Molts canvis en poc temps
13 Juliol, 2006 01:52
Publicat per bego,
Escric
Fa dies que no escric al bloc, molt de temps. Un amic m’ho va fer notar fa poc. I com diu també el meu “jefe” un bloc que no es manté habitualment no té cap sentit.
I fa dies que no l’actualitzo perquè la veritat és que en els darrers dos mesos m’ha canviat la vida radicalment i el meu temps ha estat escàs per poder escriure.
En primer lloc es va morir el meu germà, d’això si que he escrit, i en segon he anat a treballar a Barcelona amb el que, des del 15 de maig, és el nou conseller de Governació i Administracions Públiques del Govern de Catalunya. Estic molt orgullosa de poder estar al gabinet de Xavier Sabaté. Ha estat sempre un gran polític des dels diferents llocs de responsabilitat que ha exercit i ara és un gran Conseller.
Ell m’ha ensenyat a ser conscient del privilegi que suposa poder treballar en un Govern progressista que té per objectiu construir un país millor i amb més oportunitats per tothom. I també he aprés amb ell que la feina necessita de molt d’esforç i treball diari i que cal fer-la amb ganes, passió, responsabilitat i honestedat, perquè sense aquests elements les coses no surten.
Han estat dos mesos de vertigen. Molta feina feta i molta feina per fer. M’he sentit molt orgullosa de participar en el procés de muntatge del referendum sobre el nou l’Estatut de Catalunya, perquè va ser un moment històric i sentir que has fet una petitíssima aportació perquè tot surtís bé doncs és quelcom que de ben segur que explicaré als meus nets si els tinc un dia. Però també em sento molt orgullosa de recórrer cada setmana un bon grapat de municipis de Catalunya i conèixer les seves realitats tan diferents.
Vivim en un país divers que enamora i amb una gent fantàstica que sempre fa que ens sentim ben acollits. Les, Sabadell, Constantí, el Pont de Suert, Santa Coloma de Gramenet, El Vendrell, Sant Cugat Sesgarrigues, Girona, Castellar del Vallès......em deixo molts dels muncipis visitats i encara més dels que hem de visitar i que ja els tenim en agenda....Per conèixer la realitat del país s’ha de trepitjar i així ho fa no només el conseller Sabaté, sinó tots els membres del Govern.
La veritat és que en aquests dos mesos m’he dedicat molt a la feina i he destinat el meu escàs temps lliure a les meves filles. Per cert amb elles vaig estar el cap de setmana a Cardona, on vaig conèixer personatges molt curiosos, com Jenaro, ex treballador de les mines de sal i el vigilant que va tancar definitivament les portes de les mines el 1990. Ara té una burra que s’anomena Esmeralda amb la que fa feliços a molts nens cada dissabte....però això ja ho explicaré un altre dia. En resum, que la meva vida ha canviat molt tot i que vull tornar reprendre projectes com aquest bloc i també tornar a trucar als amics, que els tinc una mica abandonats. Prometo esmenar-me. ;-)
