carta oberta a Francisco Camps

Publicat per fxsabate | 20 Feb, 2011
  • Sr. Francisco Camps
  • President de la Generalitat Valenciana
  •  
  • Molt Honorable Sr.: 
  •  
  • Em refereixo al tancament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana de la qual en sou President. I us escric com a ciutadà preocupat pel futur de la nostra llengua pròpia de la Comunitat valenciana tal com reconeix l’Estatut que vàreu prometre acomplir i quan vàreu prendre possessió. Ja veieu que parlo de la nostra llengua en primera persona del plural perquè la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana la considero tan meva com la que parlem a Catalunya. Prescindeixo de com la denominem on es parla. Però vos sabeu que és la mateixa. Ho ha reconegut sempre la comunitat científica i els milions de persones que l’han usat al llarg  de la història i la usem encara avui.

  • Doncs bé, com la llengua és  una de les essències de la personalitat de qualsevol ésser del regne animal, em preocupa com a humà que estigui en perill i estic segur que aquesta mateixa preocupació la teniu vos. A ningú li agrada que es perdin els seus orígens – ja sabeu que el vostre i nostre Raimon de Xàtiva ho explica tan bé quan canta que qui perd els orígens perd la identitat – i estic convençut que a vos tampoc.El cas és que aquesta llengua comuna amb denominacions diverses  corre riscos que hauríem d’evitar perquè poden ser letals. Els grans mitjans de comunicació a través de satèl.lits, la xarxa d’internet amb una simple connexió a qualsevol lloc del planeta han eixamplat les possibilitats de comunicació i de difusió del coneixement però hi predominen pocs idiomes i el nostre se’n ressenteix.

  • De manera que costa trobar la nostra llengua en aquests mitjans, com en altres àmbits de la nostra vida: el cinema, els mitjans de transport estatals i internacionals, premsa escrita o mitjans audiovisuals.És per això que us demano que reconsidereu la vostra postura d’impedir amb sancions econòmiques la difusió de les emissions de TV3 al vostre país. Si tenim poques eines per difondre la nostra llengua, no pot ser que en prohibiu un de tan important com la televisió que normalitza l’ús, l’estén i ajuda a consolidar la nostra parla.Us ho demano com a ciutadà compromès des de fa més de trenta anys per la causa de la nostra llengua que és el principal tresor de què disposem i el primer i ja potser l’únic que ens atorga personalitat pròpia.

  • Hem estat i en som milers els qui hem lluitat i ho continuarem fent amb esforços personals i col.lectius. us convido que ens acompanyeu en aquest esforç. Us asseguro que val la pena, és una bona causa. En aquest sentit hi ha moltes formes de col.laborar  a assegurar aquest patrimoni comú. Us posaré un exemple que no costa gaire esforç:  us podríeu inscriure com a voluntari lingüístic per ensenyar als qui han vingut de fora a integrar-se millor a la nostra comunitat. Us puc asssegurar per experiència pròpia que no costa gaire esforç, proporciona moltes satisfaccions i faríeu una bona obra que sense dubte us seria reconeguda. 
  • En fi, estic segur que considerareu la possibilitat de fer marxa enrere respecte a la prohibició de les emissions de TV3. Jo espero que algun dia puguem tornar a rebre les de Canal 9. 
 
  • Amb tots els respectes, rebeu una salutació 
  • Xavier Sabaté
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Un PSC amb perfil propi

Publicat per fxsabate | 12 Feb, 2011
Un PSC amb perfil propi

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent    vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre. 

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel·lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya. 

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control  de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi. 

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin,  hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble. 

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida. 

Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel·lar a l’esforç individual i col·lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerra i centre-esquerra i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il·lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col·lectiva. 

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Si fos ric m’enfadaria amb el sr. Mas

Publicat per fxsabate | 1 Feb, 2011

     

    • No deixa de sorprendre’m en la pràctica quotidiana el patriotisme de la dreta nacionalista de casa nostra. Només dos apunts:  
    • 1 - Releguen la llengua al departament de Cultura retrocedint clarament en el lloc que l’havíem situat el Govern de progrés: a vicepresidència per assegurar la transversalitat i fer visible la màxima importància que li atorgàvem.  
    • 2 - Aquest cap de setmana sento en la pròpia veu del sr. Mas que un dels motius per suprimir l’impost de successions, aquest que només afecta els catalans que més recursos tenen, és que si no es suprimeix correm el risc que aquests ciutadans estableixin el seu domicili fiscal fora de Catalunya. Caram, renunciem doncs per sempre que els nostres afortunats catalans que disposen de més recursos aportin al bé comú de Catalunya una part dels seus recursos ? Tana poc confia en ells el sr. Mas ? Tan poc patriotes els considera que els creu sospitosos de fer evasió fiscal pura i dura a Liechtenstein per exemple ?   
    •  Si jo fos un d’aquests m’enfadaria amb el sr. Mas per aquest mensypreu i  menysteniment. Com que no ho sóc, simplement penso que el sr. Mas seria més bon pariota si simplement acomplís amb allò que diu l’Estatut que fa pocs dies ha promès acomplir: “ Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa “
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit