« Anterior | Següent»

02.05.11

Flix assembla que es mou per bon camí.

Publicat a General | 14:12

 

Reus, 25 d’abril del 2011, dilluns de pasqua Dia d’anar a menjar la mona al camp, però plou i em poso a rellegir, la “veu de FLIX núm.368 de març del 2011”, revista a la que estic subscrit, i col·lecciono, des de quant era “La Voz de Flix”, al 1974.

Es  un dels dos últims lligams, que em queda del poble on vaig néixer, i visqué fins als 65 anys; ja quasi no conec a ningú, però gracies a la revista, m’assabento de cosses que atreuen la meva atenció envers els moviments, socials i polítics locals, del moment..      

A l’editorial de la revista que anomeno, hi ha un fragment , que diu:

Tothom  té prou assumit que en temps de crisi cal estrènyer-se el cinturó, però ajudaria a fer-ho més passador no tenir la sensació (de vegades la certesa) que els que acaben pagant-ne conseqüències son sempre els mateixos.

I al nostre poble, després de 3 anys, hem inaugurat les obres de restauració del meandre. No cal dir que han estat unes obres mol importants, que han suposat una gran inversió de diners, per recuperar la nostra façana fluvial de fet, l’única que tenim.  

Els mitjans de comunicació ens han assabentat de les inundacions que causen les pluges espontànies, en pobles  on els seus habita’ns mes grans, asseguren, que ells no recorden haver-ho vis mai; i em be a la memòria, una dita que hem va relatar la meva iaia materna, quant varem anar des de la cabana dels Castellons, finca del meu avi Mingo Pena, (on vivíem mes allunyats, de les bombes, que tiraven els avions, al poble) fins al cim de la muntanya de l’altre costat de la barca del riu de baix, on està el “mas del Sort”, a mirar “la riuada del 1937”, i deia així “a la vora del riu mai te hi faixis el niu”. 

 

Era  una vista que encara recordo, l’aigua entrava fins dins el poble. I jo penso que els enginyers que han dissenyat aquest projecte, han tingut en comte un altra dita que diu “el que no passa en un any passa en un instant.

Es impossible prevenir-ho tot, però, som europeus, i rius tan o mes cabalosos que el nostre, estan totalment canalitzats i dragats al seu pas per les ciutats, cosa que els fa navegables i atractius, al temps que intenten evitar, possibles inundacions, en llocs clau..

A Flix s’hauria de fer un avantprojecte (si no està fet) per canalitzar i dragar tot el meandre, per aconseguí, que el nivell de l’aigua de la sortida de la central hidràulica, arribés fins el pon de l’embassament..

El meandre sempre estaria ple d’aigua, a causa de la resclosa que la empresa constructora de la Central Nuclear d’Ascó, va fer per assegurar el nivell mínim, de l’aigua del riu, que utilitzen para refrigerar els reactors de la central.

El cabdal d’aigua mínim constant, que fa falta per tenir net el meandre, es podria assegurar, si la “Confederación Hidrogràfica del Ebro” i l’empresa propietària de la central hidràulica de Flix, trobessin la forma de intercanviar energia elèctrica, per un cabdal equivalen d’aigua..

La energia elèctrica per efectuar l’intercanviï, es pot aconseguir, a partir de  plaques fotovoltaiques, instal·lades a la coberta  -teulada- de la maquinaria que hi ha instal·lada a la pressa de Flix, per regular l’altura de les comportes.

I si no fos suficient, hi ha vuit pilastres, suficientment  robustes, per aguantar el muntatge dels generador Eòlics que fes falta, per completar la producció d’energia necessària. El problema per transportar l’energia produïda fins a la central, no causaria cap trastorn, es podria aprofitar les mateixes línies que alimenten d’energia els motors que hi ha instal·lats, per moure les comportes de la pressa.

Al pon sempre hi bufa el vent, inclús un dels carrers del poble prop del pon, s’anomena carrer del vent.

 

Josep Maria Sabaté Pena

0 Comentaris | "Flix assembla que es mou per bon camí." »

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: