Saps què és el Club dels Tarraconins? (mira el vídeo!)
07 Juny, 2008 03:54
Publicat per bego,
Disfruto
Si vols saber què és el Club dels Tarraconins, mira el vídeo!
Dudas monárquicas
02 Juny, 2008 23:27
Publicat per bego,
Escric
Yo crecí con el Rey. Tenía seis años cuando murió ese señor tan desagradable que se llamaba Franco y a partir de ahí no he conocido otra cosa que la monarquía. De familia conservadora, cuya herencia ideológica abandoné tras mi paso por la universidad autonónoma de Barcelona, siempre he visto la monarquía democrática como un régimen amable y natural. Mis amigos más jóvenes, como Alejandro, me dicen que eso no puede ser porque el Rey es un señor, como todos, puesto ahí a dedo y que la república es mucho más justa y democrática.
Hoy, he asistido a la 11 Nit de l'empresari de PIMEC donde estaba el Rey Juan Carlos como invitado especial. Campechano él, me ha hecho sonreir...Pero su papel institucional también me ha hecho dudar.
Somriures per Ford, llàgrimes per Pollack
28 Maig, 2008 00:53
Publicat per bego,
Cinema
Diumenge vaig anar a veure Indiana, protagonitzat per Harrison Ford, i he de dir que no em va defraudar gens. És més, em va encantar!!!! I vaig somriure molt al veure l'emoció de les meves filles davant l'heroi. Indiana supera el salt generacional.
Somriures per Indiana i llàgrimes per Sindey Pollack, que ahir va morir als 73 anys. D'ell, em quedo amb Tootsie (1982) i Tal como éramos (1973). Les he vist milers de vegades i sempre m'agraden. Memòries d'Àfrica (1985) segurament ha estat més famosa, però aquesta em va costar més de veure-la. He de dir que quan la van estrenar li vaig agafar ràbia i no ha estat fins aquest mateix any, 23 anys després, no m'he assegut per veure-la sencera, amb resultat positiu. No sé perquè no ho havia fet abans o potser és perquè no era el meu moment "memoril africà" i és ara quan l'he pogut entendre amb tota la seva magnitud.
Sidney, seguiràs a la nostra memòria.
Indiana Jones, el retorno
17 Maig, 2008 02:26
Publicat per bego,
Disfruto
Hay que ver que bien se conserva Harrison Ford. Hace unos días, en el cine, apareció de nuevo mi querido INdiana, ciertamente me quedé helada porque nada más lejos que esperar que volviera, ¡a su edad! Pero cual fue mi sorpresa que estaba ahí, en la pantalla grande, en un trailer aperitivo de lo que será la película. Debo decir que desde "Indiana Jones en el templo maldito" estoy enganchada a las aventuras del intrépido americano. Alegría pues por su retorno, a pesar de la edad seguro que no defraudará.
25.000 tinetaires, suma i segueix
15 Maig, 2008 02:22
Publicat per bego,
Escric
Resulta curiós com en un món global, on la inmediatesa és la forma habitual de relació, sigui precisament la tecnologia la que generi comunitats amb identitats tan fortes que superin la barrera del temps. És el cas de Tinet, que enguany ha arribat als 25.000 membres, quelcom que s'ha de celebrar com vaig comentar dimarts durant la inauguració de l'exposició "Ja som 25.000 tinetaires" al pati de la Diputació de Tarragona.
És per estar contents, oi?
Felicitats a tots i a totes!
L'Esther estrena bloc propi.....amb crispetes incloses
07 Maig, 2008 00:20
Publicat per bego,
Escric
Alguns amics m'heu preguntat aquests dies què passava amb les Crispetes de cinema, i el fet és que he oblidat comentar que ja no les veure més aquí. Finalment l'Esther ha creat el seu propi bloc i ja no necessita del meu ajut. Us el recomano, és imprescindible pels cinèfils.
Sort Esther i felicitats per la nova aventura!
http://blocs.xtec.cat/eferre/info/
Cuba.....
06 Maig, 2008 00:07
Publicat per bego,
Escric
Hi ha llocs del món que tenen un encant especial. Per mi, Cuba és un d'ells. Vaig visitar el país fa onze anys. Em va impressionar molt. He de dir que vaig recórrer la capital de la ma d'una cubana que ens va introduir a espais no freqüentats pels estrangers, com un hospital, la estació central o una botiga on recollien els queviures que marcava la cartilla oficial.
Marta (així és diu ella) rentava les bosses de plàstic de supermercat per reutilitzar-les i tenia una vella nevera americana dels anys 40. Vaig aprendre a mourem per la ciutat fent auto stop, no recordo el nom que tenia aquesta pràctica, vaig ballar com mai, vaig riure contagiada per l'alegria de la gent i també vaig sentir un gran fàstic davant els europeus grossos i "sebosos" que es feien acompanyar per adolescents per l'Havana Vieja.
Em van impressionar les vaques campant felices per les carreteres sense immutar-se per la presència de vehicles de tipus divers i també les pintades en grans murs amb les "arengas" del misticisme comunista. La imatge del Che, omnipresent, encara m'acompanya en el meu record visual. I em van encantar les "mariquitas" (si recordo bé el nom) fetes de plàtan fregit. Em va agradar Cuba. Avui l'he recordada.
Arbre genealògic
05 Maig, 2008 01:06
Publicat per bego,
Escric
He dedicat bona part de la tarda de diumenge a treballar amb la meva filla petita l'arbre genealògic de la família i ha estat un exercici fantàstic. He pogut recuperar, per exemple els dos segons cognoms dels meus avis paterns, que eren Monteagudo (avi) i Romeo (avia). I també he recordat la meva avia materna, Agustina, que mai va saber llegir ni escriure. Les arrels, la família, són importants.
Parquing de Pepe Gotera y Otilio?
02 Maig, 2008 20:58
Publicat per bego,
Escric
Un amigo me ha contestado el anterior post con un mail privado. Y dice que Barcelona nos tomó la delantera en el tema Capitán Trueno. Propone que hagamos una alianza con el Claxon y que propongamos rebautizar el parquing de Jaume I como parquing de Pepe Gotera y Otilio.
Jajajaja...realmente es ocurrente, mi amigo.
Habrá que pensarlo?
(evidentemente es una broma, lo digo pa por si acaso!)
Recordando al Capitán Trueno
29 Abril, 2008 00:26
Publicat per bego,
Escric
Me entero por le último post de Joan Ferran que el Periódico impulsa una iniciativa para recuperar la memoria del Capitán Trueno, el famoso héroe creado en el año 1956 por Víctor Mora y Miguel Ambrosio Zaragoza. Recuerdo tardes de lectura en Creixell, devorando cómics amarillentos abandonados en una esquina la casa y que me transportaban a un mundo mítico con Sigrid, Crespin, Goliat.... Me encantaban. Eran valientes, defendían siempre al más débil y la justicia era su lema.
La campaña del Periódico, apadrinada por el articulista Arturo San Agustí, tiene por objeto que el Ayuntamiento de Barcelona ponga el nombre del héroe a una calle. Más allá de valorar o no la propuesta, la iniciativa ha servido para devolver mi mente a la infancia y sonreir rememorando la imagen del Capitán Trueno.
A vueltas con el arroz
27 Abril, 2008 23:13
Publicat per bego,
Escric
Leo sobre la falta de arroz en supermercados norte americanos y sobre las restricciones a las exportaciones de este cereal que Brasil aplicará, siguiendo la estela de otros païses asiáticos. Me cuesta entender qué pasa exactamente. ¿La subida del petróleo? ¿El crecimiento del cultivo de campos destinados a generar materia prima para el biodiésel? ¿El incremento del poder adquisitivo de China o la India? La globalización?
Me declaro totalmente incapaz de aclarar mi mente al respecto. Pero no dejo de pensar en lo que está pasando. Preocupante, ¿cierto?
M'encantan els dissabtes primaverals
26 Abril, 2008 11:58
Publicat per bego,
Disfruto
Els romans, tios, intel.ligents, van triar Tarragona per moltes coses, però he de dir que una d'elles de ben segur va ser la llum dels dissabtes de primavera. Avui n'és un. Gaudiu-lo!
Tarragona mira al mar
24 Abril, 2008 19:16
Publicat per bego,
Escric
Tarragona ha donat avui un pas històric per retornar la mirada al mar. Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Foment han signat aquest matí el compromís ferm per alliberar la façana marítima de la barrera del ferrocaril. És un "punt de no retorn" com diu l'alcalde Josep Félix Ballesteros, que farà possible un projecte llargament esperat per tots.
Equilibris vitals
20 Abril, 2008 20:48
Publicat per bego,
Escric
Llegeixo el bloc d'Alicia sobre les metàfores i els quatre eixos de la nostra vida i em fa reflexionar. L'equilibri dels quatre eixos família/parella, el treball/diners, la salut/físic i els amics/relacions socials és complex. Fa temps que hi dono voltes al respecte. D'aquest equilibri depèn, com bé explica el post d'Alicia, allò que ens dóna força cada dia, allò que ens ajuda a no perdre el rumb, a donar sentit a tot allò que fem, al perquè ens aixequem cada dia.
Personalment, no puc dir que l'equilibri dels quatre elements hagi estat una constant a la meva vida. Malgrat tot, actualment sí que és una qüestió sobre la que hi penso sovint, especialment des de que em dedico activament a la política i tinc responsabilitats de govern a la meva ciutat, una responsabilitat que em reclama una dedicació intensa. Sé que és difícil assolir el quadrat perfectament centrat que garanteix l'equilibri vital, però vull assolir-lo i treballo per fer-ho, malgrat tinc plena consciència que és una tasca que no acaba mai.
Decisions complexes
13 Abril, 2008 00:21
Publicat per bego,
Escric
Finalment, he decidit institut per la meva filla, i he de dir que no ha estat fàcil. Hi ha decisions a la vida que costen molt perquè els pros i contres són múltiples i diversos en totes les opcions i les repercusions de la tria són tan importants que la responsabilitat pesa moltíssim.
Superar el dubte ha estat una difícil tasca.