Xavier Sabaté

Les últimes setmanes s'ha posat en dubte insistentment l'esforç inversor de l'administració després de l'anunci del Ministeri de Foment d'aturar temporalment algunes obres en infraestructures viàries i ferroviàries al país. Sense que sembli una justificació, la retallada a Catalunya i a les nostres comarques – que el ministre ja ha reconegut que reconsiderarà – és proporcional a la gran inversió que fa el Govern de l'Estat a Catalunya. És un mal necessari que hem d'assumir per seguir els plans d'austeritat i reducció del dèficit (públic i privat que encara és més gran) que ens mana la Unió Europea i assegurar les polítiques socials avançades que hem impulsat els governs d'esquerres espanyol i català, malgrat  les dificultats econòmiques.

 

Al Camp de Tarragona, aquest estiu, les inversions no s'aturen per molt que alguns sectors s'entestin a dir el contrari o posar tots els ous al mateix cistell. I en matèria d'infraestructures viàries, també. Les obres de la C-51 entre Valls i Albinyana amb una inversió de 51 MEUR són una realitat en el tram de la variant d'Alió; també la variant de la C-242 a les Borges del Camp que estarà enllestida l'estiu vinent, i la tan reivindicada rotonda del Complex educatiu de La Laboral, a la C-31b, estarà operativa a mitjan setembre. Les principals actuacions previstes al territori no s'aturen per la crisi, sinó que hi ha un esforç inversor real, després d'haver-se executat grans obres com la C-14 entre Reus i Alcover, o la travessera C-31b a Segur de Calafell o actuacions puntuals a la xarxa viària del Priorat. I d'altres que començaran properament com el Raval del Mar a Vila-seca, o la que ja ha sortit publicada al BOE, l'obra més important de l'Estat a Catalunya amb 70 milions d'euros, referida al moll de la química al Port de Tarragona.

 

Però les infraestructes en el sentit més ampli inclouen altres projectes a ressenyar. Aviat finalitzaran les obres de les urgències de l'hospital Joan XXIII a Tarragona i el nou Sant Joan de Reus, i mentrestant ja s'ha posat en marxa el nou CAP de Sant Salvador amb una inversió de 3 MEUR. Un centre d'assistència primària que disposarà de serveis especialitzats, i que se suma a la llarga llista d'equipaments sanitaris que hem estrenat en els últims mesos, des de l'innovador Hospital lleuger de Cambrils, al CAR de Miami – Platja, el de Calafell, el de Salou, sense donar compte dels consultoris com el de Cornudella de Montsant i Vila-rodona per citar-ne algun. I estem en disposició d'anunciar-ne de nous: el de La Canonja, en virtut del pacte de salut signat per govern local i autonòmic que preveu la creació d'un nou CAP per donar cobertura mèdica a la població cada cop més creixent del que serà el municipi 947 de Catalunya.

 

Això mentre avancem en la concreció i abast d'altres projectes ambiciosos com el Tramcamp del qual hem tret a informació pública l'estudi informatiu i que serà un mitjà de transport públic col·lectiu que vertebrarà més encara el nucli central del Camp de Tarragona, amb una mobilitat eficient i sostenible; o el nou aparcament de camions a Alcover que suposarà una inversió de 800.000 milions d'euros i millorarà la seguretat i l'ordre en l'estacionament al polígon Roques Roges així com la seva competitivitat; o els ajuts de més de 340.000 euros per ordenació urbanística en 11 municipis de Camp de Tarragona des del catàleg de masies de Reus al POUM de Renau per assegurar el seu desenvolupament. I seguim posant en funcionament equipaments esportius perquè vam impulsar a l'inici d'aquesta legislatura un ambiciós pla perquè l'accés a l'esport fos universal i fomentar el rol social: inauguràvem fa uns dies amb el President el nou pavelló poliesportiu de Vila-rodona que donarà cobertura a tota la comarca, i aquesta setmana la nova piscina de La Secuita . L'esport – cal recordar-ho – ja representa el 3% del PIB català.

 

I mentre tot això passa, treballem per donar cobertura a les persones que tenen més dificultats a conseqüència de la primera crisi global, la més profunda dels darrers 80 anys. Amb noves oficines d'ocupació com la de Campclar a Tarragona per ser més àgils en la gestió, o els plans locals extraordinaris d'ocupació que han permès contractar 1.200 persones a l'atur. Tenim sortosament alguns indicadors que apunten a una tímida recuperació econòmica, com que des de ja fa tres mesos Catalunya ha sortit de la recessió, però també han augmentat els índexs de consum –ho hem vist amb l'increment de la matriculació de vehibles-, la recaptació tributària   per la compra-venda d'habitatges, l'activitat portuària i el tràfic de mercaderies i sobretot l'activitat industrial al sector químic de Tarragona, el més important del sud d'Europa. I també el bon desenvolupament de l'activitat turística que esperem tancar amb un increment del 5% a la Costa Daurada i amb importants percentatges d'ocupació a l'interior amb una oferta cultural i enoturística de primer ordre que ens ha de fer referents internacionals.

Article publicat al Diari "Més Tarragona" el 19 d'agost de 2010

• S'ha de tendir a eradicar aquesta venda encara que a molts muniicpis turístics d'aquí i de fora - Venècia n'està ple per exemple - n'hi ha. És una situació injusta per als comerciants de les nostres ciutats i són uns productes sense cap tipus de garantia

 

• Per fer -ho hem de fer diverses coses perquè no és gens senzill. Els venedors, a falta de recursos, adopten cada vegada més actituds violentes i són defensats per molts ciutadans que els ajuden i que els compren. Per tant, el primer és conscienciar als ciutadans que no han de comprar ni encomanar serveis com massatges a la platja sense garanties sanitàries ni de cap tipus.

 

• És tasca dels ajutnaments la regulació del comerç i la seva vigilància als establiments i als carrers

 

• Però també ho és de la policia autonòmica - material produit il.legalment - i de la policia estatal - estrangeria - i de la justícia.

 

• Tots els ajuntaments haurien de tenir el mateix comportament si pot ser.