Declaració final

Publicat per fxsabate | 29 Nov, 2010
 

1 – Agraïment als nostres electors de la circumscripció de Tarragona

 

2 – Hem viscut grans victòries i avui hem de reconèixer la victòria dels nostres adversaris als quals felicitem perquè som educats. No hem obtingut un bon resultat i hem perdut un diputat. Això ens ha de portar a una profunda reflexió de quins aspectes del nostre projecte hem de millorar.

 

3 - Catalunya ha girat avui cap a la dreta. Això també és degut al tsunami de la dreta que recorre bona part del món.

 

4 –Tenim més de 50.000 compromisos amb els homes i dones que ens han votat a aquesta província i que confien que defensem el nostre programa, les idees de progrés

 

5 – Continuem pensant que és convenient un gran acord pel rellançament econòmic a les nostres comarques i la creació de llocs de treball. Oferim la nostra col.laboració per aquest principal

 

6 - Treballarem des del Parlament al 100 % per conservar les conquestes socials assolides i obtenir d’aquí a quatre anys un govern de progrés del PSC al servei dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de les comarques tarragonines.

 

Epíleg - Les millors causes tenen els millors militants. Vosaltres ho sou. Moltes gràcies per tot el que heu fet aquesta campanya de forma altruista tots i totes

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

La dreta intocable

Publicat per fxsabate | 25 Nov, 2010

Hi ha personatges de la dreta a les nostres comarques que són poc menys que intocables. Protegits i ajudats per altres instruments mediàtics o de la creació i de la difusió del pensament que dominen, no toleren la més lleu crítica i menyspreen la capacitat i la necessitat de la democràcia entesa aquesta no com el fet d’anar a votar cada quatre anys sinó com la necessitat imperiosa de debatre, de confrontar idees, de parlar amb l’adversari i reconèixer que això és necessari perquè els ciutadans disposin d’informació i puguin formar-se un criteri.

Aquesta dreta que pretèn - i en moltes ocasions aconsegueix- copar els llocs de comandament del món financer, empresarial, religiós, mediàtic o polític, es manté discreta mentre no se li discuteix el poder ni es qüestionen les seves idees ni les seves formes.

Però amics, quan algú des de l’esquerra gosa posar de manifest allò que fan o com ho fan, les seves contradiccions, la seva dedicació - sempre molt parcial - a la política, les seves veritables aliances o la seva supeditació a lobbys i no als interessos generals, llavors  salten les alarmes, es dispara el fariseisme que els acompanya i s’exclamen estranyats amb grans cridòries d’aparent sorpresa. Titllen llavors l’adversari de desagradable, de buscar el cos a cos, fins i tot d’obsés. A mi aquesta campanya el cap de llista de CiU sr. Poblet m’ha qualificat de tot això i ha acabat en un programa en directe de l’emissora nacional de Catalunya dient-me groller.

I és que no toleren ni la llibertat d’expressió si no és amb formes i continguts que no posin en qüestió l’ordre – el seu, és clar – establert. Sembla com si pensessin que la democràcia consisteix únicament en el fet de dipositar un vot cada quatre anys.

En el fons creuen que tenen la veritat de les coses i que els altres són uns palanganes que venen a subvertir l’ordre natural de les coses que han de funcionar com sempre.  

Aquesta dreta no és només a la política que encara – però no sempre -  es pot controlar democràticament sinó també al govern de l’economia mundial, de les finances, de les religions, de bona part dels mitjans de comunicació o de grans corporacions des d’on es dirigeixen en bona mesura els nostres destins. Que li preguntin si no al sr. Obama per què no ha pogut fer la reforma sanitària que hauria volgut i que ja havia intentat Bill Clinton.

En fi, aquests dies de campanya electoral hem assistit a una 'mis en scene' d’un dels representants de la dreta i cap de llista de CiU que no ha sabut mantenir la serenitat. Sorprès per una confrontació que mai no havia experimentat, no ha acceptat un debat cara a cara que encanvi sí va fer el seu company de Lleida i estava a realitzar el seu candidat a presidir la Generalitat i no ha desvetllat les nombroses contradiccions que un representant de la dreta més experimentat en la dialèctica del contrast d’idees i de projectes personals hauria resolt sense massa dificultats: la seva dedicació actual a la política acumulant un tercer càrrec públic, les aliances o no amb l’altre partit de la dreta – el PP – que ja manté a la Diputació que presideix, la falta d’un programa per a les nostres comarques que no ha presentat en tota la campanya o les diferents posicions de la seva coalició al nostre territori com les referides a les Vegueries, als centres logístics, a l’aigua o a l’energia. Per no parlar dels retalls de polítiques socials que no ha aclarit tampoc en cap moment,

La dreta no pot pensar que és intocable i incontrolable. Amb tota l’educació del món, però amb fermesa, continuarem defensant el contrast i el diàleg que és lògic que en ocasions esdevingui confrontació perquè els nostres projectes són diferents.  Però la dreta no pot pretendre que els qui no pensem com ells callem. I no ho farem encara que se’ns titlli de grollers.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

La Tarragona per la qual treballo

Publicat per fxsabate | 15 Nov, 2010
 

Arran d’una trobada amb la plataforma Mou-te per Tarragona, he reflexionat sobre la Tarragona per la qual vinc treballant des que vaig arribar fa 40 anys amb un parèntesi de dos que ja s’acaba. Per ella milito en la vida associativa, cultural i social participant en diferents entitats: des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Òmnium Cultural,  la Cooperativa Obrera, la UGT, l’Ateneu Republicà, el Moviment Laic i Progressista, el centre cultural d’Aragó; la Creu Roja, el Nàstic, el Club Volei de Sant Pere i Sant Pau o com a donant de sang habitual. I més activament en l’Agrupació local del PSC , en la Coral de la URV o en els Xiquets de Tarragona. I encara en recordo altres que amb el temps he deixat o que han desaparegut. Entre les primeres, la Coral Al.leluia, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament, el Centre Gallec o el Club Natació Tarraco. Entre les segones, la Cooperativa Escola Pax, l’Associació d’Antics Alumnes de la Normal, el Moviment per la Renovació Pedagògica, l’Assemblea de Catalunya i un any de participació al PSUC.

 

Tarragona és una ciutat que té futur i possibilitats i cal que plegats les posem en valor i li atorguem el paper central que té en molts àmbits a l’eix de la Mediterrània que serà el de més creixement econòmic i on ens hem de posicionar com a líders per ser coneguts a Europa i al món. I no em cansaré de dir que aquesta és una feina de tots, de l’administració però també dels agents econòmics i socials, dels mitjans de comunicació, de l’entramat associatiu i de cada persona que fa o encara ha de fer bategar la ciutat.

 

Des de fa temps reivindico la construcció d’una nova identitat, la del Camp de Tarragona que és la segona àrea metropolitana de Catalunya, sense renunciar a la pròpia, la tarragonina i afirmo que som capital des de l’època romana, un fet que ningú no pot posar en dubte. Això ens obliga a alçar la mirada de forma permanent. I exercir com a tal al conjunt de les sis comarques i al de tota l’encara província. Però també més enllà, al conjunt del país. I encara a un territori més ampli de l’Estat i en un arc Mediterrani que també hem de ser capaços de ser líders.

 

En definitiva, excel·lir i ser referents; en molts àmbits però en vull citar deu que considero fonamentals on hauríem de concentrar tots els esforços: El patrimoni i llegat romans declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco que estem posant en valor amb el Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana. La Universitat Rovira i Virgili, ben finançada, reconeguda com a Campus d’Excèl·lència Internacional en l’àmbit regional, amb una bona cartera de masters i postgraus imprescindible per una formació constant i continuada, al costat de la FP millorada i de qualitat. El mar, que la història reconeix com a clau per als llaços comercials, és també ara un aliat, amb l’arribada de creuers, la diversitat del fons marí, l’activitat portuària – que ens situa a la primera divisió en el trànsit de contenidors i afavoreix la competitivitat del teixit productiu d’aquestes comarques -, i la pesca que valorem i protegim.

 

La cultura s’ha d’escriure en majúscules, la popular amb festes reconegudes com Santa Tecla i la Setmana Santa, però també per l’activitat castellera – tenim el concurs de castells !!!- i ho ha de ser de les arts escèniques i plàstiques amb una programació de qualitat i formacions locals de reconegut prestigi. I per l’activitat literària: comptem amb unes facultats de filologia a les quals no valorem suficientment i amb bons escriptors i escriptores. I per la música –encara no tenim un auditori.

 

Podem sobresortir, en cinquè lloc, en emprenedoria, talent i investigació. El que sorgeix de la universitat, amb noves spin-off, que demostren que cal apostar per la transferència de coneixement; al costat d’iniciatives particulars d’experts que arrisquen i que volen promoure nous i innovadors projectes per transformar l’economia de Tarragona i que tingui un més alt valor afegit. I m’agradaria ser referents en sostenibilitat, en medi ambient i en energia - impuls de les energies renovables a través de l’Institut de recerca d’Energia de Catalunya  que desenvoluparà aviat els primers assajos d’energia eòlica marina – i la creació de nova activitat econòmica en el  marc del que s’anomena economia verda.

 

Els sectors tradicionals també ens fan capital: de la indústria química a tot l’Estat, amb el polígon més important del sud d’Europa i del sector turístic que especialitzem, modernitzem i complementem amb nous actius més enllà del sol i platja, per tenir una oferta més diversa i referent a nivell internacional. I un dels atractius turístics és el sector agroalimentari, amb l’oli i el vi DO Tarragona que han assolit uns grans estàndards de qualitat i preu assequible.

 

També hem de treballar perquè Tarragona sigui reconeguda per la solidaritat – tenim un Banc de Sang i Teixits a Joan XXIII que és capdavanter – pel voluntariat, per l’ atenció a les persones dependents que tots ho hem estat o ho som o ho serem. I per últim, en desè lloc però igualment important, per la igualtat de gènere. Tarragona ha de ser capdavantera treballant per la igualtat d’homes i dones.

 

Vivim immersos en una crisi econòmica, però també de valors. Recuperar aquells que ens fan més persones, que ens fan créixer col·lectivament és un repte i també una oportunitat. I Tarragona pot més, pot progressar i pot demostrar que és capital. Però això es guanya cada dia amb l’exemple i amb el reconeixement dels de fora que ens l’atorgaran si demostrem que volem traspassar  els nostres límits per liderar amb accions de relleu tot un territori que ens necessita i al qual necessitem. Defensant fermament la nostra personalitat i al mateix temps essent generosos per compartir protagonisme quan calgui. Com fa poc vaig sentir dir a un empresari, no podem estar de forma permanent enfadats amb els veïns que són el nostre principal mercat.

 

Un nou equip de govern a l’ajuntament ha començat fa tres anys amb noves energies i nova empenta. Treballa bé i té les idees clares. Però Tarragona ens necessita a tots i a totes perquè els reptes del segle que vivim són descomunals. Als castells, - això ho sabem prou – pensem de forma diversa. Però acabem fent bones torres quan fem pinya i treballem pel mateix objectiu.

 

Xavier Sabaté Ibarz

Tarragoní d’adopció i de convicció

 article publicat avui 15 de novembre de 2010 al diari "Més"
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Alcaldes i regidors per un futur de progrés al Camp de Tarragona

Publicat per fxsabate | 15 Nov, 2010
      

 DECLARACIÓ DE LA SELVA DEL CAMP

ACALDES I REGIDORS PER UN FUTUR DE PROGRÉS AL CAMP DE TARRAGONA

Els alcaldes i les alcaldesses i els i les caps de llista del PSC-PM del Camp de Tarragona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya que tindran lloc el proper 28 de novembre, subscrivim la següent declaració:

És l’hora de fer balanç: una obra de govern com mai abans en la nostra història.

Acabem set anys de governs catalanistes i d’esquerres plens de fites importants pel Camp de Tarragona. Hem ordenat i preservat el territori amb instruments com el pla Territorial del Camp de Tarragona, el Pla de protecció del litoral, amb el Catàleg del Paisatge , el pla de barris i la Llei de Millora d’urbanització, entre d’altres.

 

Han estat dues legislatures amb nivells històrics d’inversió pública per millorar infraestructures i equipaments públics; aprovació i desenvolupament de lleis que amplien drets socials; un acord de finançament històric, i el desplegament enèrgic del nou Estatut d’Autonomia. Al mateix temps, hem estat al costat de les persones i dels seus problemes inaugurant més escoles, llars d’infants, instituts, hospitals, centres de salut, comissaries i presons que mai abans en la nostra història.

 

All llarg d’aquests set anys, els governs locals han continuat sent un element d’estabilitat i construcció de país de baix a dalt. L’emergència d’un context social i demogràfic de canvi profund i una conjuntura econòmica adversa han tingut conseqüències molt significatives en el funcionament dels ajuntaments i en les expectatives dels ciutadans respecte al paper que aquests havien de desenvolupar.

 

Així mateix, volem recordar que durant aquests anys de govern de progrés i catalanista a la Generalitat:

 

- Els ajuntaments han tingut un reconeixement institucional que mai havien tingut amb els anteriors governs de CiU. Mai com ara els ajuntaments havien  tingut un govern tan sensible i tan proper a les seves necessitats.

 

- Hem triplicat les transferències i els recursos econòmics destinats al PUOSC i multiplicat per 2,5 els recursos del Fons de Cooperació Local.

- Hem contribuït decididament a transformar urbanísticament i cohesionar socialment 14 zones urbanes en perill de degradació amb la Llei de Barris.

 

Mai com ara els Consellers i Conselleres del Govern havien treballat tant colze a colze amb els alcaldes i alcaldesses en la resolució dels problemes derivats de la quotidianitat. Aquesta ha estat una mostra clara de lleialtat institucional

 

Ha nascut un nou municipi, La Canonja, el número 947 de Catalunya i el número 132 del Camp de Tarragona

  

Ens presentem a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la convicció que som la garantia d’una Catalunya de tots i per a tots, que proporciona oportunitats per a la realització personal de tothom, tingui la condició que tingui; una Catalunya cohesionada i solidària; oberta al món, emprenedora i de progrés. Amb un horitzó clar per desenvolupar el nostre nivell d’autogovern en el marc d’una Espanya plenament constitucional i d’una Europa forta. 

  

2. Encara queda molt per fer.

 

Per tot això, els alcaldes i les alcaldesses i els i les caps de llista del PSC al Camp de Tarragona, volem manifestar que:

 

El PSC té un projecte i una candidatura preparada per respondre als reptes i aplicar les solucions que les comarques de Tarragona necessiten.  Volem governar la Generalitat de Catalunya perquè creiem que es pot lluitar contra la crisi sense que només es socialitzin les pèrdues i no els guanys, i que hem d’impulsar un nou model de creixement econòmic més sòlid, més competitiu i més sostenible per a les nostres comarques.

 

Hem treballat des de la Generalitat i els Ajuntaments per resoldre els dèficits històrics del nostre territori i ho continuarem fent. Volem superar l’apel·lació constant als sentiments de greuge territorial que fan els nostres adversaris polítics perquè no ens permeten avançar ni construir un futur prometedor per als ciutadans i ciutadanes de la demarcació.

 

Cal continuar treballant perquè els ajuntaments estiguin en peu d’igualtat institucional amb la resta d’administracions. Per això, cal millorar i clarificar el marc competencial i normatiu, i apropar l’acció de les diferents administracions a la ciutadania sota els principis de subsidiarietat i proximitat. Aquests són valors que el PSC sempre ha defensat en la seva acció política.

 

Hem d’afrontar amb valentia la nova organització territorial sorgida de l’Estatut, desenvolupant-la des de la racionalització, la proximitat i el millor servei de l’administració a la ciutadania. Hem d’abordar aquesta reforma amb l’objectiu de garantir la igualtat d’accés arreu del territori i simplificar el funcionament de l’administració per guanyar en eficiència i eficàcia. Igualment, esdevé urgent dotar els ajuntaments d’un finançament d’acord amb les responsabilitats que actualment tenen i al marc competencial que preveu l’Estatut. Cal, en definitiva, que els municipis assoleixin un finançament suficient.

 

Avançarem cap a una gestió conjunta de serveis públics entre els ajuntaments del Camp de Tarragona que ho desitgin per optimitzar recursos i aconseguir economies d’escala (transport, aigua, residus i energia, entre altres), i obrint-se a la participació de la iniciativa privada.

 

Finalment, volem explicitar el nostre suport a les “10 propostes pel Camp de Tarragona” que la candidatura del PSC de la demarcació ha plantejat de cara a les eleccions al Parlament. Creiem que aquests deu compromisos són un horitzó ambiciós per a les nostres comarques, un horitzó que ens permetrà tornar a generar riquesa i ocupació, tornar a ser líders i motors econòmics de Catalunya.

   

La Selva del Camp, 14 de novembre de 2010

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

10 compromisos per les comarques tarragonines

Publicat per fxsabate | 9 Nov, 2010
  •  
 Comarques tarragonines, futur de progrés     
  1. Impulsar un Pacte per l’Ocupació al Camp de Tarragona per crear 16.000 nous llocs de treball entre els col·lectius més afectats per la crisi: joves, aturats de llarga durada i dones.  

  
    • 9.000 llocs de treball en logística
    • 2.500 llocs de treball en economia verda
    • 2.000 llocs de treball d’aturats en el sector de la construcció
    • 1.500 llocs de treball en el sector serveis i tercer sector
    • 1.000 llocs de treball en el sector agroalimentari
 

(*) D’aquests 16.000 nous llocs de treball, 1.500 aniran destinats a joves menors de 30 anys avui que ni estudien ni treballen. És a dir, aproximadament un 10%.

 

 

  1. Internacionalització. Projectar les nostres comarques amb iniciatives pròpies i potents en els sectors del turisme, patrimoni, indústria, agricultura i recerca.
 
  1. Consolidar la transformació del model econòmic, amb més valor afegit, més competitiu i basat en el coneixement, la innovació i la sostenibilitat.
 
  1. Ni un pas enrera en polítiques de benestar. Garantir la cohesió social i equitat i qualitat dels serveis públics a tot el territori del Camp de Tarragona.
 
  1.  
    • Salut
    • Serveis Socials
    • Educació
 
  1. Promoció d’una ciutadania responsable, participativa i conscient dels seus drets i de les seves obligacions. Volem una societat amb valors.
 
  1. Reforçar la connectivitat i completar les infraestructures viàries, ferroviàries, logístiques, energètiques i d’aigua que el Camp de Tarragona requereix.
 
  1. Lluitar contra el canvi climàtic i avançar vers l’objectiu de: obtenció del 20% d’ energia renovable i reducció 20% CO2 amb l’horitzó del 2020. Consolidació i desplegament de l’Observatori de la salut i medi ambient amb personalitat jurídica pròpia.
 
  1. Avançar cap a una gestió conjunta de serveis públics entre els ajuntaments del Camp de Tarragona que ho desitgin per optimitzar recursos i aconseguir economies d’escala (transport, aigua, residus i energia, entre altres).
 
  1. Garantir la transferència de coneixement de la universitat i els parcs de recerca al teixit productiu i millorar l’accés a la formació professional i la formació continuada.
 
  1. Igualtat de gènere: igualtat laboral, prevenció i atenció a les dones víctimes de la violència i promoure la seva capacitat d’emprenedoria. 
 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Un cristià socialista reflexiona al Heraldo de Aragon

Publicat per fxsabate | 9 Nov, 2010
  • UNA VISITA CON MUCHOS INTERROGANTES

     

    Segunda visita de Benedicto XVI a España. Recepciones de honor, asistencia de autoridades de elevadísimo rango, vítores y banderas, aclamaciones y aplausos, sectores de las ciudades de Santiago y Barcelona prácticamente blindadas por espectaculares medidas de seguridad.

    Los propagandistas del viaje lanzan un mensaje: es un Jefe de Estado, pero llega también como un Papa peregrino. En su llegada a Santiago él mismo anunció que venía como peregrino “para confirmar en la fe a sus hermanos”. Evocadora imagen que habría que completar tal vez con aquellas palabras de Jesús de Nazaret: “no llevéis para el camino ni bastón ni alforjas, ni pan ni dinero, ni tengáis dos túnicas”. Es decir, Iglesia peregrina, caminante, pobre, desprendida, libre, en permanente encuentro y compromiso de ayuda y esperanza con las mujeres y los hombres, en especial con quienes tienen más dificultades para caminar, para vivir, para ser.

     

    Confieso que tengo muchas dificultades para discernir entre la imagen del Jefe del Estado y la del Peregrino anunciador de buenas nuevas. ¿Será cuestión de incompatibilidades irresolubles?

     

    Durante el vuelo de peregrinación, Benedicto XVI, en rueda de prensa, anunciaba que se sentía preocupado por la agresiva deriva laicista de España y estableció una relación directa entre el actual choque entre fe y laicismo en la España de hoy y el anticlericalismo de la Segunda República. No salgo de mi asombro. ¿Qué informaciones tendrá su Santidad sobre la realidad actual de España? Ni un asomo de autocrítica en los dos días de visita para diagnosticar el estado de la Iglesia en España. Por otro lado, no dudo de que el Papa peregrino es sabedor del trato, en ocasiones de privilegio, que el Estado español dispensa a la Iglesia. En Santiago Benedicto XVI estableció una sabia ecuación entre libertad y verdad. ¿Concuerda este pensamiento con una valoración a todas luces errónea de nuestro país?

     

    En la mañana del domingo, el Templo de la Sagrada Familia se muestra con todo su esplendor. Quiso Gaudí que las columnas fueran un bosque de palmeras cruzado por un río, la nave central. Todo en conjunto un oasis de luz. ¿Hacia dónde camina la Iglesia? ¿Permanecerá cual Narciso en el oasis? ¿Se retirará al desierto al encuentro de Jesús,  de sí misma y de los lugares por donde transita el ser humano necesitado de esperanza?

      

                                       Ramón Sabaté Ibarz

                                       Profesor de Secundaria y miembro de Cristianos Socialistas

 

  • publicat al Heraldo de Aragon el dilluns 8 de novembre de 2010

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Si jo encara fos creient - La carta que li adreçaria al Papa de Roma -

Publicat per fxsabate | 6 Nov, 2010

 

Siau  benvingut a Catalunya, terra de cruïlla de civilitzacions i de religions on els darrers anys encara s’ha incrementat més la diversitat de pensaments i de concepcions plurals. Això ens enriqueix perquè una única visió del món i de l’esperit és impossible i encara ho seria més la imposició d’una d’elles. Com a catòlic encara em semblaria pitjor que ens creiéssim en la possessió de la veritat absoluta i en uns dogmes que al llarg de la història els papes han anat incrementat sense arguments més que el seu propi pensament.

Us demano que us pronuncieu públicament i de forma clara contra les dictadures i a favor de la democràcia i que condemneu de forma explícita la dictadura de Franco i el comportament de l’Església Catòlica prestant-li suport durant quaranta anys. És aquesta una qüestió pendent que milions de ciutadans estem esperant. No cal dir que a Catalunya de forma particular pels intents d’anorrear la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra personalitat com a nació.

 

També teniu pendent el reconeixement ple del paper de la dona al món i, en particular, a l’Església Catòlica. Seria un bon moment que en la vostra visita a Catalunya anunciéssiu una nova era en què les dones accediran al sacerdoci i que posareu en marxa un Pla per l’eradicació de tota discriminació en els textos de l’Església i dels seus pensadors, en la litúrgia i en les homilies i que prendreu part activa com a organització religiosa per predicar la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida.

 

Ens agradaria que us pronunciéssiu a favor de la justícia social i de la igualtat d’oportunitats. Si per Déu totes les persones són iguals, també han de tenir les mateixes oportunitats i l’Església que presidiu s’hi hauria de comprometre especialment.

 

No haurieu de passar per alt segons la nostra opinió els abusos dels poders incontrolats de la Terra, en especial dels poders financers que de forma cíclica però avui més que mai degut a la globalització, ens aboquen a crisis profundes que pateixen milions de persones. Aquests poders, juntament amb altres com polítics, mitjans de comunicació, religions diverses i els socioeconòmics tenen molta responsabilitat  social que no poden defugir. Seria pertinent una crida a assumir aquesta responsabilitat de cadascú per superar la situació de crisi actual i l’endèmica de centenars de milions de  pobres situats sempre als mateixos països que o poden sortir de la situació de misèria  a la que fatalment sempre estan condemnats.

 

Finalment, m’agradaria que reconeguéssiu la democràcia i per tant del pluralisme de la societat com a única forma de convivència. Tothom és posseïdor de drets però també d’obligacions que s’han d’acomplir. Altrament seria impossible la convivència. Ningú pot erigir-se en posseïdor de la veritat i no es pot en nom de cap Déu proclamar que hi ha una llei divina per sobre de les humanes. Això ens conduiria al caos social. Veuríem amb agrat que proclaméssiu la primacia de la llei dels sistemes democràtics com a única garantia de convivència i de cohesió social.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit