Primer Tarragona vol dir primer els tarragonins i tarragonines

10 Maig, 2007 02:41
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Primer Tarragona vol dir primer els tarragonis i tarragonines, pensar en la seva qualitat de vida, en què els preocupa, en què els ocupa, un govern pròxim a la gent. Aquest ha estat un dels missatges principals del discurs del Pep Fèlix a l’impressionat sopar a l’Hotel Imperial Tarraco, i dic impressionant perquè per número de gent assistent......450 persones, amb taules a la sala i fora d’ella, perquè ens hem quedat curtíssims i també hem hagut de deixar molts amics i amigues sense poder venir.

En fi, el sopar ha estat un veritable èxit i una mostra del fet que es respiren aires de canvi, tot i que, com també ha dit el Pep Fèlix al sopar, el gran enemic és l’abstenció i hem de treballar molt en els propers dies per aixecar els nivells de participació i recordar a la gent que cal anar a votar el 27 de maig.

Per aquesta nit és suficient. Demà més, o no!

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Com m'agradaria poder compartir la passió de la teva campanya!! Descobrir el teu blog és alhora una oportunitat per a seguir-la de lluny i per enyorar-te.

Publicat per Manel 13 Mai 2007, 01:57

Una pregunta, l'arquitectura del fons de la capçalera del teu blog, de quin indret és. Per curiositat...

Publicat per Tondo Rotondo 11 Mai 2007, 18:40

Per que us il·lustreu una mica...

Francesc-Marc Álvaro
Sarkozy i la Catalunya esotèrica

Catalunya deu ser el país del món on resulta més complicat conèixer amb certa solvència els motius de la victòria de Nicolas Sarkozy. És una pena. També deu ser el país del món on el nou president francès té, a priori, més gent en contra i més gent disposada a proclamar – ben segura – que totes les plagues bíbliques cauran sobre França i Europa per culpa d’un polític que – s’ha de recordar molts cops - han votat els ciutadans d’una manera lliure, neta, clara i rotunda.

No tinc res a dir sobre els catalans que no haurien votat mai Sarkozy ni sobre els catalans a qui no agrada gens el líder de la UMP. És el seu dret, com ho és el d’altres a ponderar els punts positius i interessants d’aquest renovador de la dreta. Allò que em sembla insòlit, absurd i esotèric és aquesta afició nostrada a estalviar-nos l’anàlisi i passar directament a l’atac i a la propaganda. Des de diumenge a la nit, l’opinió publicada catalana es dedica – majoritàriament – a la crema de Sarkozy. Pocs, entre nosaltres, volen saber el secret del seu èxit. Des de l’esquerra oficial catalana són comptades les veus que, en comptes de lamentar que la senyora Royal hagi perdut, han intentat explicar-se seriosament les causes d’aquest resultat.

Els que volen transformar el món – per esmentar la famosa frase que es llegeix a la tomba de Marx – abans han d’entendre com funciona. A Catalunya, però, els que sempre creuen tenir la superioritat moral i la raó històrica s’estalvien la feina més dura, la de l’anàlisi. En tenen prou anunciant que “si és de dreta, ha de ser dolent; i si és dolent, ha de ser forçosament de dreta”. Però tothom sap que les tautologies – no pas els raonaments - són pròpies dels creients. Malament rai. L’esquerra oficial catalana és un sistema de dogmes defensat per creients (i alguns fanàtics) i sustentat per buròcrates que ja no creuen en res. Bé, cal precisar això: creuen només en el silenci i en l’autoritat. Autoritat per cessar i autoritat per fer callar. Una visió de l’autoritat que – segons el diccionari del progre oficial – és un valor negatiu de la dreta, un tret distintiu de líders com Sarkozy.

Mentre Catalunya Informació radia l’anàlisi d’Ignacio Ramonet (valedor oficial i entusiasta del dictador Fidel Castro a Europa) com a suposada mirada neutral d’un expert sobre les eleccions presidencials franceses, jo penso que tenim dret a un altre punt de vista. Aquell que ens diu, per exemple, que Sarkozy s’imposa a Royal perquè ha encertat a trobar les millors paraules per encarar el present. Les paraules justes que han connectat, democràticament, amb una majoria.

Publicat per Diego Losina 10 Mai 2007, 16:35

Continuo opinant que hi ha una certa manca d'incardinaciò del PSC amb el teixit social tarragoní de tota la vida.M'explicaré:Compareixen cares noves, s'incorporan noves generacions ,pèro l'estructura social de la ciutat referida als qui durant anys han format part(amb mès ó menys dedicaciò) de la anomenada classe mitja,ó mitja-alta i que , bè,ó malament, han portat i fixat les directrius ciutadanes o han format part de la majoria silenciosa ,no escolta el missatge del PSC.S'els hi tè que fer arrivar perque val la pena fer-ho.Al sopar d'ahir certament va estar molt ben organitzat i amb un climax d'eufòria.Pero dels 450 i escaig assistents l'inmensa majoria eran afiliats ò reconeguts simpatitzants del PSC amb la febrada pròpia del sentiment per les idees.La reste,molt pocs ,eran membres de corporacions,col.legis professionals,ò organitzacions invitades sense cap mena
d'incidència amb la febre col.lectiva.Cal pensar amb lo que dic.Sè que lo que importa son els vots i que 2.000 en son un regidor,pèro obtenir vots dels que fins ara no han votat PSC es una tasca en la que us heu d'esforçar.Fins ara ,el PSC ha basculat entre el grup d'intelectuals per una banda (estudiants,universitaris,professors,etc..) i la militància de base situada principalment dintre del mon obrer,treballador,i/o immigrant de parla castellana per l'altra.Aquest ventall queda un mica massa coix pel mig .I això es important i cal tenir-ho en compte,bàsicament ara en lo que fà referència a Tarragona i a les properes eleccions.

Publicat per marius 10 Mai 2007, 09:32

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: