ser cedida en las seva major part al Banc Central Europeu.  

Hem assistit durant vuit anys a un escalfament de l'economia espanyola insostenible, i no hem tingut un govern capaç de pronosticar que com més amunt anèssim en aquesta bombolla, el pet seria més gros. Malauradament, els primers signes inqüestionables de crisi econòmica es van presentar tot just desprès que José Luís Rodríguez Zapatero tornès a ser escollit President d'Espanya. Un Zapatero que es fregava les mans de veure com la locomotora (sic) econòmica espanyola feia el sorpasso a la veterana locomotora italiana, i amb l'objectiu fixat ja en superar la vetusta França...

Però ha arribat la crisi financera mundial, i el castell de cartes sobre el que es basava l'economia espanyola i la política econòmica del govern Zapatero ha cedit, i ara el gegantet de peus de fang veu com Espanya lidera la llista d'aturats de la unió europea, posant un de cada quatre aturats, i el Royal ha deixat de fer efecte en el pastís de la construcció

Recordem que apostes tan innovadores, i fins i tot justes, del Govern Zapatero queden en aixó, en un joc d'apostes, i que la rifa l'ha de viure el ciutadà, calculant si li tocarà o no l'ajut que es desprén per la Llei de Dependència (que sí que li toca, per llei, però és que ens hem quedat curts en recursos), i si la cobrarà abans de que no la pugui gaudir; o esperant el jove que amb els estalvis pugui pagar el lloguer del pis amb el que vol independitzar-se, un lloguer que ha decidit pagar doncs l'Estat li subvencionarà una part... però la subvenció, ja aprovada fa mesos i mesos, no arriba! 

Jo, com a mínim, de jocs de mans ja n'estic fart, i la situació social i econòmica a Espanya no necessita d'il·lusionistes que ens maravellin, fent creure coses que no són. A l'equip Aznar ja se li va donar porta per aquesta raó, i en aquests moments, el senyor Zapatero i tot el seu estudi de creatius ja pot tornar cap a casa, doncs no volem viure d'il·lusions mentre comencem a patir gana... El que volem és tots plegats posar-nos mans a la feina i aplicar solucions per sortir el més ben parats d'aquesta immensa estavellada social i econòmica que, ara fa un any, el senyor Zapatero encara es negava a reconèixer. Zapatero, ves a prendre unes copes de vi amb el teu amic Aznar, que ja trobarem un altre que ho faci millor que tu... I aquest canvi és per ja!

 

[Respon]

En comptes de donar la culpa als polítics i perdre el temps escrivint blogs, per què no feu alguna cosa útil? O creieu que tot depèn només de qui ens governi?

Comment by guisante (09/09/2009 13:19)

[Respon]

Guisante, un mortal com jo poca cosa pot fer sinó opinar... I intentar ajudar a trobar un camí de sortida a la crisi...
Per cert, intentaria buscar feina, doncs no m'agrada viure de pidolar, però ara no em toca més remei,m doncs qiu contractarà un professional amb el braç trencat per un accident a la via pública causat per un imprudent i inconscient (just quan jo anava a una entrevista per buscar feina, ves per on?).

Guisante, vinga, dóna tú també propostes per així salvar el cul als polítics ;-)

Comment by Catarrà (09/09/2009 15:04)

 

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: