« Anterior | Següent»

17.09.09

L’aire que respirem en algunes zones del Tarragonès.

Publicat a General | 20:10

La vida,de la Terra esta  basada amb l’oxigen i l’aigua.

L’any 2009 del segle XXI, Els científics confirmen que els humans contaminem, sense control, l’aire i l’aigua del planeta, i que l’augment del Diòxid de Carbó a l’atmosfera, es una de les causes principals del canvi climàtic, que sofrim actualment.

La manca d’oxigen a l’atmosfera que respirem, i la contaminació dels rius que ens abasteixen d’aigua dolça, per beure; es una disbauxa, fruit del egoisme humà.

Però ni els defensors dels drets humans ni els ecologistes, coincideixen en una solució comuna  que ens convenci a tots plegats, para que personalment tothom assumeixi la seva responsabilitat, per evitar activament la destrucció de la Terra.  

La feina que tenen els politics, es protegir la salut dels ciutadans i preservar l’entorn; el fet real, es que no hi ha combustió sense oxigen i es urgent disminuir el consum si no volem acabar amb l’aire .  

¿Per que se’n parla tan poc del excessiu consum d’oxigen, principal motiu de la reducció del gruix de la atmosfera; i posen tan de relleu l’augment de anhídrid carbònic a l’ambient?

Ara tinc setanta set anys, i alguns dies em sento cansat, però el que mes em crida l’atenció, es que la gent jove també es sent aixi , amb  un cansament constant.

L’obtenció de la energia necessària per fer qualsevol esforç, es fa mitjançant la transformació dels aliments que digerim, transporta’n els nutrients essencials per la sang fins als músculs, l’oxigen que respirem acompanya als nutrients per crear la combustió i produir energia. L’intercanviï de oxigen- diòxid de carbó, es fa als pulmons, i si l’aire que respirem està contaminat, la manca oxigen, podria ser la causa (d’aquest cansament tan generalitzat).

L’esser humà necessita  consumir de 8 a 10 litres d’oxigen per minut en estat de repòs, però si es practica exercicis pot augmentar de 50 a 100 litres per minut.              

El 27/ 07/2009  09:46 H, els astronautes de la Estació Internacional, mitjançant una conferencia des de l’espai,expliquen que els preocupa mol, com veuen la Terra per la ventanilla del transbordador. L’astronauta canadenc Bob Thirsk, ho compara amb el que va veure, l’ultima vegada que va estar en òrbita ara fa 12 anys, i diu que es sen intimidat quant veu la fina atmosfera que envolta el planeta, ell creu que ha perdut mol gruix. 

Els astronautes també veuen el efectes de la destrucció humana a sobre el planeta.

Seria millor, que tot fos una percepció dels que miren per la ventanilla, ja que es cert que tothom veu el que vol veure.

Estudis demogràfics realitzats per (INET) francès, diuen que actualment pot haver

6.477 milions de persones, que consumeixen un mínim de 8 litres d’oxigen per minut,  totalitzant un consum aproximat de  74.615 040 000 milions de m3.d’oxixen/dia. 

Tots els motors d’explosió, que cremen combustible, de la classe que sigui, necessiten l’oxigen de l’aire per inicia la combustió, expulsa’n diòxid de carbó, i micró partícules sòlides que contaminen l’atmosfera que respirem.

Si es pugés comptabilitzar, el consum d’oxigen,  de la totalitat dels motors d’explosió o de reacció, de tota mena, instal·lats en motos, cotxes, vaixells, avions, etc. Segurament el nombre de m3/ d’oxigen consumits, ens deixaria esfereïts.    

“Economia & negocios” del Diari de Tarragona del 26 d’abril de 2009, publica que  “Messer Ibérica de Gases”, posa en funcionament al Morell una nova planta de fraccionament d’aire capaç de produir 12.000 m3/ hora d’oxigen fins un màxim de 20.000. Actualment la capacitat de producció diària de Messer, en les seves plantes de Vila-seca i el Morell, es de 550 tones, d’oxigen, 900 tones de nitrogen i 26 tones d’argó, que treu de l’atmosfera de la zona.

El 23 de juliol del 2009, el Diari de Tarragona, a la pàgina 07, publica que “Una nube de óxido de nitrógeno cubre el cielo de Tarragona”; procedent de la planta de àcid nítric del complex de Ercros; i el Delegat del Govern diu que de la fuga del dia 22 de juliol, les estacions, que controlen la contaminació del aire (no detectaren cap índex que passes els límits de vapors nitrosos que estan permesos).

Això vol dir que hi pot haver d’altres gasos que tampoc passen aquets límits, i estan barrejats amb l’aire que respirem; el mateix que consumeix Messer, per fraccionar els tres gasos que comercialitzen, i que formen part del residus que queden  després del fraccionament.

Si esta barreja de gasos sobrants, els tornen a l’atmosfera, es una  contaminació que altera contínuament i de forma alarmant la nova barreja del aire que respirem, en aquest microclima tarragonès.

La definició que feia de l’atmosferaDon José Dalmau Carles, en la enciclopèdia cíclico pedagògica de Grado Medio, Edición del 1945, era així:

L’atmosfera es la capa d’aire que envolta la Terra, es absolutament necessari, per a la vida dels animals i de les plantes, el gruix es desconeix, però pot superar els 80 Km.

Es compon aproximadament, de 21 parts de Oxigen, 79 de Nitrogen i una petita quantitat d’àcid carbònic i vapor d’aigua.    

        

La nova definició que es fa des de FAQ de química i física del aire, amb dades 1998-2008, es més complexa i diuen que l’aire que respirem el formen la barreja dels gasos següents:

Nitrogen (N2), 78 %. Oxigen (O2), 20 %. Gasos nobles, (els que mai es combinen am cap element) 1 %.  Diòxid de carbó (CO2), 0,03 %.  Aigua ( H2O ), 0,97 %.

Dels estudis confirmats l’any 1945, als analitzats el 2008, hem perdut un 1% de Oxigen i un 1% de Nitrogen, i apareixen gasos dels que mai havíem sentit n’hi parlar-ne. 

A l’estratosfera les radiacions solars, a partir de l’oxigen, formen ozó (O3); si falta oxigen a causa del descontrolat consum que en fem, el forat del ozó, que es el responsable del escalfament de la terra, es farà mes gran.

S’haurien d’aturar aquest consums incontrolats, d’oxigen, que contaminen tot l’aire que respirem, causant  malalties cròniques, al sistema respiratori, provocant fins i tot la mort.

Es urgent  reduir el consum d’oxigen, de les industries, i dels mitjans de transport de tota mena; netejar l’aire que respirem, salvaria moltes vides.

Caminant per les voreres de la ciutat, de cop, rebem el xorro d’aire calent que surt per unes finestres amb unes persianes inclinades, per evitar l’entrada d’aigua si plou, i estan tan brutes, que podrien inclús ser punts infecciosos, dels virus que arriben per l’aire.    

Son  tòxiques les fumigacions amb insecticides, els ambientadors que disfressen les males olors, els esprais de tota mena, pintures amb dissolvents clorats, la desinfecció de l’aigua de les piscines amb cloro, que torna tot a l’atmosfera, envaint un lloc a l’aire que respirem.

La llista de productes contaminants, seria mol llarga, ho deixo aquí.

Però el que no puc deixar es el que denuncien alguns periòdics.

“el Periódico”del divendres 24 de juliol del 2009, a la seva columna El bitllet, Manuel S. Jardí fa públic l’últim informe no rebatut, d’Ecologistes en Acció ens posa al dia a falta d’informació oficial, de la qualitat de l’aire que respira la població establerta a les grans ciutats i àrees metropolitanes, causa 16.000 morts cada any i ningú s’alarma.

“el Periódico”, del dimecres 29 de juliol del 2009, deia que l’alt nivell de partícules contaminants que es troben en suspensió en l’aire de l’àrea metropolitana de Barcelona provoca cada any 3.500 morts, segons un estudi fet públic pel Centre d’investigació en Epidemiologia Ambiental.  

  

“el Peródico”, del divendres 4 de setembre del 2009 a les pàgines 20 i 21, Antonio Madridejos diu que L’ONU  augura un cataclisme si el canvi climàtic no es frena aviat.

He sobreviscut a la guerra civil espanyola, l’any 1936 tenia quatre anys.

La postguerra; d’un sofriment descriptible, del que ara no en diré res.

També a les conseqüències de la segona guerra mundial.

Vaig treballar a la planta de Ercros de Flix durant 44 anys, i 27 anys a  les plantes que mes contaminaven,tan l’aire com l’embassament del riu Ebre, i me en vaig lliurar  malalt, però sortosament viu. 

Assumeixo la responsabilitat que em toca, per complir cegament, les ordres d’aquells directius tan exemplars que últimament ha publicat  La Veu de Flix. Tots dirigiren la fàbrica, mol be però sense un àtom de consciencia ecològica ni visió de futur, això es el motiu, de tenir-la avui inoperant.

Potser ara viuen mol be, a qualsevol lloc, lluny de la contaminació,  com jo mateix a Reus; però som els responsables de tot el que ara passa, a la mol lleial i noble vila de Flix, a causa de la fàbrica; cosa que assumíem  per que tots, necessitàvem conservar el lloc de treball i el sou corresponent, esperant com sempre, que ens resolguin els problemes els de mes amunt.

¡I ara al Tarragonès m’ha de matar l’aire que respiro !, quina paradoxa.

 

Reus 16/ 09/ 2009

Josep Maria Sabaté

0 Comentaris | "L’aire que respirem en algunes zones del Tarragonès." »

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: